|
 El castell de Móra es troba situat a
la part alta del nucli antic de la vila, en un indret que té una gran
visibilitat sobre l'Ebre i la plana fluvial. Pendents d'una intervenció
arqueològica que confirmi el primer poblament , tot sembla indicar, que
tant per les característiques de l'emplaçament com pels fragments de
terrissa ibèrica recuperats, els seus orígens es podrien remuntar al
segle III a. de C. De l'època romana s'han recuperat monedes i fragments
ceràmics que certifiquen que també fou habitat durant aquest període.
A partir de l'any 714, sota la dominació musulmana, les Terres de l'Ebre
depenien del taifa de Tortosa i el seu representant al nostre territori
era el valí de Siurana que governava els castells més importants de la
dreta de l'Ebre, Ascó, Móra i Miravet. Durant aquesta època l'Ebre
quedava gairebé com a frontera entre els sarraïns i els francs, i el
castell formava part de les fortificacions de la línia defensiva
musulmana. A partir del 799 Carlemany va iniciar els primers intents de
reconquesta de la zona, però no va ser fins l'any 1153, segons Artur Cot
cronista oficial de la vila de Móra d’Ebre, quan va ser conquerir el
castell de Móra per l'exercit del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV.
Anys abans, al voltant del 1060, el cavaller Mir Geribert, net del comte
Borrell II havia fracassat intentant conquerir la fortalesa musulmana i
va morir durant l’atac.
La història del castell de Móra d’Ebre està lligada a la de la baronia
d’Entença, que va ser-ne propietària i les seves runes són el testimoni
dels nombrosos atacs que ha sofert al llarg del darrer mil·leni.
LA BARONIA D’ENTENÇA
 Els seus orígens es remunten al 1153 quan el Comte de
Barcelona, Ramon
Berenguer IV, va conquerir els darrers reductes musulmans de la Ribera
d'Ebre i el Priorat. Els nous territoris ocupats es va integrar a la
Corona Catalana distribuint-se en jurisdiccions senyorials cedides als
nobles i a les ordes militars que havien col·laborat en la seva
conquesta.
Des de l'any 1174 fins al 1837 Móra d'Ebre i el seu castell, van formar
part del territori senyorial conegut amb el nom de baronia d'Entença i
del qual també hi van formar part, entre altres, els actuals municipis
de Falset, Tivissa, Masroig, Marçà, Garcia, Móra la Nova, Pratdip,
Guiamets i Vandellòs. Els diferents senyors de la baronia (els
Castellvell, els Subirats-Sant Martí, els Entença, els Prades, els
Cardona i els Medinaceli) va tenir la jurisdicció civil, criminal,
fiscal i política d'aquest territori fins la desamortització de
Mendizabal, per la qual van quedar abolits els senyorius i els hereus.
L'any 1174 a Perpinyà, Guillem de Castellvell va rebre del rei Alfons I,
fill de Ramon Berenguer IV, el territori originari de la futura baronia:
els castells de Móra, Tivissa (Teuiza), Garcia (Carceia) i Marçà (Marzano)
amb totes les seves propietats. Guillem de Castellvell va tenir tres
fills, Albert, Guillerma i Alamanda. Albert va restar solter i tampoc va
tornar de la quarta creuada contra els turcs, així que les propietats de
Guillem es van repartir entre les dues filles, per Guillerma les que el
seu pare tenia al Penedès i per Alamanda les de l'Ebre. Amb el casament
d'Alamanda i Ferrer de Subirats-Sant Martí es perd el llinatge
Castellvell i a través del matrimoni de la besnéta de Guillem de
Castellvell, Alamanda la jove, l'any 1242, amb Guillem d'Entença "nobilíssim
cavaller", nebot de la reina Maria d'Aragó i cosí de Jaume I el
Conqueridor, el castell de Móra i la resta de propietats passen a
possessió de la família Entença.
Amb menys de quinze anys Berenguer d'Entença va heretar la baronia, com
a conseqüència de la mort dels seus pares. Posteriorment es casa amb
Galbors i fou pare de dotze fills, amb dos dels quals, Guillem i
Berenguer, protagonitzà durs enfrontaments amb els seus veïns els
Templers i els Montcada de Miravet i Ascó. Aquests episodis bèl·lics són
coneguts com la guerra comarcal entre els Templers i els Entença. Entre
les escaramusses destaca el setge de vuit dies que va patir el castell
de Móra, defensat pel Galbors en absència del seu espòs, i l'atac a
Miravet per part dels almogàvers que comandava el fill de Galbor,
Berenguer d'Entença, cunyat de Roger de Llúria i company de batalles de
Roger de Flor.
Guillem d'Entença va ser l'hereu de les propietats que el seu pare tenia
a Catalunya i es casà amb Berenguela de Montcada, posant fi a les
desavinences d’ambdues famílies. El matrimoni no va tenir fills i les
propietats de la baronia van passar al rei Jaume II. L’any 1324 els
dominis de la Baronia d’Entença s’incorporen al Comtat de Prades que
Jaume II crea pel seu fill l’infant Ramon Berenguer.
A partir d’aquesta data, malgrat els canvis de titularitat, la baronia
s’anomenarà d’Entença i així consta a l’arxiu Ducal de Medinaceli,
conservant-se la seva documentació separada de la de Prades. El següent
propietari de la baronia fou l’infant Pere, Comte de les Muntanyes de
Prades i Ribagorça, XI Senyor de la Baronia d’Entença. Aquest accedí a
la seva propietat l’any 1342 a través d’una permuta amb el seu germà,
l’infant Ramon Berenguer. L’any 1358 l’infant Pere va cedir la baronia i
el comtat al seu segon fill, Joan.
 El primogènit del tercer Comte de Prades va morir abans que el seu pare
i la baronia fou heretada el 1414 per la seva filla Joana de Prades que
es va casar amb Joan Folc de Cardona i entroncà, d’aquest manera, la
Baronia d’Entença amb el llinatge dels Cardona. D’aquest matrimoni va
nàixer Joan Ramon Folc de Cardona, V comte de Prades i XII senyor de la
baronia d’Entença. A partir de la segona meitat del segle XVII el
matrimoni de Catalina Antònia d’Aragó Folc de Cardona XII comtessa de
Prades i XIX senyora de la baronia d’Entença, amb Juan Francisco de la
Cerda Enríquez de la Ribera, faria que la baronia passes a propietat de
la castellana casa dels Medinaceli a través del primogènit d’aquest
matrimoni, Luís Francisco de la Cerda i Aragó que morí sense
descendència el 1711. Els següents propietaris de la baronia foren els
Fernández de Córdoba i la mantingueren fins l’abolició dels senyorius
entre els anys 1837 i 1841 en que l’Estat Espanyol passà a ser senyor
jurisdiccional.
|
