el més important en aquell moment era trobar-se cada
dia després de les classes a casa d'algun d'ells i fer soroll (perquè no en
podia sortir cap altra cosa...).
Mai Toquem Junts
El Xavi Sànchez, l'Edgar i l'Adrià van
anar junts des dels 3 anys a la mateixa escola, i quan cursaven aproximadament 7è
de bàsica van aparèixer les seves primeres inquietuds musicals. Per estrany
que pugui semblar les van satisfer amb un parell de guitarres de joguina, uns
pots de pintura que feien de bateria i un d'aquells teclats monofònics tan
petits que tothom, qui més qui menys, ha tingut. Aleshores cap d'ells tenia
coneixements de música, el més important en aquell moment era trobar-se cada
dia després de les classes a casa d'algun d'ells i fer soroll (perquè no en
podia sortir cap altra cosa...).
Fins aquí encara no podem parlar de Mai Toquem Junts, bàsicament perquè era tan sols una afecció per passar l'estona. Més endavant algú ja es va poder comprar la primera guitarra espanyola (eureka!), la primera bateria, el primer teclat... com a mínim per fer soroll de més qualitat, no?
Alguns dels noms, totalment efímers, que es van posar van ser "Tokyos", "Via Directa", "Electro-cardiograma", "Braus" i alguns altres, però cap d'ells no durava més d'un o dos mesos. Hem de pensar que eren molt joves (però molt i molt!!!) i no s'havien plantejat encara el fet de fer un grup estable i seriós.
I la història pròpiament dita del grup, des que van començar com a Mai Toquem Junts...
L'any 1991 el grup ja anava assajant al mas d'un dels components, però la filosofia del grup seguia sent la de passar-s'ho bé i prou. Individualment, cadascú del grup feia les seves classes de música per millorar amb el seu instrument (musical, és clar...)
Sovint venia a veure'ls un pagès veí del costat i, com que
sempre faltava algú del grup als assajos, va deixar anar la frase:
"vosaltres mai toqueu junts". Entre que aleshores el grup no tenia nom
i que allò els va sonar bé, així va quedar el nom: Mai Toquem Junts
(original, no?). Un any després el grup va canviar la mentalitat i els
plantejaments originals, i a poc a poc es va decidir afermar el projecte. Tot i
així fins el 93 no trobem el primer concert del grup, que va ser a l'escola on
s'havien fet "persones", l'escola Montsant de Reus. És curiós,
s'examinaven de nou davant professors, pares i els estudiants del moment a
l'escola (també és curiós que aquesta actuació la van fer amb el nom de
"Polars"). La cosa va funcionar bastant bé i la moral del grup va
pujar força. Així, el mateix estiu van fer un parell de concerts més en una
cafeteria d'un càmping de 
Cambrils (l'anècdota d'aquest concert és molt
graciosa: sense que el grup sospités res, el pare del Xavi S. va donar 20.000
pessetes al propietari de la cafeteria perquè els pagués les actuacions i així
els motivés el fet d'haver cobrat uns diners per haver tocat...).
La resta de l'any va transcórrer amb "certa normalitat", si no tenim en compte uns canvis de components que es van produir a l'estiu. Durant aquests anys el grup no feia massa concerts que diguem; tampoc ho pretenia. La prova d'això és el fet que l'any 94 només van tocar dues vegades: la primera en una festa major de l'Argentera (imagineu-vos el grup assajant tot l'any fins l'agost per aquest sol concert, que ja estava confirmat des del gener...) on també en podem destacar una anècdota: En aquells temps l'Edgar era guitarrista, però com que el bateria que tenia el grup no podia venir a tocar en aquell concert perquè treballava l'Edgar va posar-se tot l'estiu a la bateria (òbviament, quan va arribar el dia del concert l'Edgar no sabia res de les cançons amb la guitarra). Resulta que mitja hora abans de començar el concert, es va presentar el bateria dient que sí que podia tocar (no se sabia literalment ni una sola cançó del repertori...). Com que en aquell temps eren molt joves i estaven una mica sonats, van voler córrer el risc que toqués la bateria (imagineu-vos també l'Edgar aprenent-se les cançons amb la guitarra mitja hora abans de començar i el bateria carregat de JBs amb cola i sense saber-se ni una sola cançó...).
