Sopa de Cabra
A l´estiu de 1986, a la ciutat de Girona, es reuneixen els cinc components primers del que seria en el futur Sopa de Cabra, Josep Thió, Francesc Lisicic, Joan Cardona, Gerard Quintana i Josep Bosch.
En un principi recorren els bars i els clubs musicals de les comarques gironines, amb un esperit força lúdic, i participen en diverses manifestacions musicals i reivindicatives com els festivals "Mili KK".
L´any
88 enregistren una maqueta als masos de Pals que, distribuïda en diferents bars
de la seva ciutat d´orígen, arriba a les 1000 còpies venudes en poc temps. En
un context en el qual la moguda musical era totalment subterrània, això va
suposar un impuls important per la banda, que va començar a veure com els seus
concerts eren cada vegada més multitudinaris.
L´any
89 surt el primer disc de Sopa de Cabra, costejat pel
mateix grup i editat per Salseta discos, que esdevé una onada d´aire
fresc en el panorama musical català, amb cançons que han deixat empremta com
"L´Empordà", "El boig de la ciutat", "El sexo" o
"No hi ha camí". Aquest disc els obre les portes a la resta de
Catalunya per demostrar amb el seu directe la capacitat de comunicació i l´energia
que són capaços de generar dalt d´un escenari amb un públic complice.
El 1990 la banda gironina fa un pas important en el camí de la professionalització amb l´arribada de Marc Grau com a productor i l´entrega d´un disc impecable anomenat "La Roda". Un disc d´or per les cinquanta-mil còpies venudes i diversos premis com el Premi Nacional de Música o el Premi Altaveu de Sant Boi, són les mostres del ressò que tenen cançons com "El carrer dels torrats", "Mai trobaràs" o "Per no dir res". Una llista cada cop més llarga de concerts entre els que destaca l´actuació a l´Estadi Olímpic de Barcelona amb "El Ultimo de la Fila" i "Tina Turner" organitzat per Amnistia Internacional, i el concert del Sot del Migdia a les festes de la Mercè davant de 70.000 persones, van consolidant-los com a la banda puntera de la moguda musical emergent a Catalunya.
El
1991 és l´any dels rècords. 100.000 còpies venudes del seu doble disc en
directe "Ben Endins", 90 concerts, rècord d´assistència
europeu en un local tancat amb el concert del Palau Sant Jordi
dels principals grups de rock en català... "Si et quedes amb mi",
"Podré tornar enrera", "Sota una estrella". Molta
intensitat, i un seguit d´aconteixements que obren una etapa de reflexió en la
banda.
El 1992 surt el darrer disc de Sopa de Cabra amb Salseta Discos, "Girona 83-87, Somnis de Carrer". Un disc que recull primers temes no editats abans i que disolt la feliç etapa amb la seva primera discogràfica. Un any sabàtic pel que fa a concerts, amb l´excepció de les actuacions amb "Joe Cocker" a Pontevedra, Leon, El Escorial, Albacete i Santander. Un any de negociacions i contractes.
El
1993 estrenen management, Doctor Music ; discogràfica, BMG-Ariola; i un
nou disc, aquesta vegada en castellà, amb l´objectiu d´ampliar l´abast de la
seva música. "Mundo Infierno" esdevé un
treball polèmic, que encara avui molta gent està redescubrint. Respectat per
la crítica i mimat pels propis músics, aquest és un disc d´introspecció i d´evolució,
que marca fonamentalment l´obertura musical de Sopa de Cabra en el futur.
Concerts per tot l´estat i la possibilitat de contrastar la seva feina amb públics
nous, fan del 1993 un any decisiu pel grup.
El 1994 Julio Lobos s´incorpora a la banda i enregistren el sisè disc. "Al·lucinosi" el primer autoproduït pel mateix grup. És també l´any de la creació d´una oficina pròpia de management, R.G.B. Management. Amb aquest replegament i amb un disc carregat de l´energia més viva que els dóna enregistrar en el seu local d´assaig amb un estudi mòbil, Sopa de Cabra comença a teixir d´una manera conscient el seu futur, amb cançons com "Mala Sang", "Flors de fum", o "Sempre amb tu".
El 1995 és un any de concerts i de preparació del seu proper treball.
"Sss..". s´edita l´any 1996, amb 17 cançons i la producció de Josep Thió i Julio Lobos. El disc més dens i treballat fins aquell moment, és també el darrer realitzat per a B.M.G-Ariola. El salt qualitatiu es fa cada cop més evident. "Hores Bruixes" destaca entre un munt de cançons que fan d´aquest un dels discs referencials dels Sopa.
L´any 1997, un antic projecte es fa realitat. La discogràfica Musica Global edita el segon directe de Sopa de Cabra, aquesta vegada en format acústic i amb la col·laboració d´uns quants amics com, "Gossos","Lidia Pujol i Sívia Comes", "Pep Poblet", "Simone Lambregts",... Feia tres anys que els Sopa mantenien contacte amb un tipus de sales reduïdes, més properes al circuit teatral que al musical, però és aquest any 97, quan "La Nit dels Anys" s´enregistra a Barcelona i s´engega una tanda de concerts que culmina a la primavera del 88 amb un concert molt especial al Palau de la Música Catalana. La subtilesa, els matisos, la varietat de colors instrumentals,- violí, saxo, percussió, piano acústic, bouzuki...-, i la revisió d´antics temes de la seva discografia, fan d´aquest un disc exitós que els apropa més a la maduresa musical i alhora obre el ventall del seu públic. Un disc que també inclou tres temes nous i que, sota la producció de Toni Xuclà, suposa un pas fonamental en la trajectòria de Sopa de Cabra.
El
1998, encara amb "La Nit dels Anys" cuejant, es tanquen a preparar el
seu novè treball, "Nou". Un disc plantejat
amb valentia, amb un aire nou, sota la producció de Josep Thió i amb la col·laboració
en la preproducció de Cece Gianotti. Un treball obert,
emocionalment intens, lluminós, variat i esquitxat de col·laboracions. Quimi
Portet, Dani Nel.lo, Jordi Armengol, Cece Gianotti, Sílvia Comes, Gossos...,
ajuden a fer més ric aquest recorregut per 12 cançons inèdites. Jaume
Soler, provinent de "Johnny Pappa´s", s´incorpora a la banda
per compensar la baixa intermitent de Joan Cardona. Sopa de Cabra s´amplia pel
que fa als seus components però també pel que fa al seu univers musical, amb
un disc on les guitarres i les melodies són els puntals una altre vegada,
afegida l´experiència dels seus 12 anys de trajectòria. Un disc pel 1999, que
molts ja senyalen com la millor obra del grup.