EL BALL DE BASTONS A SITGES I LA "COLLA VELLA"
.......La major part dels balls primitius que avui coneixem, bastons, cascavells, cintes, cèrcols, espases, faixes, etc., no van nèixer com a ball propis, sinó que són romanalla d'unes complexes danses rituals en les quals es volia representar les feines camperoles, les ramaderes, i els episodis de les caceres. Algunes de les seves parts estaven dedicades als elements naturals, terra, aigua, foc i aire, en qui l'home s'havia d'esbatussar a diari. Amb aquesta forma de procedir els nostres avantpassats pretenien tenir a favor seu les forces «misterioses» i assegurar mitjançant aquest tipus de representacions el feliç desenvolupament de les feines vitals.
.......Cada interpretació es dividia en diverses parts, cada una de les quals significava una fase diferent del procés. Així per exemple en les danses de tipus agrari, el primer dels balls solia ser la simulació de la sembra, el seguia el creixement, la collita i finalment la celebració amb els primers ápats. En mig d'aquests aspectes primordials solien haver-n'hi d'altres dedicats als bons i mals esperits que completaven el conjunt. Per tal d'obtenir una representació més real utilitzaven els estris més adients: bastons, taps de gerres, cércols, espases, cordes i altres, que amb el temps acabaren per donar nom genèric a molts tipus de balls.
.......La coreografia d'aquests balls es distingeix per les formes primitives; posicions en filera, rotllanes, evolucions en cadena i la práctica de grans salts, ja que hi havia la creença que com més alt s'aconseguia saltar, més creixien les collites. Altra caracteristica d'aquestes danses, és que en determinats moments, tots els balladors giren a l'entorn d'un personatge central, que rep diferents noms segons l'encontrada: «capitá», «dama», «el bobo», «mossèn», personatges, als quals, se'ls atribueix un sentit de fecunditat, que es manifesta a través de la mort i posterior ressurrecció del personatge i que avui encara podem veure en algunes danses. Aquesta clase de balls, en alguns llocs se'ls anomenava «mogigangas», es ballaven consemblantment per zones i estaven estretament vinculats amb les diferents èpoques del calendari, que res tenen a veure amb les dates en que avui es celebren.
.......Les restes més complertes d'aquest tipus de manifestacions, estan localitzades en diferents punts de la Geografia: El Contrapás, per la zona de l'Empordá, La Moixigana de Lleida, Danza de Ochagavia al Pais Basc, El Dance d'Osca, Els Cossiers a les Illes, «Danses» de Coves de Vinromá (Castelló), El Ball de Valencians, «La Patum» de Berga, La Contradanza de Cetina, La Danza guerrera de Todolella, etc.
.......El temps passat des d'aleshores i la influència de totes les creences religioses ha influït considerablement en aquests balls. Molts ja s'han perdut, altres han arribat avui fraccionats o totalment degenerats, i donen l'aparença d'ésser manifestacions aïllades i sens cap vincle aparent.
.......Els balls d'espases i bastons han gaudit sempre d'una gran acceptació popular, prova d'aixó és que han arrelat per arreu d'Europa i molt especialment als Paisos Baixos, on s'han fet interpretacions en les quals intervenen «més de cent balladors».
.......A l'entorn d'aquests balls s'han fet també nombroses suposicions, vegeu-ne alguns exemples:
.......El ball de Bastons... «és l'antic ball d'espases si bé canviaren dites armes per pals molt menys perillosos pels balladors; hi ha llocs que del ball de bastons en diuen «Ball d'Espases».
.......«En les mascarades de gairebé tot Europa figura el ball de bastons en un pla molt important. El Capitá del ball representa el paper de l'heroi, que en uns casos simulen sacrificar, mentre que en d'altres l'enlairen ostensiblement per damunt del grup dels ballaires els quals l'eleven dret, assegut o ajagut damunt dels bastons o de les espases.... A casa nostra, on tan estés trobem el ball de bastons, no té cap relaci6 amb les mascarades i no surt per res per les Carnestoltes».
.......El Ball de bastons presenta encara actualment l'aspecte d'un combat estilitzat, podriem dir, entre dos bándols, que es distingeixen pel color vermell dels vius i betes en l'un, i blau en l'altre, pels abanderats de cada bàndol quan el ball és ben complet, i per la distribució en grups de quatre balladors, dos de cada bándol que tan aviat s'enfronten com s'alternen segons les evolucions propies del ball».
.......«...És l'hereu dels antics balls guerrers d'espases i altres armes, als quals tanta importáncia donava el poble grec».
.......«Amb el temps va anar desvirtuant-se aquest ball; va deixar de ser aprenentatge militar per a convertir-se en diversió d'homes i dones, es dir:en ball própiament dit, tal com el comprenen avui dia; i fins va ser consagrat a Bacus, substituint les primitives armes per tirsos i antorxes, amb que s'iluminaven aquestes festes orgiaques.
Això ens pot explicar perfectament les lluites que veiem simulades entre dos partits d'algunes colles tradicionals, que no duen armes precisament, sinó trofeus de festa.
EL BALL DE BASTONS
.......Antigament els balls de bastons es ballaven en les feines agrícoles, principalment en les tasques de sembrar i segar.
.......Com a conseqüència del fort arrelament assolit, els balls primaris han anat segregant-se en multitud de variants, creant-se unes denominacions pròpies en cada una de les zones on es practica. Apart del clàssic nom de Ball de Bastons, que coneixen a les nostres contrades , hi ha el de «Garrots», «Cobertores», «Palitrocs», que corresponen respectivament a Menorca, Fraga i Benavarri. «Makil-dantza» al Pais Basc.
TIPUS DE BALL DE BASTONS
.......ELS BALLS DE PAL LLARG.
