|
KUBAL=
A
En Pelé eran en Pelé
i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou
de picardia.
Honor i glòria al=
s
qui
han fet que brilli el sol
del nostre futbol=
de cada dia.
Tots tenen els seus mèrits;
lo seu a cadascú<=
/span>,
però per m=
i ningú
com en Kubala.
Es prega al respectable<=
/span> silenci,
que pels qui no <=
span
class=3DSpellE>l'han gaudit
en faré cinc c&eg=
rave;ntims:
La para amb el cap,
l'abaixa amb el <=
span
class=3DSpellE>pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig <=
span
class=3DSpellE>camp
amb l'esfèrica
enganxada a la bota,
se'n va del volant
i entra en l'àrea gran
rifant la pilota,
l'amaga amb el co=
s,
empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.
Es pixa al central
amb un teva meva
amb dedicatòria
i la toca just
per posa-la en el
camí de la gl&ogr=
ave;ria.
Visca el coneixement
i l'alegria del joc
adornada amb un toc
de fantasia.
Futbol en colors,=
bocada de "gourmet",
punta de ganxet,
canyella fina.
Permeteu-me glossar
la glòria d'aques=
ts
fets
com ho feien els grecs
uns anys enrera
amb la joia de qui
ha jugat al seu <=
span
class=3DSpellE>costat
i du el seu retrat
a la cartera.
La para amb el cap,
l'abaixa amb el <=
span
class=3DSpellE>pit,
l'adorm amb l'esquerra.
|
TE<=
st1:PersonName
w:st=3D"on">MPS ERA TEMPS
Temps era temps
que vam sortir de=
l'ou
amb l'or a Moscú,
la pau al coll,
la flota al moll
i la llengua al cul,
amb els símbols arraconats,
l'aigua a la font=
,
les restriccions
i l'home del sac.=
Temps era temps
que més que bons<=
/span> o
dolents
eren els meus i h=
an estat els únics.
Temps d'estraperlo i tramvies,
farinetes per sop=
ar
i comuna i galliner a la galeria.
Temps d'"Una, Grande y Libre&q=
uot;,
"Metro Goldwyn
Mayer",
"Lo toma o lo deja",
"Gomas y lavajes"
Quintero, León i Quiroga;
Panellets i penellons;
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
Temps era temps
que d'hora i malament
ho vam saber tot:
qui eren els reis,
d'on vénen=
els nens
i què menja el llop.
Tot barrejat amb el Palé,
i la Formación del
Espíritu Nacional
i els primers divendres de mes.
Senyora Francis, m'ent&e=
acute;n?
amb aquests coneixements,
què es podia
esperar de nosaltres?
Si encara no saben, senyora,
què serem =
quan siguem grans
els fills d'un temps,
els fills d'un país orfe.
![](3D"02_serrat_kubala_archivos/image004.jpg") =
|
![](3D"02_serrat_kubala_archivos/image002.jpg")