Una mica d'Història

           Història

Deixant de banda les troballes prehistòriques en forma de estris de pedra tallada, localitzades a les rodalies del poble, sembla que no hi ha dubte que Molló i el seu entorn constituïen una entitat celta, apareguda anys ençà del segle IV abans de Jesucrist (moment en que els celtes entraren a Catalunya per la Cerdanya).

A finals del segle IX i entrant al X, es realitzà la repoblació de la vall de Camprodon i els seus voltants, Molló inclòs. S’efectuà sota el domini dels comtes de Besalú. De fet, l’any 936, la parròquia de Santa Cecília de Molló ja estava fundada i consta en algun document amb el nom de Mollione. La formaven alguns masos i un minúscul grup de cases a frec de l’església.

En aquest any 936 l’església fou cedida al bisbe de Girona, Wigo, a canvi de la del Far. L’any 1141, Molló passà sota la jurisdicció del monestir de Ripoll, atorgada pel comte de Barcelona, Berenguer el Gran. Aquest domini no va pas significar un alleugeriment de la submissió feudal (en mans dels monjos) dels mollonencs, mantenint les mateixes càrregues, prestacions i tributs que havien pactat en establir-s’hi a la contrada. Només va implicar el canvi de senyor feudal. A més del domini directe, el comte li va concedir la jurisdicció civil i criminal i el dret de baronia, que els permetia sancionar les faltes amb multes pecuniàries en quantitat no superior a cinc sous, i en càstigs corporals, a no arribar a la mutilació de membres ni a la pena capital. Fora de les esmentades restriccions, la baronia mollonenca tenia plena independència de la vegueria on radicava.

D’aquest període de dependència del monestir de Ripoll trobem alguns documents escrits:

- Climent May, abat de Ripoll, el 17 de desembre de 1565, a fi de poder reparar l’església parroquial de Molló, una mica ruïnosa, va concedir als obrers de la parròquia i a les autoritats municipals de la població, per espai d’un any, el monopoli de la venda de pa, del vi i de la carn dintre el terme, amb el pacte que els guanys a treure’n es destinessin a la mencionada restauració.

- L’abat Gaspar Casamitjana (2-VIII-1667), considerant la llarga durada de la Guerra dels Segadors i la ruïna d’algunes famílies, perdonà a onze masos els endarreriments dels tributs que devien.

- A mitjan del segle XVIII (i de segur, molt abans) a Molló es va fer costum l’abús de campar tothom per les seves, fent pasturar el bestiar propi en terres dels altres, tallant-hi, també arbres i mates, sense cap mirament. A fi d’acabar-ho, l’abat de Ripoll, el 8 de gener de 1784, va impedir l’entrada d’intrusos a les possessions alienes. Malgrat això, les extralimitacions no s’acabaren, i un tal Gassiot, amb algun altre mollonenc, acudiren a la Reial Audiència de Barcelona, i el 23 d’abril de 1787 aquest tribunal fallà contra ells.

El 1835, tancat el monestir, Molló deixà d’ésser poble feudal. Ara, que la seva economia continuà essent bàsicament agrícola: d’aprofitament campestre i especialment empriuer, incloent en aquest darrer (propietat en usdefruit de dos mollonencs) una muntanya francesa: Rojà, de Pi (Conflent).

            Menció a part es mereix el pas fronterer de Coll d’Ares, per la seva importància estratègica com a pas entre un costat i l’altra dels Pirineus. La tradició ens parla del cabdill Aníbal, el famós general cartaginès, que va travessar els Pirineus per derrotar els exèrcits de Roma; però mentrestant, a Espanya, Escipió derrotava l’exèrcit de Cartago, i això va ésser la causa del retorn accelerat del general cartaginès, i, segons sembla, traspassà els Pirineus per Coll d’Ares.

           Demografia

Bibliografia

Aquestes breus notes de la història de Molló s’han extret, entre d’altres fonts, de les obres següents:

            La Vall de Camprodon ¨ Llorenç Birba ¨ Ed. Selecta

            Història de Camprodon i dels pobles dels encontorns ¨ Julià Pascual

            L’art romànic a la Vall de Camprodon ¨ Ramon Vinyeta ¨ Ed. Celblau

            Els pobles gironins I ¨ Maruja Arnau i Guerola

            Girona pas a pas ¨ Diari de Girona