Obrint Pas
Obrint Pas va aparèixer a l'Horta (València) amb l'objectiu d'omplir un buit musical al sud dels Països Catalans. Així aquesta banda que té els Negu Gorriak entre d'altres referents abarca tot un conglomerat d'estils des d'ska fins el hardcore i tot barrejat amb música tradicional.
El fet que aquest grup no sigui gaire famós al
Principat es deu principalment al fet que,
tot i haver guanyat l'Enderrock en el seu moment i rebre bones ofertes de
diverses discogràfiques del Principat, hagin optat per muntar el seu propi
segell: 45 revolucions. Tot i això si bé és cert que els hi
hagi pogut restar publicitat en un inici, també és cert que d'altre banda el
grup s'assegura la independència i integritat que necessita una banda musical
de les seves característiques per sobreviure.
Al seu treball La revolta de l'ànima tot i que al Xavi, el compositor del grup, no li agrada recórrer a lletres plamfetaries sinó més aviat lletres creatives és fàcil de desxifrar la temàtica de les seves cançons. Ells disfruten tocant però alhora volen aprofitar-ho per reflectir tot allò que els passa com a joves catalans de València. Els components dels Obrint Pas reneguen de viure d'esquenes a la seva realitat i s'impliquen tant com poden fent que el seu missatge arribi a quanta més gent millor. No són un grup polític però sí que són un grup de música marcadament polític format per gent que te la seva individual forma de pensar però que comparteixen el fet de ser joves independentistes i revolucionaris.
Del seu genial disc La revolta de l'ànima, reeditat per cert amb col·laboració amb el segell compromès Propaganda; cal destacar la frescor de les seves cançons, veus, raggamuffins i ritmes africans. La revolta de l'ànima, som més, els crits de la terra, el ritme de la gent i Àfrica són les cançons d'aquest disc on cadascuna aporta quelcom de nou i no podent-se prescindir de cap.
Veritables danses de guerra al só de dolçaines. Les
dianes de les seves lletres: l'atac a la terra i les l
leis
de mercat. Una única crítica, cinc cançons se't fan massa curtes i quan més
gaudeixes de l'àlbum va i s'acaba... però per sort comencem segle amb nou CD
dels Obrint i amb... onze cançons!!
El nou treball s'anomena com ells mateixos... Obrint Pas i és tota una sorpresa ja no sols pel nombre de cançons sinó pel seu estil i la presència de mitjans. En Obrint Pas la temàtica de les lletres es manté intacte però els ritmes maduren, s'endureixen i opten per marcar diverses línies musicals ben diferenciades dins del mateix treball.
En un grapadet de cançons s'allunyen, potser un pel massa pel nostre gust, dels seus raggamuffins inicials per apropar-se al hardcore. El primer cop que vaig sentir la primera cançó vaig tenir aquella sensació que allò em recordava quelcom que ja havia sentit abans, un só i ja està... els Bad Religion, sens dubte! Les línies de guitarra son molt similars alhora que les percussions, la veritat no podem dir el mateix de les dolçaines. Cada cop, Telefeixisme, Temps d'esclatar i Continuant avançant són mostres clares que no feien més que confirmar aquesta impressió inicial.. la més important.
Però tranquil@s que sol cal que escolteu Sota el seu cel, Quan no ens quede res i Trencar el silenci per gaudir dels Obrint de sempre. Trencar el silenci és definitivament la millor peça del disc, suposo que també influeix la simpatia que ens desperta les referències al gran Tio Canya i que sia el més pur estil Obrint. Quan no hi ets, un cant pels presos polítics que continuen a les presons espanyoles i d'arreu, és un reagge d'allò més caribeny.
I arribem a la tercera via, que és una combinació de
les dues anteriors i No tinguis por n'és la millor mostra... hardcore
i dolçaines per la puresa de l'amor i la lluita de tots aquells que són
maltractats i que tant cops ens creen aquelles contradiccions internes quan ens
veie
m
abocats dins l'espiral de l'odi. No tingues por... és la confirmació a ritme
de reagge d'aquesta tendència... cap agressió sense resposta!
Finalment el CD acaba amb Punt de Mira, un homenatge conscient o inconscient, als Negu Gorriak, i la seva cançó Pistolaren Mintzoa de la seva obra mestra Borreroak Baditu Milaka Aurpegi. De fet la seva admiració cap els Negu també es mostra en el seu directe on solen fer versions seves de Sarri Sarri entre altres. I parlant de concerts, el directe dels Obrint Pas és actualment i sense dubte un dels tres o quatre directes més impactants de tot l'estat. Pura energia i dolçaines que et faran saltar sense parar coneguis o no la seva música.
Obrint Pas està format pel Xavier, guitarra i veu; Josep, baix; Marc, bateria; Miquel G., dolçaina, veu i percussió; Robert, guitarra; Miquel R., veus i teclats. I diuen que sols es fa bona música catalana al Principat? de ben segur que els Obrint Pas aconseguiran el seu objectiu d'obrir-se pas tot i l'oblit de la indústria del rock!