Brams
Els Brams, grup format a Berga es van fer famosos ara fa sis anys amb un munt de cançons de festa l'al·legat ecologista Som a Girona, Espera'm assegut o l'ultim tirabol, però sobretot destacava El President. Aquesta divertida cançó on parodiaven a l'omnipresent déu Pujol és la que realment els va fer famosos arreu.
Però ja com Brams-Segona Assemblea es veu una clara
evolució del seu estil i es mouen cap a l'ska i el punk-rock. El motiu de les
seves lletres és clar: independència, socialisme i festa, preferentment amb
grans dosis d'alcohol.
Els propis membres de la banda apunten que no fou fins al tercer disc, Cal Seguir Lluitant, que tingueren definit el seu estil musical característic. Es doncs aquest el disc de la seva consolidació i, especialment gràcies a la impressionant cançó del Segi Valero Vull per demà en pro d'una terra lliure i verda. Altres cançons claus són El dia dels Innocents, parodia de com els poders fàctics espanyols muntaren la operació 23 de febrer per tal de mantenir l'unitat de la Península o Massana.
Inici de Càstig al Fetge, Herbes i Fermentats o l'al·legat antiracista Moros i Cristians són altres de les cançons que demostren contundentment no tant sols la defensa estoica dels seus principis però alhora la seva qualitat musical. Com a anècdota l'altament suïcida i arriscada cançó Quan t'imagino cagant i la cançó Popular infantil.
Brams al Liceu és el seu disc en directe. En aquest disc s'incorporen nous membres a la banda i cal reconèixer que aconsegueix un directe espectacular i impecable, molt superior al que ens té normalment acostumats. En aquest treball incorporen a més cançons inèdites com l'antipolicial Sant Jordi 1985 o La Pesta Blava, cançó expressament dedicada al Lizondo, mort aquell mateix any i que els va fer guanyar-se l'odi blaver a València. Només esmentar la sublim presència del Pau Riba al tema Inici de Càstig al Fetge amb que conclouen aquest concert enregistrat a l´Hospitalet.
Aquest
mateix any la banda berguedana ha tret al mercat el seu darrer treball Nena
de Nicaragua on són patents les influències que han recollit
durant el seu darrer viatge a l'América Central i el seu acostament a l'ska. La
millor cançó d'aquest darrer treball Guanyarem.
Després del Nena de Nicaragua i el seu viatge d'un mes i mig per les Amériques, els Brams es separen d'Al.leluia Records donat que la discogràfica s'ha especialitzat en el referent sixties i ells es troben fora de lloc. Ara ja sota el segell DiscMedi, acaben de treure el seu darrer treball Tot és Possible.
En aquest suggerent treball on la producció està molt més vigilada que en darrers treballs, els Brams s’han mogut cap a un estil més calent, skatalític, reagge i caribeny del que ens tenien acostumats; com ell diuen és un disc molt més sabrosón. Fins i tot podràs trobar soca i certes peces que et recordaran els Doctor Calypso o els Rage against the Machine a Moltes Gràcies.
El
que si que no ha canviat pas són la temàtica de les seves cançons. Tretze
cançons que són un atac directe contra la injustícia i la dissidència
culpables de la situació deplorable en que es troba, al seu parer, Catalunya i
el món actual. Posat a analitzar crítiques, aquest cop la banda del Titot es
concentra gairebé obsessivament, en tot el que va ser i representa aquella
generació de la transició i del seny que tant somniaven i que amb tant
poc s’han conformat. Temps de decadència, Sóc d’un país i No
sen’s fondrà el somni en són un clar exemple. Es tracta de bastir el
somni amb tots els colors i no pas sols amb el roig i el negre, els de la
lluita.
Les cançons singles de Tot és Possible són clares: Fuig amb mi, Brindis, L'home del Kigall i, com no, De Bar en Bar que sense dubte es convertirà molt aviat en la banda sonora habitual de tots els Bars del Rotllo de Salses a Guardamar. Bars i gent (la gent del rotllo) als qui precisament dediquen aquest treball. Els Brams, un grup certament compromès!