Serrat posa de llarg el repertori poètic de 'Mô'

El cantautor es va mostrar afectuós i còmplice a Maó a l'inici de la seva nova gira, Joan Manuel Serrat, ahir a la nit a Maó, durant la primera actuació de la gira.

Foto: TOLO RAMON
NÚRIA MARTORELL
MAÓ

Menorca, paradisíac enclavament del Mediterrani, va ser des d'on Serrat va salpar ahir amb el seu nou vaixell insígnia: M“. El públic que va abarrotar l'elegant Teatre Principal de Maó --les entrades es van esgotar en 24 hores-- no es va voler perdre el primer concert de la gira i es va deixar amanyagar per un espectacle tan intimista i poètic com el compacte. Afectuós, còmplice i molt pròxim. Així va estar el cantautor les dues hores que va durar el recital. I ningú en va sortir defraudat.
"Blanca de calç mirant al nord / sol matiner li encén el rostre / i M“ s'enfila des del port-", diu la lírica i descriptiva peça que obre i bateja el disc. Va ser la segona lletra que es va sentir ahir a la nit i la reacció no es va fer esperar. Amb calorosos aplaudiments li van voler agrair aquest homenatge que Serrat els va brindar en forma de cançó. La resta va ser un exercici de prodigiosa sensibilitat. En el repertori, els 12 talls del recent llançament van compartir protagonisme amb clàssics de la talla de Pueblo blanco, Para la liberdad, Pare, Paraules d'amor o Mediterráneo. I amb el vaivé de les onades i del record, les noves composicions van adquirir aquesta grandesa que a vegades és el temps el que acaba d'atorgar.

REFERÈNCIES A LA DONA
Especialment divertit va estar a l'hora de presentar Si hagués nascut dona. Es va remuntar als temps en què "no hi havia ecografies" per descriure el desengany que va viure la seva mare quan va néixer. "Ella havia descrit que seria nena i ho va comprar tot rosa, la roba, els bolquers..." Una espectadora li va cridar "¡guapa!" i ell la va aturar ràpid: "Para, para, para..." Però després, coquet, es va girar d'esquena i va dir: "I aquest cul que veuen, tan vistós i masculí, doncs era rentat amb tovalloletes roses..." I així va ser com va justificar aquest punt, que va dir, té de "metrosexual".
L'escenografia la va presidir una original pantalla blanca, en forma d'ocell minimalista, que va dissenyar Fabià Puigserver el 1989 per als directes de Material sensible. Un compacte sentimentalment molt lligat a M“: és el seu anterior treball inèdit en català i el tancava amb Malson per entregues, l'única cançó que va compondre amb el malaguanyat Josep Maria Bardagí. Ahir la va interpretar amb les mateixes projeccions que es van crear per llavors i que en forma de còmic ajuden a entendre l'esquizofrènic argument. I la va enllaçar amb l'emotiva Capgròs, amb les veus que es van gravar dels fills de tots dos, cantant "continuarà..."
La banda, amb dos caps visibles, Ricard Miralles i Josep Mas Kitflus, va acompanyar contínuament el cançoner d'un Serrat en plena maduresa. En la seva nova obra ha cuidat fins al més mínim detall i es va agrair les presències familiars de Víctor Merlo, Roger Blavia o del mateix David Palau, que ja va aportar el seu talent al disc i la gira de Versos en la boca.
Ahir, Serrat va saber alternar peces de llarg esperit líric amb exquisides i breus balades com Plou al cor. Aparentment senzilla, despullada d'artificis, però que sacseja l'ànima tan bon punt s'escolta. No hi ha dubte que Serrat ha recuperat el camí poètic i el públic li va correspondre. Dimecres es va saber que s'havia colat en el número u de la llista dels discos més venuts, proesa que no aconseguia des de feia 10 anys, amb D'un temps, d'un país.
Al recital, va encadenar amb seny peces fresques i vitalistes, com El teu àngel de la guarda, amb altres més reposades en els arranjaments, com Cremant núvols. Va voler acabar en pla folklòric: amb la guitarra, va entonar la popular Es Mahón, amb el públic corejant-la dret. Després va tornar a M“ i li va fer un petó al micròfon. L'estrena li va sortir rodona.

