 |
|
 |
| |
|
En Joan Canal i Cortès neix en els darrers anys del segle passat en el sí d’una família de pagès a una bonica Masia del terme d’El Fou, eren però, anys difícils al camp i en crèixer es trasllada a Granollers a aprendre l’ofici de fuster.
Durant aquesta època aprofita els diumenges per vendre pinyons a la Pedra de l’Encant , a partir d’ara ja tindrà per tota la vida el sobrenom d’ "El Pinyoner", tot venent pinyons coneix una fadrina, la Francisca Blanxart Ulldemolins d’una família del costat de la capella de Sants Metges al carrer de Corró.
Després d’un bon festeig, l’any 1901 es casen i s’en van a viure a l’edifici de Can Pedrals a la plaça del bestiar (actual biblioteca) on també tenen un magatzem on fabriquen les primeres gàbies de conills i ,és clar, els primers garbells, aquell mateix any lloguen un local de 40m a la casa del davant (actual edifici d’aquest establiment) on obren una petita botiga, la Ferreteria Canal, anomenada popularment com a "Cal Garbeller",en els primers anys es dediquen sobretot a la fabricació de garbells, gàbies de conills, teles i filats i ho van ampliant a poc a poc a articles de ferreteria dedicats a la pagesia, no hem d’oblidar que són al costat d "ElRengle"(actual carrer Espí i Grau) on els pagesos de la comarca desde fa segles venen al mercat del Dijous a vendre l'aviram i a la plaça del Bestiar on hi ha el mercat de bens, vaques i badells.
El 1912 la mare de la Francisca ,l’Elvira Ulldemolins, els hi compra la casa on tenen la botiga per 3.250 pts, engrandeixen la botiga i hi estableixen la seva llar, això si, compartint l’edifici encara amb llogaters, en aquesta casa tenen dues filles l’Elvira i l’Antònia.
La plaça del Bestiar a principis de segle amb la façana
de la Ferreteria Canal amb els garbells i els tambors
de brodar penjats
|
Joan Canal i Cortès, fundador de la Ferreteria Canal
En Joan Canal amb la seva esposa Francisca Blanxart
Pagesos de la comarca al mercat del Dijous
davant la primera botiga de "Cal Garbeller". |
|
|
|
Al 1924 l’Elvira es casa amb l’Antònio Santaeugènia, provinent d’una família de pagès de la Parròquia de Santa Eugènia del Congost al terme de Montmany, la nova parella que viu amb els pares es va fent càrrec del negoci , el 1925 i 1928 neixen La Paquita i en Joan Antòn els seus dos fills.
A partir del 1936 amb l’esclat de la guerra civil es passen anys molt difícils on es sobreviu gràcies a l’intercanvi de gènere per menjar amb els pagesos amics, durant la posguerra es fa la façana nova i s’amplia el soterrani on es fa el menjador , la cuina i un despatxet. A la segona planta s'instal.len dues màquines de fer filat S.T. manuals, aquest filat serveix per a fer tancats i cledes a les cases de pagès, que es van a portar i col.locar en bicicleta o en carro.
Durant aquells anys no es tanca mai la botiga i si no s’hi és rera el mostrador en sentir la campaneta de la porta es puja a atendre el client. Les celebracions familiars es fan en grans entaulades improvitzades al mig de la botiga i com és costum en aquella època, a les vesprades, es surt amb cadires al carrer a xerrar amb els veïns.
Les parades del mercat als anys 50.
|
L'Elvira Canal i l'Antònio Santaeugènia.
La família a la porta de la botiga
Façana de la botiga als anys 40. |
|
|
|
A finals dels anys 40 l’hereu Joan Antòn Santaeugènia es comença a fer càrrec del negoci, es mecanitzen les dues màquines de fer filat, es segueixen fabricant encara garbells i cortines de ganxet , amb el temps el negoci es va ampliant a maquinària agrícola (màquines de segar blat tirades per cavalls, segadores-agabilladores, màquines de ventar, pedres d’esmolar a pedals, etc.) , s’incorporen els primers electrodomèstics (neveres de el, màquines de rentar de fusta amb turbina, fogons de petroli, batidores "turmix", berrens, molinets de cafè "pimer") i s’agafa més endavant la representació per la comarca de la marca Telefunken (radios de làmpares, tocadiscos, etc.)
