A inicis dels anys 90 vaig fer un seguit d'enregistraments
experimentals fets a base de sons electrònics i humans que jo
mateix vaig executar o modificar (hi ha des de sons fets partint de la
meva guitarra fins a interferències radiofòniques o la
meva veu). Tot és enregistrat i mesclat amb un aparell
analògic de 4 pistes. No hi ha samplers. No és
música ambiental. Al meu cosí no li va agradar. Al seu
moment ho vaig anomenar "soroll", però he rebutjat aquesta
etiqueta després que certs moviments de pretesa avantguarda van
autoqualificar les seves produccions com a "Noise". De tota manera
l'etiqueta tampoc era encertada (música és
qualsevol so fet amb una intencionalitat). L'any 1999 vaig reprendre
breument aquesta activitat i vaig fer aquest CD que inclou un recull de
totes les cintes
supervivents, majoritàriament del 1993 i alguna peça del
1999. "The Edu Solo
Sampler" inclou fragments de música improvisada pel meu
cosí, l'Eduard
Maluquer.
In the beginning of the 90s I did several experimental recordings
based on electronic and human sounds performed or treated by myself.
Some sounds came from my guitar, even from radio noises or my own
voice. Everything was recorded and mixed with an analog 4 track
recorder. No samplers. This is not ambient music. My cousin did not
like it. At that time I decided to call this "noise", but I no longer
use this word since a so-called proggressive people decided to
name their music "Noise". Anyway the word is wrong since any sound
intentionally performed may be called music. In 1999 I did some more of
this recordings. A compilation of all the surviving tapes mainly from
1993 is this CD.
L'any 2000 vaig agafar les cintes supervivents
d'experiments sonors fets als anys 1994 i 95, i les vaig mesclar de la
mateixa manera que vaig mesclar les del 1993, entre d'altres, per al
Sonorial Cac Revisited vol. I. Aquest CD té més
música "convencional" i menys experiments sonors, però
barreja ambdues coses, i té una extremada versió del tema
Machine, que naturalment mai va entrar al repertori de Perfect Pair.
In year 2000 I picked all the surviving tapes from 1994 and mixed
them as I had done with the 1993 tapes for Sonorial Cac Revisited vol.
I. This CD features more "conventional" music than the previous one,
but still has a considerable amount of sonic experiments, and it
features a bizarre version of my song Machine, that failed to enter
Perfect Pair's repertoire.
Aquest CD segeuix la línia marcada pel seu
predecessor, "Sonorial Cac Revisited", però sona força
diferent. Un canvi important és que ha estat enregistrat en
format digital, amb una gran millora de la qualitat de so. El disc
anterior mostrava una gran varietat de sons però aquí hi
predominen els sons basats en la guitarra. "Sonorial Cac Revisited"
és un recull de diversos enregistraments fets des de l'any 1993
fins el 1999, i "Sonorial Cac 2000" ha estat enregistrat al maig del
2000. No és música ambiental. No és New Age.
This CD follows the path of its predecessor, "Sonorial Cac
Revisited", but sounds quite different. An important improvement is
that it has been digitally recorded, so the sound quality is much
better (and no hiss). While the previous CD featured a wide variety of
sounds, this album is guitar based. "Sonorial Cac Revisited" is a
compilation of recordings made between 1993 and 1999, while "Sonorial
Cac 2000" was recorded during May 2000. This is not ambient music.
Neither New Age.
Són composicions/improvisacions meves partint de sons generats
per Perfect Pair. Aquest disc no està basat en
sons de guitarra. Té molt pocs fragments improvisats (algun
solo). Té molt tractament informàtic. És el disc
en què he fet servir més elements de Perfect Pair (sons
executats per membres de la banda o pel conjunt del grup), fins al punt
que em vaig preguntar si havia de dur el nom del grup i ser la raresa
de la discografia. És el més atractiu dels tres Sonorials
que he fet fins ara, i el fet que el meu cosí n'hagi sentit
alguns fragments encara a mig fer i li hagi agradat n'és una
prova. "Sonorial Cac 2000" tenia una majoria de fragments improvisats
que s'havien deixat virtualment intactes al CD. Altres peces havien
rebut un mínim tractament informàtic. A "Sonorial Cac
2001" hi ha molta més feina feta amb l'ordinador dia a dia a
cada peça, fins al punt que vaig haver de dir prou perquè
l'hagués estat retocant i no hauria acabat mai.
