En ocasió al XXXIV Festival de Sitges (a l'octubre de 2001)...

"UNA ODISSEA... i PUNT"

Finalment s'anuncia el retorn. Fonts oficials han apuntat la pròxima obertura de Ràdio Centelles a finals d'octubre o inicis de novembre. I la primera reacció ha estat la UEP, que per fi ha aparegut a Internet. La segona reacció és aquesta; l'equip del No Sé De Què Em Parles! va enviar un destacament expecional per cobrir el Festival Internacional de Cinema de Catalunya - Sitges 2001; Marc Puvill (com a locutor, redactor i fotògraf), Joan Puig (com a locutor, fotògraf i tècnic d'Internet) i Verònica Heredia (com a última incorporació, col·laboradora des de la revista El Portal de Centelles i tècnic de so).

(Aquest reportatges és a la secció de Festivals dins el museu de LA UEP.)

En ocasió a la cerimònia dels Òscar del març de 2001..
NO SÉ DE QUIN ÒSCAR EM PARLES! 2001
"L'esperat especial güonderflai del No Sé De Què Em Parles!, Òscar '00"

Després de totes les peripècies a Sitges com a periodistes, i veient que l'emissora encara no obria, l'eufòria es va perdre, i en Marc i en Joan van passar una petita etapa de crisi. Per això, aquesta vegada, ni van seguir junts la cerimònia dels Òscar. Tampoc va poder existir, doncs, un quart especial que hauria correspòs a la temporada 2000-2001, en ocasió a la 73a cerimònia, on es repartïen els galardons a les pel·lícules del 2000. Va ser l'edició de Gladiator, Chocolat, Javier Bardem, Tigre i Dragó, Traffic, Billy Elliot, Pollock, Erin Brockovich o Almost Famous.

En ocasió al XXXIII Festival de Sitges (a l'octubre de 2000)...
NO SÉ DE QUIN SITGES EM PARLES! 2000
"Amb acreditació i molta il·lusió"

Quan des de fonts no-oficials es va començar a xiuxiuejar sobre una possible reobertura de Ràdio Centelles, Marc i Joan van decidir passar a l'acció i tornar a preparar-se (fent guions que posteriorment es van perdre en l'oblit pel trasllat) de cara a tornar a Sitges. I ho van fer per la porta gran; amb les acreditacions que tant havien anhelat en les seves dues anteriors visites. Altre cop amb la gravadora dins la ronyonera, però ara amb llicència per assistir als "Photo Calls" i a les rodes de premsa, els dos enviats especials van disfrutar com mai del Festival explotant el seu amor a la fotografia de cara a publicar-ho tot en una hipotètica pàgina a Internet. Però tot va fallar; l'emissora no va obrir, la redacció on treballaven no va guardar un espai pel seu reportatge i la pàgina a Internet no va existir mai perquè no hi havia ànims per crear-la si no existia el programa. De totes formes hi va haver anècdotes, com el fet que molta gent seguís interrogant el Marc sobre les cues, com el fet que tornéssin a coincidir amb l'ex-col·laborador del programa Kaspar, o com el fet que no deixéssin de trobar, a cada racó del Festival, l'actor que feia de criat "Perico" a la sèrie "La memòria dels cargols". A banda d'això, el fet d'entrar com a periodistes "de debò" els va permetre tenir noves visions del Festival. Per exemple, en una roda de premsa van veure com el protagonista de Faust no parlava per res el català ni el castellà i que tenia certa complicitat amb la seva companya de repartiment; l'espectacular catalana Mònica VanCampen. I, casualment, el dia de la clausura, aquell noi es va posar a parlar en català sorprenent a tothom. Es clar que eren unes poques frases memoritzades... Però qui li hauria ajudat a aprendre-s'ho d'un dia per l'altra? Els dos reporters, amb un somriure, deixen l'incògnita a l'aire. Una última anècdota; la Heather de The Blair Witch Project estava dins el jurat d'aquella edició, i quan va veure que el Marc li anava a fer una foto s'hi va posar bé. Però llavors la càmera del Marc no va funcionar i, simplement va dir en veu alta "clic", va somriure i se'n va anar, deixant la noia una mica sorpresa. Va ser l'any d'American Psycho, Tony Curtis, Harry, un amic que us vol bé, No ploris Germaine, Cradle Will Rock, Cherry Falls, Seom (The Isle), Memento, Shadow of the Vampire, el Troma que no falta a cap edició i Sabotage!.

En ocasió a la cerimònia dels Òscar del març de 2000...
 NO SÉ DE QUIN ÒSCAR EM PARLES! 2000
"L'esperat especial güonderflai del No Sé De Què Em Parles!, Òscar '99"

De l'any d'en "Pedro!" als Òscar, hi ha poques coses per dir. El problema va ser que en Marc i en Joan van seguir la cerimònia tenint consciència que no farien l'especial a causa de la prolongació en el trasllat de l'emissora. El programa que no es va poder fer, doncs, hauria correspòs a la temporada 1999-2000, quan hi havia, a més d'en Joan i en Marc, en Benji i en Guillem  Així, mai va existir un tercer especial sobre els Òscar en ocasió a la 72a cerimònia (al 2000) on es repartïen els galardons a les pel·lícules de 1999. Va ser l'edició de Being John Malkovich, Magnolia, The Sider House Rules, Girl Interrupted, The Sixth Sense, The Matrix, The Phantom Menace - Star Wars Episode 1, Todo sobre mi madre o The Talented Mr. Ripley.