---

EL RETORN D'UN CANTAUTOR UNIVERSAL // LES REFLEXIONS
Bany poètic de Serrat

L'artista recupera el català després de 17 anys i la seva vena més lírica a 'Mô'

Un disc impregnat de mar, amor i pluja

NÚRIA MARTORELL
MAÓ
El Periódico de Catalunya 16/04/06
Joan Manuel Serrat, assegut a la caseta on s'ha recuperat i ha gestat les
cançons del seu nou disc, dedicat a Menorca. Foto: DANI CARDONA
El Serrat més esperat torna en català, bressolat pel Mediterrani i la brisa poètica de les seves millors èpoques. La primavera es consagra a un cantautor en plena catarsi. I especialment inspirat. A Mô rima anhels i records. S'alia amb l'àngel de la guarda de la seva filla Candela. Enyora el seu amic i company Mestre Bardagí. Es despenja dels núvols. Diu que plou al seu cor. Canta a les putes. I s'imagina, entre altres coses, com hauria estat la seva vida si hagués nascut dona.

El doctor Joan Manuel (acabat d'investir honoris causa per la Universitat de Madrid) exhibeix la seva millor forma en aquest disc que dimarts arriba al mercat. El llançament, que inclou un documental, és el primer en català amb peces inèdites després de 17 llargs anys. "Aquest disc va sorgir després de sortir d'un moment molt complicat de la meva vida el 2004 li van diagnosticar un càncer de bufeta. La meva obsessió llavors era recuperar-me com més aviat millor, físicament i artísticament, per pujar a un escenari i transmetre certesa de normalitat a mi mateix i al món. Així que em vaig posar a treballar com un animal", recorda.

Part de la teràpia de superació consistia a marcar-se metes. "Suposo que era un inconscient, perquè a un li agrada creure's que és immortal, que no es posarà malalt..." I, entre tots els nous objectius, n'hi havia un que ara adquiria la condició d'ineludible: publicar aquest disc en català al qual, per projectes que s'anaven solapant, no aconseguia donar forma.

"Com un viatjant amb la maleta plena de cançons", explica, es va embarcar el 2005 en una llarga gira amb el seu fidel pianista Ricard Miralles. Aprofitaven les proves de so i les estades als hotels per retocar-les i polir-les. "Han sigut 15 mesos intensos, però estic molt satisfet amb el resultat. És el millor que he fet mai. I m'ha servit per sentir-me fantàsticament il.lusionat. I viu".

Moltes d'aquestes composicions van començar a gestar-se a la caseta que Serrat té a Maó i on atén EL PERIÓDICO. Aquí, a s'altra banda (com en diuen els maonesos), les muses es colaven pel finestral verd i dormien en aquell llit que, aclareix, no utilitza mai "per cardar". Mô és una declaració d'amor a aquesta illa reserva de la biosfera, segons la UNESCO, i refugi reparador de la seva malaltia, tot i que, revela, primer ho va ser de la seva dona. "La primera vegada que vaig venir va ser el 82, l'any del Mundial del Naranjito --rememora--. Candela tenia hepatitis i vam llogar una caseta a Ciutadella. Vaig arribar carregant un televisor enorme i em vaig creuar amb un paio amb una ovella immensa, tota elegant i amb llaços... Després vaig saber que eren les Festes de Sant Joan i em vaig creuar amb cavalls i tot aquell enrenou. Va ser una entrada molt forta. Inesperada".

Un amic i pintor els va buscar una altra casa al camp, a Sant Ignasi, on van passar els primers anys. I el 87 --"l'any en què va néixer la meva filla Candela", subratlla--, en van llogar una altra ja en aquesta altra zona. "Tot i que també passem algunes èpoques a Mercadal, que és al centre de l'illa", explica.

Maó, no podia ser de cap altra manera, serà on estrenarà en directe el disc, els dies 27 i 28 d'abril. L'acompanyaran els músics del compacte i una escenografia que recupera del 1981. "Favià Puigserver la va fer per a En tránsito, amb un ocell enorme, i sobre ella s'hi projectarà un món de colors relacionats amb l'illa, pintat per Manel Anoro l'autor de la caràtula".

