Tipus de connexió a Internet
RTB . (Xarxa Telefònica Basica) És la connexió tradicional analògica per la qual circulen les vibracions de veu, Aquestes es tradueixen en impulsos elèctrics i es transmeten per la xarxa telefònica de fils de coure. Permet una velocitat màxima de 56 Kilobits per segon.
RDSI . (Xarxa Digital de Serveis Integrats )La RDSI, en la versió que més es comercialitza, permet entre 64 y 128 kilobits per segon (una línia convencional només permet 56 Kbits). La seva instal·lació requereix un nou cablatge del domicili si és antic.
ADSL . (Línia d'Abonat Digital Asimètrica) La connexió a Internet per a usuaris domèstics es de 512 Kbits/segon. L'avantatja és que funciona amb les línies telefòniques convencionals i no requereix noves instal·lacions. Tot i això, encara hi ha alguns problemes de funcionament i llistes d'espera. A més a més, el seu preu és bastant elevat. Encara que no es comercialitza, la transmissió pot arribar fins els 6 o 8 Mbps (més de cent cops més que la línia telefònica normal.)
ADSL2 . (Línia d'Abonat Digital Asimètrica 2) Millora de l'ADSL, la principal novetat es que la transmissió pot arribar fins a 12 Mbps.
ADSL2+ . (Línia d'Abonat Digital Asimètrica 2) Millora de l'ADSL2, la principal novetat es que la transmissió pot arribar fins a 24 Mbps. Aquesta connexió requereix un terminal remot entre la central telefonica i l'usuari.
PLC (Comunicacions per Línia Elèctrica) És un sistema que utilitza la infrastructura ja existent com és la zarza elèctrica fet que és una gran ventatge. Té un preu bastant econòmic i permet la transmissió de dades dins els 135 Mbps.
SATÈL·LIT . La velocitat de transmissió és molt alta, suficient per l'emissió simultània de nombrosos canals de televisió, i la infrastructura és relativament barata. Amb relació a Internet, ofereix altes velocitats però encara són minoritaris els serveis que permeten la interactivitat amb l'usuari final. La velocitat de pujada és més lenta que la de baixada. Per a la pujada cal una infrastuctura especial o fer-ho per RTB
UTRA (Accés Universal Radiofònic Terrestre). El sistema funciona amb una antena emissora que transmet a una zona (de tres quilòmetres o de 20, segons el tipus de llicència). Els edificis tenen una antena receptora des de la qual es distribueix el senyal per cable convencional a cada casa. Permet veu, i Internet a alta velocitat. L'avantatja és que la xarxa és relativament barata. Les llicències ja estan concebudes i s'estendrà en els pròxims mesos.
WAP (Protocol per Aplicacions sense fils) És un protocol concebut per a pantalles petites i navegació sense teclat. La seva finalitat és oferir serveis i continguts d'Internet a través de connexions sense cables. Gràcies al WAP pots tenir accés a les últimes notícies, climatologia, resultats esportius, horaris de vol, informació....Tot i això, la navegació per WAP no agrada gaire a l'usuari final pel seu poc dinamisme i atractiu.
GPRS . (Servei General de Ràdio per Paquets) El GPRS està entre la actual WAP i la futura UMTS. La seva velocitat es superior al GSM, però no hi ha per ara gran oferta de terminals.
UMTS . (Sistema Universal de Telecomunicacions per Mòbil) La tercera generació de telefonia mòbil ha de permetre un ampli de banda de fins dos Megabits i, a la pràctica, això facilitarà la recepció de vídeo de qualitat.
FIBRA ÒPTICA . És la més costosa tant en termes econòmics com dels problemes que ocasiona en els cascs urbans, però té una gran potència i no pateix interferències. El cable permet una gran interacció i la transmissió de canals de televisió de forma simultània, amb una velocitat teòrica de transmissió de dos Gigabits.
LMDI (Sistema Local de Distribució Multipunt) És un sistema de comunicació inalàmbrica de punt a multipunt, que utilitza ones radioelèctriques a altes freqüències, al voltant de 28 y 40 GHz. Amb aquestes freqüències i l¡ampli marge operatiu, es possible aconseguir una gran amplada de banda, amb velocitats de fins 8 megabits per segon.