.

 




 

Astivitats

      El passat 30 de juliol  es va fer la sortida guiada per Manel Gimeno de la Pobla de Segur  per la ruta dels búnkers i trinxeres establertes desde la guerra civil del 36 al Pallars, més exactament la zona  que va ésser  compresa entre  Sant Romà, Les Esplugues, la Campaneta i Conques. Aquesta zona va ser, junt amb el Ebre, un dels llocs on les lluites van ser més encarnissades i on més soldats dels dos bàndols hi tenien més efectius ,sobretot de la “lleva del biberó” i dels quals en va morir les tres quartes parts.conques

       Els búnquers que es conserven quasi tots són fets per la zona dita nacional, ja que els que perteneixien a la zona republicana van estar destruïts pels habitants de la zona al tornar de les evacuacions  i haver-se acabat la guerra, per aprofitar els ferros de què estaven fetes, ja que eren més dèbils de construcció i per tant més fàcils de desfer.A pesar de tot encara  n’hi queden molts de mig destruïts i on es veu la manera de construcció en que estaven fets.

  El sistema defensiu de la línia de front és ben visible a pesar dels anys passats, i les trinxeres  en què es comunicaven  els diferents búnquers  són ben definits, encara que molts han desaparegut  per culpa  de l’engrandiment de les diferentes finques veïnes.

 El punt clau de dita línia era la Ermita de les Esplugues, que els soldats en deien l’ermita del  “irás y no volverás”, en la qual les batudes fortes es feien de nit, ja que de dia era perillós pels contraris que estaven  a sota del puig. Aquesta ermita segons el Manel Gimeno, cada dia canviava de bàndol, el dia que era conquerida pels nacionals, a l’endemá ja era a mans dels republicans, i a la nit que era quant més forts eren els combats, els soldats no sabien pas contra qui lluïtaven…., moltíssimes vegades (segons  avis que han sobreviscut) es mataven entre ells mateixos (és a dir, del mateix bàndol) per manca de visibilitat i de eficàcia.
Ajuntament de Tiurana

Les bombes que resten encara en tot el contorn de l’ermita son nombroses, i a pesar dels anys passats , cada any se n’hi troben moltíssimes..lo qual dòna constancia  de la magnitud  de la tragèdia que es va desenvolupar en tots aquestos indrets del Pallars.

 
 





 

 

.