Els inicis de Rauxa es remunten a finals del 2002, quan l’Aleix Elias, cantautor sabadellenc, decideix presentar-se amb les seves cançons a “el duende”, sala de concerts per cantautors de Barcelona.
És a partir d’aquest moment que neix Oreig & cia, que més tard esdevindrà Rauxa per una banda i Olla de grills per una altra.
Tot va començar quan l’Otger Estanyol (baixista), i després en Carles Borrell (guitarra i veus), es decideixen a tocar i a treballar amb l´Aleix Elias i les seves cançons. Al cap de pocs mesos fan el seu primer concert a “el duende”, on s’estrenen amb molt d’èxit mostrant tant sols 4 cançons.
A partir d’aquest moment la cosa agafa embranzida amb l’arribada d’un nou integrant a la banda; el Gerard Borrell a la flauta travessera. Durant aquest període van gravar una maqueta i van fer alguns concerts, feien música de cantautor, i fins i tot van presentar-se a un concurs.
Amb el temps van començar a entrar nous temes a la banda, aquesta vegada per part d’en Carles, i també per part d’altres amics compositors: en Lluís Oliva i l’Oriol Dubreuil. Així doncs, la idea original del grup havia variat i ara es buscava un nou nom que representés aquesta diversitat que ara tenia la banda. Però encara es va fer esperar. Abans va venir l’arribada de l’acordionista Rafeu Sichel i del percussionista Àlex Ramírez, que curiosament van arribar el mateix dia.
Cap a l’Octubre del 2003 va sorgir el nom que avui en dia es el seu emblema. Van trobar que era un nom molt encertat i que representava molt bé la música festiva i desenfadada que feien o que pretenien fer. A partir d’aquí van començar a arribar més actuacions. Això sí, ara ja contaven amb un ampli repertori de cançons, i Rauxa ja començava a ser conegut, sobretot a nivell local. Al desembre’03 van fer un concert de cap d’any, i al febrer’04 van tocar a l’Industrial, una sala emblemàtica de Sabadell.
El següent pas important de Rauxa va ser l’enregistrament de la maqueta que més endavant els permetria guanyar el Sona9. La van fer ells, a casa. Mentrestant van demanar la col·laboració d’un amic percusionista: en Lluís Salvador, que en un futur pròxim també va passar a formar part del grup.
Amb la maqueta a mitges i amb un estiu al davant ja força prometedor (gràcies sobretot a la tasca del nou manager Ferran Suarez), els Rauxa decideixen canviar de cantant. És per això que van a buscar en Jaume Ibars, en aquells moments pallasso i animador infantil. En Jaume entra a Rauxa i s’estrena al cap de poc.
A partir d’aquí tot surt rodat: a corre-cuita es fa entrega de la “maqueta
casolana” al sona9. Al cap de poc es decideix entrar a un estudi professional
(Oda Music, Sabadell) per enregistrar una segona maqueta que es dirà “de
ressopó”, que inclou 8 temes i de la qual se’n vendran 1.500 còpies durant els
futurs concerts.Amb l’arribada del premi del sona9 es crea la necessitat de consolidar la banda. És per això que van decidir fitxar al Carles Galícia “Rutu”, bateria experimentat. Durant uns mesos en Rutu es posa al dia i es van treballant els nous temes que integraran aquest primer disc dels Rauxa.
Produïts i assessorats per en Marc Serrats (Xerramequ tiquis miquis) i per en Joan Garriga (Dusminguet) els rauxa graven el seu primer treball a l’estiu del 2005 a la Garriga, als estudis de la Fournier.