Serà el preescalfament abans de jugar el 9 de maig el seu primer partit al Teatre Nacional de Catalunya, on debutarà amb una tanda de 17 recitals per als quals, atenció, ja no queden entrades. ¡Però si ni tan sols ha sortit el disc! ¿Com s'ho explica això? "Amb una sola paraula: confiança --contesta--. I no sortiran decebuts. Serà un espectacle amè, sense caure en els grans èxits, però sí amb algunes peces conegudes per, d'alguna manera, no exigir tanta atenció a l'espectador i que pugui deixar-se anar una mica", avança.

Entre el seu generós cançoner té clar quin tipus de lletres mereixen tornar a cantar-les --"com Ara que tinc vint anys"-- i quines necessitarien, abans, una profunda revisió, "com La tieta", que va escriure als anys 60. "Ara seria una tieta viatjada, que se n'aniria a Cuba a lligar- se negres, treballaria i s'alliberaria, però a la nit esperaria, en soledat, que sonés el telèfon". El repertori, adverteix, s'ajustarà a "la realitat actual" i ajudarà a fer que, amb naturalitat, flueixin les noves creacions.

DETERMINACIÓ

"La meva intenció és commoure, a mi i els altres, i només ho sé fer de manera poètica i sabent que la meva música no va dirigida al gran públic", admet. "Els joves, que són els que més consumeixen, no estan pendents del que fa un tio de 62 anys que, a sobre, els agrada als seus pares, amb l'efecte rebot corresponent, i que no sona en els 40 Principales, encara que acabi venent molt més que la majoria dels que sí que hi sonen".

Els interessos de l'autor d'Aquellas pequeñas cosas van per camins que "no tenen res a veure amb el comerç en si, amb el benefici immediat. ¿Conclusió?", es pregunta ell mateix. "No em mouran. Mai renunciaré a fer aquest tipus de composicions que a mi m'agraden, malgrat les moltes dificultats afegides". Serrat demana, això sí, col.laboració: "Les meves cançons necessiten diverses lectures per descobrir-les, així que agraeixo l'esforç".

 

L'autor explica en detall les 12 cançons del nou treball

Núria Martorell
MAÓ
El Periódico de Catalunya 16/04/06

'Mô'. Cinc vegades inclou "Mô" en la tornada de la peça més llarga --dura 6,38 minuts-- que obre i titula el disc. Comença amb el so de les onades. Mar de calma: balada d'amor a la plàcida illa d'aigües turqueses. El piano de Ricard Miralles llisca amb suavitat. Parla de vaixells, mariners, vents, sirenes... "És un repàs impressionista per les diferents estacions a Menorca", descriu Joan Manuel Serrat.

'EL TEU ÀNGEL DE LA GUARDA'. Aires de maror per a aquesta lletra dedicada a la seva filla Candela. "Pensa que sempre hi sóc. / A tota hora i en qualsevol lloc. Només crida'm i ho deixaré tot / per fer-te companyia", li diu, ebri d'amor. Temorós pel seu destí. I a un ritme més marcat.

'PERDUT A LA CIUTAT'. Cançó de fugides i recerques incertes. "Ep... Sóc jo. Que no em sents...? Què he de fer amb el gat / que amb les presses vas deixar-te,/ com a mi, oblidat?", implora Serrat a la tornada. Les notes, com la història, caminen per Barcelona.

'CREMANT NÚVOLS'. Una de les millors del compacte. Per la lletra. Per la música. Per com s'entrellacen. Voluptuositat entre els llençols: "I tu i jo cardant a l'hora --etziba, en ple èxtasi-- que en altres contrades plou / i una altra part del món plora".

'MALA MAR'. Música sincopada per vestir un poema "fantàstic", emfatitza, de Joan Margarit. "La puta surt / maquillada de lluna amb un somrís / a la ressaca d'un mar vell, gruixut". Explica que va ser la primera que va compondre per al disc i demana que "no s'interpreti com una apologia de la prostitució".

'PLOU AL COR'. Una autèntica joia poètica, de 2,52 minuts. "És senzilla, feta a base de pinzellades, però el resultat és luxós, com el d'Aquellas pequeñas cosas", compara el cantautor amb encert. "De vegades plou al cor / no saps ben bé per què..." Minimalisme i melancolia. I, un altre cop, aquella pluja que ho impregna tot...

