|

|
 |
|
Sempre que visitem un lloc per primera
vegada esperem que sigui el més diferent possible dels llocs
que ja coneixem. És natural doncs que el viatger vulgui la
diversitat i que sigui l'element humà el que contribueixi més
a apreciar aquesta diferència. Si tothom visqués igual
a per tot arreu, no tindria massa sentit viatjar.
Probablement, hi hagin pocs llocs accessibles en el planeta on el
viatger passa a una vida sense tot allò que és superflu
i sense importància com en el Sahara. Aleshores ens preguntarem,
perquè hi hem d'anar, doncs? La resposta potser seria que tothom
que hi ha anat hi ha sentit l'estranya sensació de soledat,
silenci, i alguna cosa absoluta tot alhora, no ha pogut resistir tornar-hi
a anar.
Es diu que ningú que hagi estat al Sahara durant algun temps,
segueix essent la mateixa persona que abans d'anar-hi. Un cop has
conegut aquesta terra de llum, de silenci i de nits plenes d'estels,
no trobaràs cap lloc que tingui tanta força, cap entorn
et podrà proporcionar la sensació de satisfacció
d'existir al mig d'alguna cosa que és absoluta. |
|
|
|
|