GLAUCS
Els gironins Glaucs es van
formar a l'octubre de 1.994 sota un altre nom, Pene's in
fronteras. Els cinc components del grup, Jofre
Bardagí (veu), Lluís Alsina (guitarra solista), Eduard Font (guitarra rítmica),
Angel Valentí (bateria) i José Luis Vadillo (baix), es van ajuntar per
tocar algunes versions de Beatles, Rolling Stones, Aerosmith, Bon Jovi, etc ...
en una festa; el resultat els va convèncer i a mitjans del febrer de 1.995 ho
van tornar a provar a l'Institut de Palafrugell. Aquesta vegada es van decidir a
mantenir la formació i així, a finals d'abril, van començar a tocar per
diversos locals.
A
principis de juny del mateix any, Jofre Bardagí i Lluís
Alsina van començar a composar els primers temes propis del grup, i de
seguida els van incloure en el seu repertori de directe. A partir d'aquell
moment en Jofre, en Lluís i la resta de components del grup van començar a
treballar en la composició de més temes propis, amb la idea de gravar una
maqueta professional de vuit temes. Va ser llavors quan també es va decidir
canviar el nom a la banda i els Pene's in fronteras
es van passar a dir Glaucs.
L'última setmana de juliol Glaucs
va entrar als estudis Oido de Barcelona per enregistrar "No
fingirem", de la qual se'n va fer una primera edició de 500
còpies;
a finals d'agost es posaven a la venda i en poc menys de dues setmanes es van
esgotar. La segona edició, de 250 còpies, no es va fer fins a principis
d'octubre i també es va acabar en pocs dies. Es féu coincidir el llançament
d'aquesta segona edició amb un concert-presentació de Glaucs a Begur (origen
del grup) en el qual hi van assistir mes de 800 persones. Era evident que,
encara que a nivell local, Glaucs començava
a tenir públic, i tot plegat en poc més de mig any d'existència.
El grup va començar a obrir-se camí fora del Baix Empordà
per actuar a altres comarques de la província de Girona, i fins i tot a la sala
SAVANNAH de Barcelona, on van aplegar més de 400 persones. Precisament va ser
en aquesta actuació on van assistir A&R's de la multinacional RCA(BMG), que
després d'haver sentit la maqueta volien comprovar el seu directe. Glaucs
va convèncer la companyia discogràfica i van passar a ser de RCA.
Un mes després Glaucs va
entrar als estudis KS de Barcelona per enregistrar el seu disc de debut, produït
per Josep Maria Bardagí i Nono Ruiz, que inclou quatre temes de la maqueta, sis
temes nous, i una versió de Joan Manuel Serrat. El disc es va mesclar entre el
maig i el juny als estudis SONOLAND de Madrid per Carlos
Martos. No fou però, fins el mes de novembre que el disc sortí a la
venda.
Les empreses de management es van mobilitzar
per intentar
aconseguir la representació del jove grup de Begur, en un principi Glaucs
va confiar en "l'experiència" de Guillaries Management, empresa
dirigida pel grup SAU. Glaucs va ser el
teloner oficial de la gira 96 de SAU.
L'any 1.997 Glaucs fitxa per R.G.B, realitzant una
extensa gira de concerts, que dona a conèixer el seu treball.
Arriben a un acord amb la discogràfica Magna Music per
als tres propers treball discogràfics, el primer dels quals i segon de la seva
trajectòria "Simbènia" s'enregistra als estudis Sonoland de
Madrid sota la direcció de Carlos Martos, sortint
al mercat a primers d'Abril. Un disc que els situa en el camí de la consolidació
artística, sintetitzant de forma fresca i amb qualitat les seves més directes
influències.
Acollit de forma magnífica per la crítica i públic, "Simbènia"
els va portar, a més de per nombrosos escenaris de Catalunya, País
Valencià i Balears, a actuar al Doctor Music Festival davant de Bob Dylan i a
la Plaça Major de Vic, dins dels concert estel·lars de l'edició '98 del Mercat
de la Música Viva de Vic.
Lamentablement,
al desembre del mateix any, i per problemes econòmics, Magna Music, es
veu obligada a tancar les
seves portes, i els Glaucs, entre altres
artistes, es quedaven temporalment sense companyia discogràfica.
I és durant els
mesos següents, on Glaucs troben el temps
necessari per pensar i reestructurar la banda.
Al
més de Febrer, l’ Eduard Font decideix deixar el grup, i incorporar-se com a
teclista a Sopa de Cabra. En el seu lloc entra a formar part de Glaucs
un gran amic del grup, Àlex Rexach, el qual
ja havia treballat amb ells durant la gravació del Simbènia a la cançó “un
pèl més gran” tocant el slide guitar, i durant la gira com a convidat
especial. Així doncs, encara que professionalment no va ser un canvi gents difícil
pel grup, ja que l’Àlex coneixia perfectament totes les cançons,
sentimentalment va ser un cop
bastant dur.
Unes
setmanes més tard, i en plena reestructuració de la banda, decideixen
prescindir dels serveis de Lluís Bofill com a
teclista en els directes, i substituir-lo per sons pregravats.
Amb
el grup completament reestructurat, i amb nous aires Glaucs segueixen
girant per tots els Països Catalans el seu segon disc Simbènia, mentre
preparaven el que seria el seu tercer disc. Per
la tardor del 1999, treuen el seu darrer treball "Vius"
Gravat en directe al Mercat de Música viva de Vic.
Actualment, després d'algun canvi, els
Glaucs
han gravat el seu
quart disc "Si vols venir" als estudis Music Lan.
Altres
grups