La gent de camp i de classes baixes

• Els homes utilitzaven com a vestimenta unes bruses de mànigues amples cenyides a la cintura i uns calçons de color blanc o cru. El calçat eren unes sabates sense taló, i a l’interior de les vivendes era comú portar sandàlies de fusta amb corretges de pell fina.

• Les dones portaven calces (pantalons) de lli amb molts plecs i una camisa de tela blanca. També portaven una túnica blanca. Per sortir al carrer es cobrien el cap i cara a excepció dels ulls. Es calçaven amb sandàlies. Els agradava maquillar-se i utilitzar collars i ornaments.

La gent de bona posició

• Els homes es vestien amb camisa, damunt d’aquesta una altra brusa llarga sense obertures i una capa o barnús ( peça llarga amb caputxa o sense ) subjecta al pit. Al peus calçava botes de cuir.

• Les dones portaven calces de lli amb plecs i bruses cenyides a la cintura, també utilitzaven damunt les túniques llargues. Als peus portaven babutxes negres de punta corvada. Utilitzaven mocadors per cobrir-se el cap a excepció dels ulls, per sortir al carrer. S’arreglaven molt i es guarnien amb collars, braçalets, i arracades, es pintaven i maquillaven molt i utilitzaven perfums, això marcava importantment la seva classe social.

La gent de camp i classes baixes

• Els homes, calçons i camisa amb un cinyell de roba que cenyia ambdues peces. Al cap portaven un drap de cap o tovallola. Havien de portar al damunt una peça anomenada manto o "capa jueva" de tons foscos amb els distintiu de la roda jueva al damunt.

• Les dones, vestits llargs fins els peus, que podien ser amb mànigues o sense, en aquest últim cas sobresurtia la màniga interior de la camisa. Els cabells recollits en una capçana, mena de drap de cap , aquest element era d'obligació portar-lo com a element distintiu de la seva condició religiosa.

La gent de bona posició

• Els homes, calçons llargs i camisa o vestit llarg, damunt d'aquest se'ls obligà a vestir-se amb l'anomenada "capa Jueva", de colors obscurs i amb el distintiu de la roda jueva al damunt d'aquesta. Un altre element distintiu fou un barret de forma especial de forma rodona que portava una punta llarga i dura enmig.

• Les dones, vestits llargs fins els peus que podien ésser amb una bona i guarnida cua que sobresortia de l'abric que portaven al damunt. Els colors de les dues peces podien armonitzar o destacar en una contrast de colors. La decoració d'aquestes peces amb pells o fils d'or era el distintiu de la seva classe. Els cabells sempre anaven tapats ja sigui amb la capçana molt guarnida o amb barrets molt decorats i amb fins vels.

La gent de camp i de classes baixes

• Els homes, calçons o bragues i camisa ablusonada amb cap o escassos guarniments amb un cinyell de roba que cenyia ambdues peces. Al cap portaven un drap de cap o tovallola: Als peus sabates de drap. També alguns portaven el gipó.

• Les dones, vestits llargs fins els peus, o bé camisa i faldetes, cenyides a la cintura amb un cenyidor. No portaven grans mànigues ni cues. Els cabells es podien portar recollits en draps de cap, gandalles, i les dones solteres podien portar els cabells solts i amb algunes flors com a guarniment.

La gent de bona posició

• Els homes, calces arrapades i camises amb bons guarniments als puny i colls. Al damunt d'aquest podien portar gipons de vellut o de teles d'importació, i sobre tabards o capes que es poden cenyir a la cintura. La gramalla , túnica llarga fins als peus, també era molt utilitzada per les classes dirigents amb l'escut d'armes o familiar.

• Les dones, vestits folrats en contrastos de colors amb decoracions amb fils d'or, perles, etc, on la llarga cua i les amples mànigues són els elements determinants de la seva classe. Els vestits van cenyits a la cintura i és comú portar un abric amb unes amples obertures a les mànigues. Els cabells poden anar solts amb corones de flors per a les dones solteres, i capells que poden ser rodons, cònics amb vels pel mentó per les dones casades. Les trenes amb guarniments de cintes, fils d'or o florals també és comú.