This disc is not
guitar based. There are few improvised fragments (some solos). It has a
lot of computer treatment. This album contains a lot more more Perfect
Pair elements than the other two (sounds performed by members of the
band or the band itself), to the point that I was not sure that it was
not a Perfect Pair album, the bizarre title of our discography. Its the
most attractive Sonorial I've done. Even my cousin, when he listened to
some unfinished fragments, liked it. "Sonorial Cac 2000" had an
importmant amount of improvised fragments that were left almost
untouched in the definitive CD. Other pieces had a soft computer
treatment. "Sonorial Cac 2001" has a lot more daily work on the
computer, in a way that I had to say stop, in order to finish an
unending work of polishing details.
Aquest és el CD que
van enregistrar els Alliance. La seva vinculació amb Perfect
Pair és clara: el que era el nostre bateria, el Joan Vinyals,
és el bateria dels Alliance en aquest disc, i el seu guitarrista
i principal
compositor, el Jordi Barnils, va substituir l'Edu Masllorenç i
va tocar el baix a l'actuació que vam fer al festival Senglar
Rock. Fan un heavy metal amb tocs progressius però molt
melòdic, en part gràcies a la veu de la Sandra Villegas.
El disc no va ser publicat per cap companyia discogràfica.
This
is the CD recorded by Alliance. It's relation with Perfect Pair is
evident since our former drummer, Joan Vinyals, is their drummer,
and their guitarist and main composer, Jordi Barnils, replaced Edu
Masllorenç and played bass at our concert in the Senglar Rock
festival. They play progressive and melodic heavy metal, helped by the
voice of their singer, Sandra Villegas. The album remains unpublished.
Aquest és el
meu primer disc de "blues". Totes les versions van ser profundament
rearranjades i són molt diferents dels originals. També
he mirat de no triar només clàssics del blues. Inclou una
versió de "Pixum's Tree Blues", una instrumental que vam
compondre el meu cosí i jo l'any 1992 a partir d'una jam i que
vam enregistrar durant les Pedecuni
Sessions.
This is my "blues" album.
All songs have been deeply re-arranged so they differ a lot from the
original ones. I also decided not to choose only blues classics. It
features a version of "Pixum's Tree Blues", an instrumental written by
my cousin and me in 1992 during a jam and recorded during the Pedecuni
Sessions.
Third Degree (Bonus - live at the Arteca, May 11th 2002)
Illinois
Central era la banda de blues formada per
Nando Pemán
(guitarra), Ferran Nogués (baix,
veu) i Cristian Roig (bateria) i que van enregistrar el seu únic
disc d'estudi,
"Blues On The Tracks", a Eivissa el 20 d'abril del 2002.
L'enregistrament, mescla i masterització van anar a
càrrec d'Albert Boekholt (que ha fet discs amb gent com Iron
Maiden, Elton John, Scorpions, Michael Jackson i Def Leppard, entre
d'altres). Està format per composicions d'en Nando Pemán
i versions de clàssics de blues , soul i funk. La banda va tocar
regularment en directe a Eivisssa fins a l'estiu del 2003. El disseny
gràfic de Ferran Nogués i fotografies de
l'enregistrament fetes per na Susana Guerau de Arellano.
Més informació i fotos a la secció
d'Illinois Central.
Illinois
Central is the blues
band that features Nando Pemán (guitar), Ferran Nogués
(bass, vocals) and Cristian Roig (drums), and they recorded their
first CD, "Blues On The Tracks", in Eivissa on April 20th 2002.
Recording, mixing and mastering were done by Albert Boekholt (who has
recorded with artists such as Iron Maiden, Elton John, Scorpions,
Michael Jackson and Def Leppard, among others). The album features
songs written by Nando Pemán and classics of blues, soul and
funk. The band played live regularly in Eivissa until summer 2003. The
artwork of the CD
is by Ferran Nogués and the band photographs were taken
during the recording sessions by Susana Guerau de Arellano. More
information and
photos in the Illinois
Central section.