Després, amb la insistència del Xavi, l'Edgar i l'Adrià el grup va entrar per primera vegada a un estudi de gravació per enregistrar la seva primera maqueta Mai Toquem Junts (això passava el mes de novembre de 1994). Immediatament després d'editar-la van trobar un mànager i durant el 1995 vam començar els primers concerts importants i a fer-se poc a poc un nom per la zona.
L'any següent van editar 8 temes més en una altra maqueta
anomenada "L'últim sospir", amb un maquetatge i una edició bastant més
decent que l'anterior. Aquesta maqueta va obrir unes quantes portes més i els
va permetre talonejar en dues ocasions els Sopa de Cabra i els Ja t'ho diré,
que feien gira junts (això va ser a Vilafranca del Penedès i al Morell).
Precisament en aquest últim concert van partir peres amb el mànager i van
decidir anar pel seu compte. L'any 1997 van enregistrar una tercera maqueta amb
finalitats únicament promocionals, que no va acabar de reeixir. Després van
decidir embarcar-se en un projecte paral·lel a MTJ anomenat "Bad Blood".
Era un caprici que volien satisfer, un grup amb el qual tocaven 'hard-rock'
(estil de música que a alguns d'ells els agrada força) i que fins i tot van
enregistrar una demo CD amb 4 cançons. Tot això va ser un experiment, i més
tenint en compte que els papers estaven canviats (l'Adrià era el cantant i el
Xavi feia de guitarra solista, entre d'altres coses perquè era l'únic...). Mai
Toquem Junts mai va deixar de funcionar, el que passa és que no van tornar
a fer concerts fins l'estiu del 98 amb la primera Fira del Disc de Col·leccionista de Reus. Aquest concert els va donar molta força i després es
van presentar al concurs "Canya'n'Roll" de Tarragona, on van quedar
finalistes. Unes setmanes abans ja havien contactat amb el Pemi Rovirosa dels
Lax'n'Busto perquè, en principi, els aconsellés per un nou enregistrament amb
pretensions de disc. Però resulta que el Pemi s'hi va implicar tant que va
acabar sent-ne el productor. El grup va enregistrar el disc als estudis Tívoli
del Vendrell, dirigits pel Pemi i per en Jesús Rovira, que va ser el tècnic de
gravació. Van passar-se tot el mes d'octubre enregistrant el disc, amb l'ajuda
d'un amic de Reus
que va enregistrar algunes pistes de guitarra, el Jimmy Pinyol
a les percussions i el mateix Pemi Rovirosa amb el Talkbox. Després es va anar
a mesclar la gravació als estudis Aurha d'Esplugues de Llobregat i es va portar
el resultat final a DiscMedi, que en pocs dies (concretament 2) va donar la
primera alegria al grup. Després, a finals de desembre, els MTJ van firmar un
contracte amb Truï Management de Mallorca, que és l'empresa de contractació
que porta el Tomeu Penya i també els Ocults.
El disc va sortir al mercat durant la segona setmana de gener del 1999, i els MTJ, amb l'inestimable ajut dels seus dos nous components (Xavi Balsalobre i Oscar Garrido), van preparar el directe del disc. El grup va enregistrar el videoclip del single "Un bon lloc" a l'Aeroclub de Reus (supervisat atentament pels dos Pemis de L'N'B). Mentrestant, fins el mes d'abril van anar promocionant el disc amb entrevistes, algun o altre playback i actuacions a les emissores de ràdio d'arreu del país. Així, el grup va iniciar la gira a Reus el passat dia 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, a la Festa dels 40 Principales. Durant l'Aerogira van fer força concerts, sobretot cap al sud de Catalunya i a les Illes. Un dels més destacats és el que van fer al festival "Senglar Rock". La gira la van tancar el 23 de setembre a Reus. En aquests dos últims concerts van tenir la col·laboració a l'escenari de'n Pemi Rovirosa.