Fes-te fotre

   Els orígens dels Fes-te Fotre no es remunten a l’era glacial, sinó tan sols al desembre del 90 (tot i que també feia molt de fred). Després de veure tocar un grup del seu poble, Calonge, es van animar a fer el mateix i llençar-se de cap a la música (tranquilos, en esta película nadie muere: sólo se hacen mucha pupa). Varen començar sent cinc components: l’Albert Darnés (baix), en Narcís Palahí (teclats), l’Albert Fort (veu i bateria), en Nico López (guitarra) i en Xicu Barnés (guitarra). Dos anys més tard, el germà petit d’en Xicu, en Marc Barnés, es va incorporar al grup (no sabem si per amor a l’art o per estar més aprop d’en Nico). Així l’Albert Fort cedia el lloc de bateria a en Marc per poder dedicar-se plenament al grup com a cantant.

"A cops de pedra" (però sense trencar cap vidre) va ser la seva primera maqueta, que arribà el 1994. Dos anys més tard va arribar el torn de la segona maqueta "Qalvanda". Tan una com l’altra van tenir molt bona rebuda entre la gent pròxima als Fes-te Fotre (ja sabeu: mames, papes, àvies, tietes, etc.) i estan actualment exhaurides.

Els Fes-te Fotre portaven ja molts anys d’activitat (músical!), tocant per pobles de les comarques gironines, i en un d’aquests concerts els va arribar el cop de sort (aquest sense pupa) que necessitaven per fer el primer salt (metafòricament parlant). Tocaven a Palafrguell una nit d’estiu de 1996, i tenien el privilegi de fer de teloners d’un dels grups punters del rock en català: Els Pets. El seu gran directe va causar molt bona impressió al grup de Constantí que ràpidament va proposar al seu management, Star Show, que agafés els Fes-te Fotre per a fer de teloners a la gira de Els Pets.

Va ser així, doncs, com els de Calonge van tenir l’oportunitat de sortir a tocar per tot Catalunya i, fet molt important, tocar davant un públic, en alguns casos, molt i molt nombrós. D’aquesta manera, poc a poc es començaven a donar a conèixer (i no precisament a les pàgines de contactes).

Després que els contractés Star Show, aquests van proposar a la discogràfica DiscMedi que edités un disc de Fes-te Fotre. Així, a principis del 98 ja podíem trobar al mercat el primer disc, sota el mateix nom del grup. Aquest va ser un bon any pels Fes-te Fotre. Va ser un any ple d’actuacions d’entre les quals cal destacar la del concert de St. Jordi a Bikini i la de la primera edició del festival Senglar Rock entre d’altres. Semblava que després de tants anys d’esforços les coses els començaven a anar bé.

Però no s’acabava aquí (txan txan txan!). A principis del 99 tornaven a pujar a l’escenari de Bikini. Aquest cop, però, no pas a tocar, sinó a recollir el premi per votació popular al millor grup revelació del 1998, premi cedit per la revista Enderrock. El fet que el premi es donés per votació popular era una bona senyal.

 El 2000 ens ha portat un nou disc de Fes-te Fotre, el Ridícul (no, si ja...). Un segon disc que promet molt i que ha estat molt ben rebut pel cada cop més nombrós públic dels Fes-te Fotre. Aquest segon disc els ha portat a fer un seguit d’actuacions arreu de Catalunya, d’entre les quals cal destacar la de la tercera edició del Senglar Rock. Una actuació en que la resposta del públic va ser realment més que bona. Als Fes-te Fotre se’ls augura un futur molt prometedor.

Altres grups