Hats Off To (Roy) Harper (Trad. arr. by C. Obscure [J. Page] - F.
Nogués)
St. James Infirmary/Gambler's Blues (J. Primrose)
Use Me (B. Withers)
Precoius Lord (T. A. Dorsey) / All Right Now (A Fraser, P.
Rodgers)
Funk 1 (F. Nogués)
Sweet Home Chicago (R. Johnson)
Trouble (D. Coverdale, B. Marsden)
Blues T (F. Nogués)
Bonus: Child In Time (R. Blackmore, I. Gillan, R. Glover, J.
Lord,
I. Paice)
Bonus: Trouble - take 2 (D. Coverdale, B. Marsden)
Això és la continuació del disc
"Blues" (2002). Supera el seu predecessor en el sentit que va
més enllà del blues estricte. Com aleshores, les versions
han
estat profundament rearranjades i són molt diferents dels
originals. Va des del
funk ("Blues 1 La bona", "Funk 1") i el hard rock ("Go") fins a la
recreació del blues del Delta ("Change My Clothes") amb algun
toc electrònic. La
producció és més unitària però
estilísticament és més variat.
This is the follow-up to "Blues" (2002). It goes far beyond the
blues, deeper than its predecessor. As I did then, the cover versions
have been strongly
re-arranged and differ very much from their originals. It goes from
funk ("Blues 1 La bona", "Funk 1") and hard rock ("Go") to
Delta blues recreations ("Change My Clothes") with bits of electronic
music. It has a more unitary
production but
a wider range of styles.
L'Eduard va col·laborar a una cançó del primer
disc oficial del
Sobrino conté catorze cançons més un "bonus
track". Algunes són versions noves (i diferents) de temes que ja
havien aparegut a les maquetes precedents, però també
n'hi ha cinc completament inèdits. Exceptuant "Encuentro con
Dolores" (gravat en directe i mancat de producció) i "L'Uomo di
Nescafé" (produïda pel Sobrino) tots els temes han estat
gravats als Estudis Vapor de Pep Tvrdy i produïts per Juan
Gómez, Mariano Martos i Valentí Adell per a Mama
Produccions. El mateix Sobrino s'ha encarregat de gairebé totes
les guitarres i veus del disc. Però també han
col·laborat fins quinze músics: Toni Pagés,
Mariano Martos, Valentí Adell, Mr Rodríguez, Quim
Aguasca, Ariel Vándor, Hook Herrera, Qarlitos Ku, Jep Cardona,
Julián Hernández, Sabino Méndez, Miriam Aparicio,
Eduard Maluquer , Pere Romaní i Albert Vilà.
This is the
first official album by singer and guitarist El Sobrino del Diablo .
Lyrics in Spanish. One of the guest musicians is Perfect Pair's
guitarist Eduard
Maluquer.
Hard To Handle (O. Redding, A. Bell, A. Jones) 3:31
Summertime (G. Gershwin, e. dubose, d. Hartzell Kuhns) 4:56
Use me (B. Withers) 6:41
Funk 1 (N. Nogués) 4:00
Purple Rain (Prince) 5:24
I Can't Be Satisfied (M. Morganfield) 3:23
Long Train Running (T. Johnston) 4:51
Little Wing (J. Hendrix) 4:14
Rambling On My Mind (R. Johnson) 3:24
Slow Blues in C (A. Lee) 6:03
Going Down (D. Nix) 3:38
My Guitar Wants to Kill Your Mama (F. Zappa) 3:32
Red House (J. Hendrix) 7:03
Final/See You Next Time (N. Pemán) 4:29
When a Blind Man Cries (R. Blackmore, I. Gillan, R. Glover, J.
Lord, I. Paice) 6:05
Aquest és un dels concerts que Illinois
Central vam tocar i enregistrar a l'Arteca, el llegendari (i ja
desaparegut) local de música en viu que hi havia a Eivissa. This
is one of the shows performed by Illinois
Central and recorded live at the Arteca, a sadly dissapeared live
music venue in Eivissa.