.......ELS BALLS DE PAL CURT.
.......BALLS DE BASTÓ GROS.
.......BALLS DE BASTÓ PETIT.
.......BALLS DE BASTONS DE "COBERTORES O RODELLES".
.......BALLS DE CINTES I BASTONS.
.......BALLS DE BASTONS RECITATS.
.......BALLS DE BASTONS CANTATS.
.......EL BALL DE MOSSÈN JOAN DE VIC.
DATES DEL BALL
1150
.......És el primer cop que trobem documentat el Ball de Bastons. La seva aparició es amb motiu de les festes organitzades per celebrar el casament de Ramon Barenguer IV amb la princesa Peronella.
1510
.......A Cervera actuà un ball de bastons.
MÚSIQUES
.......Els instruments musicals usats per acompanyar el ball de bastons, han estat sempre condicionats al sonador o sonadors que podia disposar la colla. Els més tradicionals són la cornamusa, el sac de gemecs, el flabiol i la gralla i el tabal; per contra, els més irracionals, el violí i el saxo.
COMARCA DEL GARRAF
.......La comarca del Garraf, está considerada com a tal des de 1933, en que la Generalitat de Catalunya va fer una nova distribució de les comarques.
.......Abans de la data esmentada, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges, poblacions aquestes de gran tradició bastonera, estaven incloses a la comarca del Penedés.
.......La tradició bastonera de la comarca del Garraf, ja ens ve de lluny. Documentalment s'en té constáncia en els primers documents que parlen de les festes i que daten de final del segle XVIII.
.......Del primer quart del segle XX hi ha diversos treballs de tema folklóric, dos de bastants complerts, dels vilafranquins F. Bové «El Penedés (El Vendrel! 1926)», i Antoní Insenser,«El Penedés(1904-1905), que tenen moltes semblances a més del nom.
.......El primer autor, en resenyar el nom dels balls de bastons i les seves músiques que va recollir, afegeix entre paréntesi si es ballaven a Vilafranca a i Vilanova.
.......Própies de la primera població en dóna deu amb els segúents noms: La Dragona, L'Airosa, El Rotllet, La Pavana, L'Any Nou, Quatre de Setembre, Buida Sacs, La Diana, La Lloba i La Revessa.
.......Cal afegir que A. Insenser en el seu recull hi fa figurar a més «L'altre Airosa», que és de suposar que es ballava també a Vilafranca.
.......De Vilanova en cita també deu: Corrandillo, El Rotllet, L'Esquerpa, La Morena, La Boja, La Bolangera, La Milana, La Revessa, L'airosa, La Pavana.
.......D'ambdues poblacions en cita quatre: L'Anglesa, La Griega, El Brunzit, El Rigodón.
.......De Sitges i de Ribes, on els bastons estan documentats en 1855 i 1892 respectivament, no en fa ni el més estret comentari.
.......El ball de bastons de Sitges té bastants punts de semblanca amb el de Vilanova. Els quatre balls antics que Sitges ha conservat «Primera», «Segona», «Corrandillo», i «Boja», es ballen també a la població veina; si bé amb diferent coreografía.
.......Ambdues colles són de «pal gros», hí ha ígualment altres semblances, en el vestuari, i en el fet que els banderers vagin en la majoria de balls de punta a punta de les fileres, etc.
DADES DEL BALL
.......És un dels balls més antics que arriba a nosaltres sens prácticament interrupció.
.......No tenim dades concretes fins a la meitat del segle XIX, quan l'organització de la Festa Major deixá d'estar a cárrec de la Confraria de Sant Bartomeu í passá a dependre directament de l'Ajuntament. El motiu és la desaparició de l'Arxiu de la citada Confraria.
1855, agost 23
.......Aquesta és la primera data concreta de la participació del Ball de Bastons a la Festa Major.
1908
.......Sortí per primer cop una colla juvenil.
1935
.......Van guanyar el Festival de Bastons del Penedés, celebrat a Barcelona.
1936. Juliol, 16
.......Guanyaren el concurs de colles de bastoners de la Festa Major del Poble Espanyol de Barcelona.
1950, juliol 16
.......«Quedaren segons en el concurs de Balls de Bastons d'Albinyana, protestant peró perqué els de Gelida, que van quedar primers havien ballat al so de l'acordió...».
1952
.......En el concurs de bastons de Balsareny, no s'hi van voler presentar perqué Gelida hi participava amb dues colles.
.......Al concurs hi participaren quatre colles; dues de Gelida que quedaren primera i quarta».
SORTIDES TRADICIONALS
.......Festa Major gran (24 d'agost-Sant Bartomeu).
.......Festa Major petita (23 de setembre-Santa Tecla).
NOMBRE DE BALLADORS
.......El ball es compon de dotze balladors.
VESTUARI
.......Pantalons, camisa i mitjons de color blanc, camals vermells farcits de cascavells, faldilleta de 40 o 50 cmts. d'amplada de color vermell, ribetejada amb doble viu blanc, (en alguns anys també s'han vist de blanques, grogues i morades), la roba que s'acostuma a fer servir es el «popelin», faixa de color, mocador creuat al pit, i espardenyes de betes del tipus «de Valls», creuades de color blau i vermell. Antigament els balladors havien portat un altre mocador lligat al cap. Els bastons acostumen a ser d'alzina. En les dues banderes que utilitzen hi porten gravat l'escut de la Vila.
BALLS QUE JA NO ES BALLEN
.......«La primera».
BALLS QUE ES BALLEN
.......«La segona», «El corrandillo», «La Boja», «L'Hereu Riera» i «la Bolangera».
....................................................................(Recull de dades del llibre "Quadern nº 6", de l'Escola de Grallers de Sitges).
Clik aquí, per tornar a la home page.