ELS PETS
Els Pets
neixen la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del Tarragonès on
abans eren coneguts amb el suggestiu nom de Condons Adulterats. Lluís Gavaldà,
veu i guitarra, Joan Reig, bateria i veu i Falin Cáceres, baix es reforcen ràpidament
amb dues veus femenines, Annabel Gavaldà i Maria Van Liew, Les Llufes i
comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós
que gaudeix amb la frescor i sentit de l’humor del grup. El seu estil és
autoanomenat "rock agrícola" com a manera de desmarcar-se del rock
català fet en aquell moment a la capital, a més de refermar-se orgullosament
en les seves arrels rurals.
L’any
86 graven una maqueta a Tarragona amb setze cançons pròpies, la qual venen de
mà en mà i exhaureixen en menys d’un mes. Les actuacions sovintegen cada cop
més arreu de les comarques tarragonines fins l’estiu del 87, quan Lluís,
cantant del grup, es trasllada als Estats Units on roman un any sencer, temps en
el qual el grup resta inactiu. A la tornada es reprèn l’activitat amb la
incorporació d’un nou guitarrista, Ramon Vidal, a més d’una secció de
vent anomenada Els Vents de Baiona. Amb aquesta formació s'autofinancien el
seu primer disc Els Pets (Discmedi, 1989)
amb el que donen a conèixer la seva música, dotada d’un gran eclecticisme,
amb influències que van del pop anglès al soul americà, i sobre tot les seves
lletres compromeses, provocadores i dotades d’un gran sentit de l’humor.
Assoleixen un dels premis Èxit d’Or de l’any 89 amb la cançó Profilàctic,
a més de participar en els recopilatoris El Tec i la Teca I (Discmedi,
1989) i El Tec i la Teca II (Discmedi, 1990), on es recullen les millors
cançons en català de l’any.
L'èxit del primer disc es multiplica
amb Calla i Balla (Discmedi 1991), l’esperat segon disc del grup on
incorporen una nova llufa, Núria Llaràs, i que sorprèn per l’acurada
producció a càrrec de Marc Grau i la seva orientació més soulera. Aquest
disc, amb les seves 45.000 còpies venudes, no només dobla les vendes del
primer, sinó que es col·loca entre els cinc discs més venuts del rock en català.
Durant una multitudinària gira d’aquest any, on arriben a la increïble xifra
de vuitanta concerts en poc més de quatre mesos, destaca sobretot el mític
concert al Palau Sant Jordi, juntament amb Sau, Sopa de Cabra i Sangtraït
davant 22.000 persones, el qual supera el record europeu d’assistència en un
recinte cobert. Cal esmentar també la seva participació en les pel·lícules Rateta
Rateta de Francesc Bellmunt i Un submarí a les tovalles de Ignasi P.
Ferrer, així com el rècord de permanència, vora vuit mesos, al número 1 de
la llista del programa Catacrac de Catalunya Radio feta per votació popular. A
finals d’any editen una tirada limitada de tots els seus singles amb portades
originals, Els singles (Discmedi 1991) que s'exhaureixen en una setmana.
L’any 1992 consoliden el seu èxit amb l’àlbum Fruits Sex (Discmedi 1992) on incorporen Marc Grau a la
guitarra i Toni Saigi, Chupi, als teclats. Durant l’estiu apleguen més
de 150.000 persones arreu dels Països Catalans, reunint-ne més de 18.000 a
Tarragona en un memorable concert enregistrat en directe per TV3. A finals d’any
assoleixen el seu segon Èxit d’Or i reben el guardó de grup més popular de
l’any a Radio 4. El següent any incorporen nova llufa, Lore Arantzamendi i al
prestigiós saxofonista canadenc Dave Pybus, per a la Tour-ne’m-hi 93
que supera per quart any consecutiu les cinquanta actuacions arreu del país.
Durant aquest estiu composen la sintonia de la campanya d’estiu de TV3 Monta-t’ho
bé, i ho aprofiten per a enregistrar-la en mini CD Cap de Setmana (Discmedi
1993) amb noves versions de temes antics. Participen en els multitudinaris
concerts Catalunya en llibertat a Girona i Concert per la SIDA al
Palau Sant Jordi. Així mateix són objecte d’un extens reportatge televisiu
per part de la cadena franco-alemanya ARTE, com a conjunt més representatiu del
rock català. A finals d’any reben el tercer Èxit d’Or i el premi a la
Millor labor gràfica de l’any per Fruits Sex, a més de participar en
els recopilatoris Balades del rock i per cinquena vegada en El Tec i
la Teca.