'EL MAL DE LA TARONGINA'. La banda, lluminosa i alegre, l'acompanya mentre ell, picardiós, parla dels efectes de la primavera. "S'enfila per les parets / i mulla els llençols d'un crit / que convoca l'esperit / de tots els noms de la pell". La va escriure amb Manuel Vicent, inspirant-se alhora en el seu llibre Son de mar.

'CAPGRÒS'. Comença amb les veus de la seva filla Maria i de Jofre Bardagí, 15 anys després que ja es marquessin un cor a Malson per entregues, l'única cançó que els seus pares van escriure junts, el 1996. La mort li va prendre aquest enyorat amic, Josep Maria Bardagí àlies Capgròs, el febrer del 2001. I el seu germà, Pere Bardagí, també s'uneix a l'homenatge, plorant-lo amb el seu violí. "I te'n recordes que el Jofre i la Maria, / amb un continuarà cloïen la cançó / Profètic acudit". Al DVD es veu com els nois s'abracen. "Quan ho vaig veure, em vaig emocionar".

'FUGIR DE TU'. Ambient festiu per parlar d'aquest desdoblament de la personalitat que ja va abordar a Serrat / Tarres. "I un dia cansat de fugir i no anar enlloc / descobriràs que dins de tu el llop / que amb tu va a l'infern i la glòria".

'JA TENS L'AMOR'. De nou, un Serrat íntim que parla de l'amor, amb el so del violí guiant-lo en la tornada. "Estigues llest / per caminar a les fosques..."

'SI HAGUÉS NASCUT DONA'. Les etapes de la seva vida, conjugades en femení. Travestisme figurat per denunciar la discriminació. "M'hauria atipat d'empassar-me penes, de preparar ranxo, de canviar bolquers, de cardar sense ganes".

'RES AL RAS'. Joc "laboriós i divertit", com a epíleg sorneguer, amb versos de tres síl.labes, amb la primera i tercera paraula sonant igual i la vocal canviada. "Sol de sal / Set de sud / Mar que mor / Nau de neu / Mut el mort/ tsar dels sords / tiro amb torts / déus els daus".

---

El cantautor treu el primer disc en català des del 1989, que presentarà al Teatre Nacional de Catalunya en disset recitals amb totes les localitats exhaurides.

Serrat li canta a 'Mô'

Marta Porter (aVUI 19/04/06)

Han hagut de passar disset anys perquè Joan Manuel Serrat tornés a editar un disc en català. El cantant ho justifica dient que "feia temps que volia fer-ho però sempre s'entrecreuaven diferents projectes". Ara, finalment, ha tret Mô, un títol, una cançó i un àlbum amb el qual ret tribut a l'illa de Menorca i a la ciutat de Maó (Mo per als menorquins). Un disc que presentarà a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya en 17 recitals, del 9 al 28 de maig, amb totes les localitats exhaurides des de fa més d'un mes. "Feia anys que li demanàvem que actués al TNC -comentava ahir el director artístic del teatre, Domènec Reixach-, però sempre deia que ho faria quan pogués presentar un disc nou i en català".
Ara ho fa amb el cor en aquesta illa que és Menorca, on té refugi des que el 1982 va descobrir "un micromón fantàstic i ple d'humanitat" on no ha deixat d'anar amb la família "tan sovint com podem" i on ha escrit "totes les cançons d'aquest disc i abans moltes d'altres". Així, per Serrat Mô "és una cançó d'agraïment" en què retrata "el paisatge de l'illa al llarg d'un any. És com un escenari vist des d'una finestra".
Mô, l'àlbum, s'ha editat en doble format, un CD amb dotze cançons noves i un DVD en què el cantant comenta les seves pròpies cançons. A part de la peça que dóna títol al disc, l'àlbum inclou onze temes més: El teu àngel de la guarda, una cançó d'amor dedicada a la seva dona, Candela; Perdut en la ciutat; Cremant núvols; Mala mar, a partir d'un poema de Joan Margarit; Plou al cor; El mal de la tarongina, amb lletra de Manuel Vicent i Serrat; Capgròs, dedicada a Josep Maria Bardagí; Fugir de tu; Ja tens l'amor; Si hagués nascut dona i Res al ras.
Malgrat que el cantautor es considera "incapaç d'explicar un disc" perquè "fent-ne un resum es perd la poesia", no es va estar de dir que Mala mar "la tenia escrita fa 4 o 5 anys i m'ha agradat molt recuperar-la ara", o que El mal de la tarongina "està basada en un fragment de Manuel Vicent en què explica la catarsi que es produeix a l'abril, quan floreix, en què el caràcter de les persones canvia"; o Capgròs, un tema que va "començar a escriure quan va morir Bardagí, amb el qual vam fer una sola cançó plegats, Malson per entregues, i aquesta ha sigut una manera de recuperar-lo".
 
