La traducció automàtica
Definició
Tipus de sistemesComponents de la T.A
Procés de la T.A.
Problemes
Aplicacions
Enllaços
Definició: La traducció automàtica (T.A.) és una de les principals branques de la lingüística computacional, el seu àmbit d’aplicació és la traducció de textos entre dues llengües
Traducció directe: són els primers programes que van aparèixer. Fan servir lèxics monolingües i bilingües bastant grans.
Transferència: són els primers sistemes als quals es van aplicar tècniques de lingüística formal. Hi ha tres fases:
Fase d’anàlisi: es fa una anàlisi morfològica de cada paraula de la frase. Després, es fa una anàlisi sintàctica que dóna com a resultat un arbre amb estructura
Fase de transferència: aquesta fase s’encarrega de triar la traducció correcta per cada paraula.
Fase de generació: s’ocupa de dur a terme un seguit de tasques pròpies de la llengua de destinació:
Interlingua: la idea bàsica d’aquest tipus de sistema és que un cop extret el significat de la frase i recollit en forma de representació formal no és necessària una fase de transferència on es faci la traducció entre les paraules de la llengua d’origen i la llengua de destinació.
Memòries de traducció: no són programes de traducció automàtica perquè no realitzen un procés de traducció. El nucli d’aquestes memòries és un corpus de frases en llengua d’origen i d’un tema específic, junt amb la seva traducció en la llengua de destinació.
![]()
Adquisició i preparació del text: per poder traduir un document amb un sistema de T.A. cal tenir-lo en suport magnètic i en un format que pugui ser llegit pel sistema en qüestió.
Segmentació de frases: els sistemes de T.A. duen a terme la traducció frase a frase.
Anàlisi morfològica: és el primer procés lingüístic pel qual passa la frase que s’ha de traduir. L’analitzador morfològic dóna totes les segmentacions i interpretacions possibles de cada paraula.
Anàlisi sintàctica: té com a entrada una llista de paraules de la frase amb totes les possibles interpretacions que ens ha donat, prèviament, l’anàlisi morfològica
Transferència lèxica: el sistema accedeix al lèxic bilingüe per tal de seleccionar la traducció correcta de cada paraula
Transferència estructural: algunes entrades lèxiques del lèxic bilingüe o de transferència tenen accions associades a la selecció de l’entrada, aquestes accions poden estar referides a canvis de genera o de nombre.
Generació de la frase traduïda: en aquesta fase partim de l’arbre d’anàlisi amb les paraules dels nodes terminals traduïdes al castellà i amb certes modificacions estructurals.
Recuperació del format del text original: quan ja tenim traduïdes totes les frases del text original, només falta posar-les al seu lloc
Correcció del text traduït: aquesta tasca ha de ser feta forçosament per traductor o traductores humanes.
-Ambigüitat
-Referència
-Alineaments
De comprensió: es fa servir el sistema de T.A com una eina que ens permet saber de què va un text escrit en una llengua desconeguda.
De traducció massiva: fa servir el sistema com una eina industrial per obtenir traduccions de grans.
interNOSTRUM: traductor castella-catala, Universitat d'Alacant - Caja de Ahorros del Mediterráneo
http://www.internostrum.com/El Traductor de El Periódico de Catalunya, Soft Library, Demostració de traducció automàtica castellà-català i català-castellà
https://www.softly.es/transacciones/traductor/index.htmINCYTA, Ingeniería, Consultoría y Traducción Automática, Demostració de traducció automàtica castellà-català i català-castellà
http://www.incyta.es/demo.htmlSalt, Traductor castellà-valencià, Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Generalitat Valenciana
http://www.cult.gva.es/DGOIEPL/SALT/salt_programes_salt.htmTALP, Centre de Tecnologia i Aplicacions del Llenguatge i de la Parla, Universitat Politècnica de Catalunya http://www.talp.upc.es/
GILCUB , Grup d'Investigació en Lingüística Computacional, Universitat de Barcelona
http://www.ub.es/gilcub/GRLMC, Grup de Recerca en Lingüística Matemàtica i Enginyeria del Llenguatge, Universitat Rovira i Virgili
http://www.urv.es/centres/Grups/grlmc/grlmc.htmlGrup de Fonètica, Seminari de Filologia i Informàtica, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona
http://liceu.uab.es/Grup de Processat del Llenguatge Natural, Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics, Universitat Politècnica de Catalunya
http://www.lsi.upc.es/~nlp/GTP, Grup de Tractament de la Parla, Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, Universitat Politècnica de Catalunya
http://gps-tsc.upc.es/veu/IULA, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat Pompeu Fabra
http://www.iula.upf.es/Laboratori de Lingüística Computacional, Àrea de Lingüística General, Departament d'Anglès i Lingüística, Universitat de Lleida
http://www.udl.es/dept/dal/alg/laboratori/index.htmLaLI, Laboratorio de Lingüística Informática, Departamento de Filologia Española, Universitat Autònoma de Barcelona
http://seneca.uab.es/csubirats/lali.htmlLaReLC-UB, Laboratori de lingüística computacional, Departament de Lingüística General, Universitat de Barcelona
http://www.ub.es/ling/labcat.htmSecció de Teoria del Senyal, Departament de Comunicacions i Teoria del Senyal, Enginyeria i Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull
http://www.salleURL.edu/Eng/elsDCTS/tracseny/tracseny.htmCREL, Centre de Referència en Enginyeria Lingüística, Generalitat de Catalunya
http://www.crel.net/Secció Filològica, Institut d'Estudis Catalans
http://www.iec.es/cat/recerca/programes/Filologica/rsfcat.htmTERMCAT, Centre de Terminologia
http://www.termcat.es/