Dusminguet
Des de 1994 Dusminguet , han passat per tot tipus d’escenaris a
Catalunya, de la revetlla popular al centre ocupat i a festes alternatives, i
han triturat tot tipus d’estils i versions.
El
grup es va deixar influenciar pels artistes que havien passat per la Garriga, el
seu poble natal, sobretot per Taraf de Haïdouks, per les orquestres de festa
major i, com no, pel rei del Tex-mex Flaco Jiménez.
Així va anar sorgint un estil propi on hi cap tota mena de música i on s'ha mantingut sempre el mateix objectiu: fer ballar el públic.
El
1998 graven Vafalungo, el seu primer disc, amb una acollida de públic i crítica
sorprenent. Això els porta cap a altres geografies, tant de l’Estat espanyol,
com de França, Itàlia i Holanda, i també a fer un munt de quilòmetres,
sempre dignificant el fantàstic i oblidat estil de la patxanga.
Han
aconseguit dignificar-lo, amb aquesta forma festiva i desinhibida que els
caracteritza. L’univers Vafalungo es transforma en Patxanga Jonda. Aquest
primer disc ha sortit publicat a Mèxic, Itàlia i França.
El 2000 han anat a gravar el segon àlbum al Marroc, on han col·laborat amb músics marroquins.
A Barcelona han comptat amb Neat Veliov, trompetista de la Koçani
Orkestar de Macedònia
Dusminguet ha tingut temps també de gravar amb Tonino Carotone, de col·laborar en alguna banda sonora, han rebut el premi del festival de Sant Boi «Altaveu Frontera 2000» i han gaudit gravant dos temes amb el gran mestre i rei de la rumba, Peret, per al seu disc d’homenatge.