Cantar en català

Des d'aquell Material sensible del 1989 que Serrat no enregistrava en català. Ara ho fa per motius estrictament personals més que per raons de mercat. "Tinc una edat en què un artista ja està situat i, si sempre he treballat en llibertat, ara encara en tinc més". Respecte a l'idioma, assegura que "aquestes són cançons que difícilment passaran pels mitjans de comunicació, que estan adreçades a un mercat molt reduït i que no arribaran a Llatinoamèrica ni a Espanya pel tema de l'idioma; són cançons que no surten a l'aparador en situació de justícia perquè no són en anglès".
Així, malgrat que la gira de presentació del disc, que comença precisament a Maó el 27 d'abril i inclou una quarantena de concerts, passarà per Madrid, no arribarà a l'Amèrica Llatina, on Serrat té previst actuar entre gener i maig de l'any que ve. Preguntat sobre si creu que cantar en català a Madrid pot ajudar a diluir certa catalanofòbia imperant a la capital espanyola, Serrat assegura que "les fòbies van i tornen; totes neixen de la ignorància i d'ignorància n'hi ha a tot arreu". I afegeix: "Si la meva música serveix per crear ponts i a més algú fot algun polvet, doncs millor. Aquesta és una època en què la gent viu molt ajustada. La disponibilitat de temps és un luxe. Que la gent et concedeixi atenció és un regal".
 
Recitals al TNC

Respecte als 17 recitals que oferirà al TNC, Serrat assegura que els afronta "de la mateixa manera que a qualsevol altre lloc". Així, el recital intenta equilibrar les 12 cançons noves amb altres de "molt conegudes" ja que, segons l'artista, "les cançons noves exigeixen del públic molta atenció perquè no els sonen, amb les cançons sempre cal molt de temps per assimilar-les". Acompanyaran Serrat dalt l'escenari Ricard Miralles al piano, Josep Mas Kitflus als teclats, David Palau a la guitarra, Víctor Merlo al baix i al contrabaix i Roger Blavia a la bateria i les percussions. Una particularitat d'aquests recitals és que l'escenografia està firmada per Fabià Puigserver, el director escènic i escenògraf desaparegut el 1991. "La meva relació amb el Fabià no es trencarà mai", assegurava ahir Serrat. "La primera escenografia d'un espectacle meu la va fer ell i ara hem recuperat aquesta, en què es veu un gran ocell i mitja khaima perquè és un espai molt modern i perfecte per projectar-hi diferents tonalitats i donar-li vida". Malgrat haver venut tot el paper, Serrat no pensa prorrogar. "Només podria cantar el dia 17, però tenim una cita prèvia, la final del Barça".
Joan Manuel Serrat assegura que dels 12 temes de Mô no té cap cançó preferida, com tampoc entre els més de 300 que ha compost al llarg de la seva carrera. "No hi ha cap cançó que estimi més que una altra. Potser n'hi ha que millor no se m'haguessin acudit mai o a les quals hauria d'haver prestat més atenció. Jo sempre he dividit les meves cançons en dos grups: les que m'han servit per formar-me, per créixer com a artista, i els èxits, que m'han ajudat a viure i a escriure altres cançons".

---

Serrat creu que compondre en català "té més a veure amb l'ésser humà que amb el mercat"

BARCELONA, 18 Abr. (EUROPA PRESS) -

El cantautor Joan Manuel Serrat ha assegurat avui que sempre "he treballat amb llibertat" a l'hora de compondre els seus temes però amb el pas dels anys i, plenament consolidada la seva carrera, "encara gaudeixo de major llibertat".