En ocasió al XXXII Festival de Sitges (a l'octubre de 1999)...
NO SÉ DE QUIN SITGES EM PARLES! 1999
"Posant-hi ganes"

Marc i Joan van tornar al Festival. Aquesta vegada, vista la decepció de l'any passat, ni havien provat de demanar acreditacions. De totes formes, va coincidir que l'estiu anterior del mateix 1999 havien començat les reformes de Ràdio Centelles, per la qual cosa ja imaginaven que no es podria emetre el seu material sonor. La gravadora, dins la ronyonera d'en Joan, no els va abandonar en cap moment encara que el macro-reportatge que van portar aquest cop no s'emetés. Aquell any van visitar, com sempre, la secció Brigadoon, amb la sorpresa de veure-hi dos films que ja hi havien projectat l'any anterior; Zombie - Night of Living Deads 2 (d'enganxosa banda sonora) i El menjar dels déus (espectaculars efectes especials amb maquetes i rates gegants; xulíssima). Va ser un any on van veure molts crítics de cinema i es van creuar, segons afirmaven els dos enviats especials (es poden equivocar), amb els tres protagonistes de Barrio. Com a anècdotes, van trobar l'ex-membre del programa Kaspar dins el Brigadoon i a l'Anima't a la Fresca, Marc va fer que en Joan botés dins el cinema Retiro quan passaven The Blair Witch Project, van aconseguir un "¡No se de qué me hablas!" del director Brian Yuzna en un passi especial del film Necronomicon, van fer una versió sonora (per a ràdio) de The Blair Witch Project amb molt d'humor i es va demostrar que moltes persones, com l'any anterior, tenen una estranya tendència a demanar-li al Marc si la cua on està és per comprar entrades o entrar a la sala.. Va ser l'any de l'exposició d'Osamu Tezuka i pel·lícules com Ringu, Simon Magus, Les amants crimenels, George A. Romero's Night of Living Deads - 30th ANNIVERSARY ESPECIAL EDITION, Los sin nombre, Six-Strings Samurai, The Item, Mones com la Becky o Samurai Fiction.

En ocasió a la cerimòn ia dels Òscar del març de 1999...
NO SÉ DE QUIN ÒSCAR EM PARLES! 1999
"L'esperat especial güonderflai del No Sé De Què Em Parles!, Òscar '98"

Després d'una introducció, mesclant diàlegs de cine amb intervencions seves (imitant Billy Crystal), Joan Puig va donar pas a Kaspar, Marc, Guillem i Benjamí, presentadors del programa. Van fer el seu segon especial sobre els Òscar en ocasió a la 71a cerimònia de 1999 (que repartïa els galardons a les pel·lícules de 1998). De nou era un programa especial de més de 3 hores de duració, amb seguiment d'anècdotes, espectacles i premis. Va incloure talls sonors de pel.lícules nominades, discursos de guanyadors, acudits de la presentadora Whoopi Goldberg, etc. Va ser l'edició de quan Roberto Benigni va caminar literalment "per sobre" Steven Spielberg i Billy Bob Thorton, del discurs recelós de Jim Carrey contra l'Acadèmia, de Shakespeare in Love, The Truman Show, Elia Kazan, Saving Private Ryan, La vida és bella, The Thin Red Line, Norman Jewison, Afliction, Elizabeth i "Robeertooo!".

En ocasió al XXXI Festival de Sitges (a l'octubre de 1998)...
NO SÉ DE QUIN SITGES EM PARLES! 1998
"La primera vegada"

Marc i en Joan van decidir fer-ho; es van dirigir amb una gravadora i una carta de recomanació al Festival Internacional de Cinema de Catalunya celebrat a Sitges. La carta de recomanació no va servir; anaven amb retard. La desil·lusió i la frustració per no tenir acreditació, però, no els va impedir muntar-se el seu xou particular. D'allí en van tornar amb un macro-reportatge que es va emetre en dos programes (a l'octubre de la temporada 1998-1999). Esperem poder-vos oferir, algun dia, les fotos més impressionants de totes les anades a Sitges. Hi va haver anècdotes com l'encontre amb la meitat del repartiment de "Les mil i una" de TV3 (Taïs Villas va tocar, preguem que sense voler, la part posterior d'un dels enviats especials), com quan els reporters es van quedar, sota la pluja, mirant capítols de The Simpson a la Plaça Cap de la Vila, dins la secció Anima't a la Fresca, o com quan es van dedicar a "fer creure" als oients que en Marc havia saludat Meg Ryan (qui no ha anat mai al Festival, per cert). Va ser l'any de l'exposició de "ninots" de Mars Attacks i dels films AntZ, Cube, Small Soldiers, Sitcom, Trance, Lluvia en los zapatos...