Vostè condueix un tren en el que viatgen 60 passatgers. El tren s'atura en una estació en la qual baixen dotze persones i en pugen quatre. A la següent estació baixen del tren vuit persones i en pujen unes altres dues. Queden encara altres dues parades en cada una de les quals baixen quatre pasatgers; en una en pugen tres i a l'altra, cap. Quasi al final del trajecte, la màquina s'espatlla i un grup de 9 pasatgers decideix baixar i continuar a peu. Reparada l'avaría el comboi segueix fins arribar al seu destí. I ara unes preguntes per posar a prova la seva memòria:

        Quantes parades va fer el tren?
        Es difícil que pugui respondre perquè, segurament, només ha parat atenció al número de passatgers.
        Sap, potser, quin era el nom del conductor?
        Li sorprendrà descobrir-lo a la primera paraula.

        Moltes vegades, com ha quedat ara provat, la manca de memòria no es més que una manca d'interès. Però sovint la memòria ens juga males passades. Si s'ho proposa podrà aguditzar la capacitat d'observació i de retenció..

        Quan no s'exercita la memòria, no sols es va perdent aquesta facultat sinó que es multiplica el risc de patir alguna malaltia neurodegenerativa. Els científics han descobert que la pèrdua de memòria no es irreversible ni inevitable amb el pas del temps, sinó que va associada a la manca d'activitat mental i a l'abús d'ocupacions passives, com ara, veure la televisió. S'ha de llegir més i veure menys televisió perquè quan ens posem en front de la pantalla la ment es posa en punt mort.

        Pels experts, la clau està en no deixar mai de aprendre i en desafiar l'intel·lecte amb tasques que obliguin a concentrar-se, com llegir, resoldre mots encreuats, estudiar, tocar un instrument, aprendre un altre idioma, jugar a les cartes o bé simplement, retenir la ubicació de detalls i llocs, en lloc de no fixar-se en ells.

        Amb el pas del temps, a mesura que ens anem fent grans, es va perdent la memòria si, com acabem de dir, no s'exercita. I cal tenir present, a més, que flaqueja més la memòria immediata que no pas la remota. Ja hem anomenàt unes tasques que convé practicar. Un joc que ajuda a exercitar la memòria immediata es el següent:

        Es per a dues o més persones, quantes més millor: El primer jugador diu una paraula qualsevol. El següent en diu una altra i repeteix la del primer jugador. El tercer en diu una altra i repeteix les dues paraules d'els jugadors anteriors, sempre pel mateix ordre en què han sigut donades. I així successivament. Quan s'acaben els jugadors es segueix el joc tornant al primer. Etc. Amb actitud de competició, es van eliminant els jugadors que no aconsegueixen dir la tirallonga sencera de paraules. I es torna a començar amb un jugador menys.

        I per acabar, una pràctica que pots fer tu sol, recomanada per un investigador japonès, també per reforçar la memòria inmediata: abans d'adormir-te intenta recordar una situació que hagis viscut al llarg del dia: recorda quina era la teva posició, si feia fred o calor, com estava el cel, com anaves vestit i pentinat, què feien les altres persones, què vas parlar, què vas pensar, quin olor se sentia, com estava decorada la casa, etc. L'endemà al mati intenta recordar de nou el mateix. Fes-ho durant una setmana. Descansa una altra setmana i torna a fer-ho a la següent. Deixa de fer-ho quan recordis amb igual rapidesa pel matí que per la nit.