Durant la presentació a Barcelona del seu nou disc 'Mô', el seu primer àlbum íntegrament en català després de 17 anys i amb el qual ret homenatge a Menorca, Serrat ha explicat que tenia "moltes ganes" de fer un disc en català per motius que "tenen més que veure amb l'ésser humà que amb el mercat".

Conscient que l'àlbum tindrà una difusió "limitada" per la seva llengua, el cantautor s'ha comparat amb aquells que componen "en llengües més minoritàries" i ha admès que serà difícil que el disc "estigui a l'aparador del luxe de la comunicació".

Així, ha comentat que a l'Àmerica llatina, on ha ofert concerts en l'últim any en el marc de la gira '100x100 Serrat', veu complicat que el disc tingui sortida encara que "segur que hi haurà un públic fidel que farà seu el català ni que sigui per una estona".

Tot i això, en el marc de la gira de presentació de 'Mô', que arrencarà a Maó el 27 d'abril, ha programat dos concerts al teatre Gran Via de Madrid que espera que puguin contribuir a "estendre ponts" entre Catalunya i la resta d'Espanya en un moment de tensions polítiques. "Les fòbies van i vénen, sempre neixen de la ignorància i estan per tot arreu", ha afirmat.

En aquest nou àlbum, el primer íntegrament en català després de 17 anys i que avui es posa a la venda, hi han intervingut músics de la talla del seu habitual pianista Ricard Miralles, Josep Mas 'Kitflus' (teclats i arranjaments), Víctor Merlo (contrabaix), David Palau (guitarres) i Roger Blavia (bateria i percussió).

'Mô', dedicat a la ciutat menorquina de Maó on sol refugiar-se per compondre, conté 12 cançons en català, totes escrites per Joan Manuel Serrat excepte 'Mala mar' i 'El mal de la tarongina'.

La primera està basada en 'Somriure', un poema de Joan Margarit musicat per Serrat que ja va estrenar al teatre Grec, de Barcelona, durant la gira 'Serrat 100 x 100'.

La cançó 'El mal de la tarongina' recull un text de l'escriptor i periodista Manuel Vicent, també musicat pel cantant. Una altra cançó inclosa en el disc és 'Plou al cor', que Serrat va interpretar en un programa de TV3.

Entre aquests 12 temes, compostos durant "petits descansos" de la gira en l'últim any, destaca 'Capgròs', un tema que el cantant dedica al desaparegut guitarrista Josep Maria Bardagí, "un amic de tota la vida", que és la continuació de 'Malson per entregues', únic tema que van compondre junts i que com en aquell torna a tenir la col·laboració dels seus fills.

En aquest àlbum poètic i intimista que no li recorda gens a treballs anteriors, el cantautor retrata "els paisatges de Menorca al llarg de l'any" com a "reconeixement" a una illa de reduïdes dimensions que li ha servit d'escenari tant per compondre els temes del seu últim treball com d'anteriors discos. Serrat ha recordat que va trepitjar Menorca per primera vegada el 1982 "per descansar durant unes vacances" i, després d'uns anys a Ciutadella, es va establir a Maó, on es retira a descansar.

Serrat, que el setembre reprendrà la seva gira '100x100 Serrat', ha escollit Maó per estrenar en directe el disc els dies 27 i 28 d'abril, acompanyat pels músics que han col·laborat en el seu nou treball i amb un espai escènic dissenyat per Fabià Puigserver el 1984 que permet "projectar un ampli ventall de colors relacionats amb l'illa".

CONCERTS AL TNC.

Després de les actuacions al Teatre Principal de Maó, la gira prosseguirà el 9 de maig al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on oferirà 17 recitals per als quals ja estan esgotades les entrades, per continuar per diferents localitats catalanes, Madrid, València i Castelló, on tancarà la gira el 30 de juny.

Serrat ha assegurat que afronta els concerts al TNC de la mateixa manera que a qualsevol altre lloc i conscient de la "dificultat" que suposa introduir 12 noves cançons que a més "exigeixen molta concentració de l'espectador".

Per permetre a l'espectador que "descansi" en algun moment, el cantautor delectarà als assistents amb alguns dels seus temes més coneguts, que no ha volgut citar per mantenir el factor sorpresa. "Intentaré compensar els temes nous amb les cançons més famoses", ha assegurat.

