Documento sin título

El sac de gemecs és un instrument aeròfon del grup de les cornamuses propi de Catalunya. Se'l coneixia també amb altres noms depenent de l'indret geogràfic. Bot, criatura verda, cabreta, coixinera, manxa borrega són alguns d'aquests noms. A Mallorca també existeix amb algunes característiques pròpies, rebent el nom de xeremia. Mentre que aquesta no ha deixat mai de sonar, el sac de gemecs va iniciar un ràpid declivi al segle XIX, arribant ha desaparèixer totalment durant el segle XX. És a les dècades 70 i 80 del segle XX que comença la seva recuperació. En l'actualitat se'l pot sentir a moltes festes populars d'arreu de Catalunya. És molt freqüent veure'l sonant juntament amb la tarota, el flabiol i el tamborí. A aquesta formació musical se l'anomena cobla de tres quartans. La formació de sac, flabiol i tamborí se la coneix com a mitja cobla i cobla sencera quan el sac és acompanyat de més instruments.

El sac de gemecs està format per un bot de pell de xai o cabrit. En l'actualitat aquesta pell sovint és substituïda per altres tipus de pells o materials que fent la mateixa funció comporten menys problemes, sobretot, en el manteniment. En una de les potes davanteres s'insereix el grall -tub cònic amb diversos forats que produeix la melodia- i a l'altra pota del davant el bufador -tub de fusta que ens permet conduir l'aire des de la boca fins el bot. En el forat del coll, gràcies al braguer -peça de fusta amb tres forats-, hi podem connectar els tres bordons que produeixen invariablement una mateixa nota cadascun d'ells. El més petit, la tònica del grall; el mitjà, la quinta i el més llarg, l'octava inferior de la tònica. Per unir el grall i el bufador al bot s'usen les nous que són dos cilindres de fusta amb un forat interior lligats a la pell. El braguer és també una nou entre el bot i els bordons. Les fustes emprades pels constructors són molt variades: banús, granadillo,… ,si bé la més tradicional ha estat el boix . Alguns sacs també han estat fets amb ginjoler, fusta usada per construir tenores.

Des de fa uns anys alguns constructors, paral·lelament al sac tradicional, estan construint un altre tipus de sac el qual es caracteritza per la seva nova morfologia. Usen un bot de material sintètic o de pell cosida semblant al d'altres cornamuses peninsulars o europees al qual se li fa un orifici lateral on s'hi lliga el braguer. D'aquesta manera, quan el sacaire el fa sonar, els bordons descansen sobre seu braç. Com totes les innovacions té els seus defensors i els seus detractors. Els més puristes no l'accepten perquè la seva morfologia els recorda a d'altres cornamuses i els defensors hi veuen totes les seves avantatges, sobretot, la comoditat a l'hora de digitar, ja que la posició de les mans és més natural. El debat sobre materials, morfologies i innovacions tècniques entorn al sac fa que aquesta etapa, que encara podem anomenar de recuperació, es mantingui dinàmica i fresca.


Tant el grall com els bordons no produirien cap so si no portessin acoblats una inxa el primer i una canya els segons. L'inxa està formada per dues canyes que vibren entre si quan hi passa l'aire entre elles, mentre que la canya dels bordons, en canvi, és simple del tipus de les del clarinet. Si bé el material que s'ha emprat tradicionalment ha estat la canya natural, en l'actualitat molts cops és substituïda pel metall o plàstic en les canyes dels bordons. La canya natural de l'inxa del grall, de moment, no ha pogut ser substituïda per cap altre material amb èxit encara que s'estan fent nombrosos intents amb plàstic, el qual no aconsegueix la qualitat del timbre de la canya.






Textos sobre el sac:
Sac / Cornamuses. Descripció per Jordi Vallverdú "Xufu"
Bibliografia del Sac