L’any 1994 veu l’aparició el seu
quart àlbum Brut Natural (Discmedi 1994) que representa la maduresa del
grup i que esdevé el disc català més venut de l’any. Amb una banda d’acompanyament
de luxe, Marc Grau a la guitarra i direcció musical, Toni Saigi, Chupi, als
teclats, Dave Pybus al saxo i
Annabel Gavaldà i Lore Arantzamendi a les veus, el grup s’embarca en el Tomb
Brut Natural 94 on aconsegueixen superar el seu propi rècord d’audiència
en un concert a Sabadell davant més de 40.000 persones.
Aquest any són protagonistes d’un programa monogràfic de la BBC anglesa
sobre el rock a Catalunya, així com l’especial 30 minuts en el seu desè
aniversari. A final d’any Brut Natural rep el guardó al Millor Single
(Segon Plat) i millor disc de l’any per votació popular a TV3, i finalment
com a recompensa per la seva ja llarga trajectòria, el dia 22 de novembre reben
de mans del Conseller de Cultura el Premi Nacional de Música 1994, màxim guardó
atorgat per la Generalitat de Catalunya.
L’any 1995 i coincidint amb el desè
aniversari del grup, Els Pets decideixen
enregistrar divuit concerts de la Gira Cua 95 de cara a treure el seu
primer disc en directe. El resultat es Vine a la festa (Discamedi 1995),
un recull de les cançons més representatives del grup a més de quatre peces
inèdites. A finals d’any, i entre els guardons, són votats Millor Grup en
directe de l’any per la revista Enderrock, i queden primers en la deliberació
dels premis Èxit d’Or 95.
El següent any és invertit en
presentar el disc en una nova gira que els situa definitivament en el primer
lloc del moviment pop en llengua catalana. És en aquest any quan gaudeixen del
privilegi de ser el grup més contractat, amb la mitjana de públic més alta (més
de 5.000 persones per concert). En aquesta multitudinària gira destaquen els
dos concerts a Barcelona, el primer al Velòdrom d’Horta retransmès en directe
per TV3) on apleguen més de 7.000 seguidors fidels, i el segon al Moll de la
Fusta que supera totes les expectatives, amb més de 60.000 persones, que esdevé
el concert de més audiència de la història de Els Pets.
Aquest any triomfal es tanca amb
infinitat de premis, com el del Millor Grup i Millor directe del suplement Avui,
Rock’n’Classic; i Millor grup, millor directe, millor single (Núria) i
Millor disc (Vine a la Festa) per la revista Enderrock, assolint doncs el primer
lloc en les quatre categories més importants, fer que no havia succeït mai
fins ara. Cal destacar que tots aquests premis foren atorgats per votació
popular.
El
1997 Els Pets enregistren i publiquen el seu setè
treball, Bondia, que bat tots el rècords de la carrera discogràfica del
grup, en vendre més de 85.000 còpies, assolir el disc d’or i convertir-se en
l’àlbum no recopilatori més venut del rock en català. Així mateix la
consegüent gira de presentació del disc porta Els Pets
a efectuar més de cinquanta concerts, per Catalunya, les Illes, tan exitosos i
multitudinaris con el de la Plaça Major de Vic, abarrotada per 18.000
espectadors. Com a conseqüència d’això a finals d’any el grup rep tota
mena de guardons, com els de Disc Català de l’any i Millor grup del suplement
de l’Avui, Rock’n’Classic o ser el grup que, per segona vegada, acapara en
un mateix any els guardons de Millor Grup, Millor Disc, Millor canso (Bondia) i
Millor Concert (Vic) de la revista Enderrock.
El 1998 el grup es pren un període de
descans i reflexió, i limita voluntàriament les seves actuacions a poblacions
del Apis Valencià o les Illes, fent una única aparició encapçalant el
Senglar Rock de Prades i aplegant més de 8.000 persones d’arreu del apis. És
aquesta única actuació la que rep el guardó com a millor esdeveniment en
directe del 98 per la revista Enderrock. Aprofitant els temps disponible Els
Pets comencen a preparar les cançons del proper disc, Sol, que
apareix el 21 d’abril, i pel desembre publiquen un recull dels seus millors
videoclips.
Altres
grups