SENSE CANCIÓ PREDILECTA.

Joan Manuel Serrat ha assegurat que dels 12 temes que componen 'Mô' no té cançó predilecta i fins i tot ha comentat que dels més de 300 temes que ha compost al llarg de la seva carrera "no n'hi ha cap que estimi més damunt que cap altre", encara que ha donat un valor especial a "aquelles que m'han ajudat a formar-me i als que em van fer famós i em van permetre viure".

Per la seva banda, el director artístic del TNC, Domènec Reixac, ha qualificat de "satisfacció personal" els recitals de Serrat al teatre perquè "és d'aquells artistes que t'acompanyen a la vida". "La seva música sempre ens porta records personals i intransferibles", ha conclòs.

---

TV3 estrenarà dilluns un documental sobre el procés de creació de 'Mo', el nou disc en català de Serrat

12/04/2006

BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)

TV3 estrena dilluns 'Serrat. Mo', un documental on Joan Manuel Serrat explica el procés de creació del seu nou disc en català i en què interpreta en format acústic la major part dels temes de l'àlbum, segons ha informat la cadena catalana.

Es tracta d'un documental de 40 minuts de durada, dirigit per Joan Minguell, en què el cantautor parla de com s'han gestat i elaborat les cançons del seu àlbum. El documental es va gravar durant l'última fase de gravació del disc, als estudis bmasb de Barcelona.

En el documental, Serrat, a més d'explicar el procés de creació, interpreta de manera acústica gran part de les cançons del disc, acompanyat per Ricard Miralles al piano.

A 'Serrat. Mo', el cantautor confessa que li "costa molt donar per acabada una cançó, fins a l'últim dia de l'última barreja vaig canviant-la". Per Miralles, la feina constant de Serrat "dóna a entendre la gran honradesa que té per donar al seu públic el millor".

L'àlbum de Serrat aquesta dedicat a la ciutat de Maó (Menorca), on l'artista se sol refugiar per buscar la tranquil·litat i la inspiració per compondre. El documental mostra la petita casa de pescadors on, "com un monjo feliç", treballa amb l'ajuda del seu ordinador portàtil, la guitarra i una gravadora.

'Serrat. Mo' inclou la interpretació de 'Capgròs', la cançó que el cantant dedica al desaparegut Josep Maria Bardagí i que és la continuació de 'Malson per entregues', únic tema que van compondre junts i que com aquell torna a tenir la col·laboració dels seus fills.

"Escriure cançons és una forma de divertir-me, m'ho he passat molt bé fent aquest disc en català. Ara falta que les cançons madurin i es facin grans", conclou Serrat.

---

"La gent hauria de poder escoltar les cançons sense presses"

Pagina traduïda del Castellà al Català a:

http://www.internostrum.com/index.php

MIQUEL JURADO - Barcelona

EL PAÍS - Cultura - 14-04-2006.

"La malaltia em va carregar les bateries, vaig sortir de l'hospital pensant que havia de donar-li canya a la vida i em vaig embarcar en una llarga gira"

"Estic a favor dels meus conciutadans, de l'opinió majoritària del meu poble. L'Estatut és un camí de diàleg, respecte i tolerància"Mô és un títol tan enigmàtic com poètic. ALS peninsulars ens diu poc, però als menorquins els sona a declaració d'amor, ja que Mô és la forma en la qual es coneix la ciutat de Mao entri els vells pescadors de la illa. I Mô, el nou disc de Joan Manuel Serrat, és, precisament, això: una declaració d'amor a una terra en la qual el compositor, poeta i cantant barceloní es troba com a la seva casa i, de fet ho és, ja que en la illa passa bona part del seu temps lliure.

"Mô és el millor que he fet fins a la data, com obra, com disc complet", explica Joan Manuel Serrat amb una naturalitat que aconsegueix fer creïble el tòpic. "Són 12 cançons molt treballades, molt senzilles, perquè per a aconseguir la senzillesa cal treballar molt més. Cada idea està molt polida, eliminant tot el que sobrava, tot el que podia molestar per brillant que anés. I aquest ha estat un treball tant en el moment de compondre-les com en els arranjaments i en l'enregistrament final. Ara, m'agradaria que tot això es comprengués però, amb la urgència del món actual, és difícil que ningú escolti un disc complet si no sent un grau de devoció alt per l'artista. La gent hauria de poder escoltar les cançons sense presses".