Durant aquests anys en Joan Antòn coneix en un ball al Casino a la Carme Vilar , filla ,vés per on, dels ferreters de l'avui també centenària Ferreteria Cateura de Palamós, de la que s’enamora ràpidament, això acaba,és clar, amb un casament l’any 1955 fruit del qual neixen 3 fills, en Joan Antòn , en Juli i en Francesc.
Els anys 60 apareixen les primeres rentadores automàtiques i s’agafa la representació exclusiva a Granollers de la marca Zanussi i també de les neveres CADI de les que es vènen centenars d’unitats. Dels anys 62 al 68 es monten a la plaça uns dels estands mes atractius de la Fira de l’Ascensió,el 1965 Joan Antòn té els primers contactes amb ferreters de tot Catalunya que desemboquen en la fundació el 1969 de Cifec, una de les Cooperatives de Ferreters pioneres al nostre país que passarà a presidir durant 20 anys.
El 1970 es deixa provisionalment el local del negoci i la vivenda per traslladar-se just al davant, a l’edifici de Can Pedrals (actual biblioteca), mentre s’enderroca l’antiga botiga i s’edifica l’actual edifici de 10 plantes que s’inaugura el Nadal de 1974, l’any següent s’entra com a soci fundador a l’Unió d’Electrodomèstics de Catalunya "UNECSA" (que més endavant acabarà integrant-se a l’organització "EXPERT Internacional" , la més gran cadena de botigues d’electrodomèstics d’Europa)
Local provisional a Can Pedrals |
En Joan Santaugènia i la Carme Vilar
Nadal dels anys 60 amb la façana il.luminada
Estand de la Fira de l'Ascensió als anys 60. |
|
  
Enderroc i edificació de l'actual Ferreteria Canal. |
|
|
El 1979 en Joan Antòn Santaeugènia i Vilar es casa amb la Isabel Llamas amb la que tindrà dos fills: en Joan i la Núria. Progressivament es van fent càrrec del negoci potenciant principalment els electrodomestics i el parament de la llar , el 1985 s’els hi afegeix en Francesc que es fa càrrec de la Ferreteria.
A partir d’aquest any es fan importants reformes interiors per tal de guanyar espai de venda (separant més cada secció del negoci) i millorar la col.locació del producte amb la fórmula de l’autoservei assistit , al mateix temps s’acomet l’informatització total del negoci i una adaptació de les gammes dels productes a les noves demandes dels clients. La seva trajectòria la va portar a rebre l’any 1994 el premi a la millor empresa comercial del Vallès Oriental per part de la Cambra de Comerç.
Avui en dia, la petita botiga de principis de segle, s'ha convertit en una gran botiga de 5 plantes d'atenció al públic. Tot i això, la Ferreteria Canal, segueix essent una empresa eminentment familiar, amb treballadors amb més de 25 anys d'experiència i un elevat nivell de professionalitat i segueix estant profundament arrelada a la ciutat de Granollers, al Vallès i als seus veïns que li han donat vida i als que ha intentat donar sempre el millor servei juntament amb el caliu i el tracte proper i humà que ens caracteritza.
Nadal dels anys 90.
La família i l'actual plantilla de la Ferreteria Canal.
|
En Joan Antòn Santaugènia Vilar, la
Isabel Llamas i en Francesc Santaeugènia.
Premi de la millor empresa comercial del Vallès Oriental del 1994.
Entrega del premi de la millor empresa
comercial del Valès Oriental del 1994,
amb la presència d'Enrnest Lluc.
|
|
|
 |
|
 |
|