Qui s'acosti a aquestes 12 cançons amb temps per a interioritzar-les es trobarà a un Serrat poètic, intimista i proper. Des de la cançó inicial dedicada a Mao fins a Capgròs, un record emotiu per a Josep Maria Bardagí, el guitarrista que li va acompanyar durant diverses dècades, passant per textos de Manuel Vicent i Joan Margarit, i ràfegues descarades de malenconia i mediterrània.

L'edició de Mô inclou també un DVD realitzat per TV-3 amb versions més íntimes i acústiques i explicacions del propi cantant sobre cadascuna d'elles. "És un disc de viatge perquè la majoria de les cançons les he escrit durant l'última gira, treballant en teatres i hotels o entre Barcelona i Mao, entre les actuacions", prossegueix Serrat. "Tenia iniciades tres cançons, les de Margarit i Vicent i la dedicada a Bardagí, però la resta va ser naixent durant aquesta gira. També és un disc postoperatori perquè tot va succeir després de la meva malaltia".

Serrat evita dramatismes al parlar de la seva recent malaltia. "Quan dic que és un disc postoperatori em refereixo al moment que ho vaig escriure, però no creo que la malaltia hagi influït en ell. En tot cas, no voldria que hagués succeït així, encara que un no sap mai les coses que li poden influir. No hi ha al·lusions a la malaltia, ni se'm va passar pel cap. No m'agrada el conte de la llagrimeta. Les malalties són històries a superar i això significa passar per damunt i deixar-les en el racó dels records no desitjats. La malaltia em va carregar les bateries, vaig sortir de l'hospital pensant que havia de donar-li canya a la vida i em vaig embarcar en una de les gires més llargues de la meva història".

Mô és també el primer disc totalment en català amb cançons originals des de 1989, quan va editar Material sensible. "És cert, però no m'agradaria deixar fora D'un temps, d'un país. No havia cançons originals però va significar un gran esforç i tot en català", prossegueix. "No hi ha hagut cap raó especial per a aquesta demora, com tampoc la hi ha ara per a editar-lo. Fora de Catalunya pensaran que ho faig en aquest moment com una actitud reivindicativa. No em sembla malament que ho pensin però l'edició d'aquest disc i la situació actual han estat pura coincidència. Jo ja treballava en el disc abans que el tripartitt presentés l'Estatut i que es produïssin situacions tan radicals com les quals s'han produït". Gairebé resulta retòric preguntar a Serrat la seva opinió sobre el nou Estatut de Catalunya. "Estic a favor dels meus conciutadans, de l'opinió majoritària del meu poble. L'Estatut és un camí de diàleg, respecte i tolerància. A més, és el més normal que un Govern autonòmic busqui noves vies i les present al Govern central".

Serrat no espera que el clima generat en alguns ambients contra l'Estatut pugui influir negativament en la recepció del seu nou disc en català. "Ja he viscut experiències d'aquest tipus i sé que al final no passa gens. Tot es recondueix, i el sentit comú acaba per imposar-se al per els meus collons".

Mô apareixerà la pròxima setmana en els prestatges de les botigues i Serrat camina ja submergit en la preparació de la gira de presentació que s'iniciarà el pròxim 27 d'abril, lògicament  a Mao, i que entre el 9 i el 28 de maig ocuparà l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona. "M'acompanyaran els mateixos músics que m'han acompanyat en el disc i rescatarem un magnífic decorat de Fabià Puigserver: un gran ocell sobre el qual realitzem projeccions. Farem gairebé 40 concerts a Catalunya, València, Balears i Madrid. Em sembla molt important actuar a Madrid amb aquest material en català i espero que el públic ho rebi amb afecte i curiositat. Allí sempre ho han rebut així, clar que jo em moc en l'ambient del carrer, dels teatres, de la gent corrent, no sé que passaria en altres àmbits, com el Parlament". "En realitat, no crec que passés res, recordem que fins al president anterior parlava català en família", bromeja.