El Periódico 16/11/03

CONSTANTS MODIFICACIONS DE LA FISCALITAT
Cada any s'aproven 90 normes tributàries

• Des del 1998 s'han promulgat 446 noves disposicions

   
 
AGUSTÍ SALA
BARCELONA

Els principals impostos de la normativa tributària espanyola --el de la renda de les persones físiques, el de societats i el del valor afegit-- han estat reformats o modificats des de l'any 1998 a través de l'aprovació de 446 noves normes. Una autèntica jungla legal que suma una mitjana de 90 ordenacions anuals o 1,5 setmanals.
Tot un repte fins i tot per a l'assessor fiscal més àvid de negoci i que, segons el Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), és el principal causant de l'actual "conflictivitat fiscal i de la falta d'efi- càcia de les noves normes".
El que els especialistes denominen "superproducció normativa" afecta tots els nivells administratius: des del Govern central fins a les comunitats autònomes, passant per les diputacions provincials i els ajuntaments.
"Encara que la legitimitat i l'oportunitat, en general, es pot entendre com a indiscutible, hem de ser conscients que en el que va de l'actual exercici les comunitats autònomes han adoptat una mitjana de 20 mesures impositives pròpies, una tendència que, amb seguretat, anirà en augment els pròxims anys", afirma el president del REAF, Valentí Pich.
Però les autonomies no són els únics òrgans administratius generadors de normativa. Els ajuntaments i les diputacions es reserven, a més, la reglamentació dels seus coeficients, recàrrecs, bonificacions i altres eines per modular les seves recaptacions, al marge dels tipus de gravamen.
En opinió dels assessors, la principal conseqüència de l'allau de noves normatives és "la sensació de perplexitat que crea entre els ciutadans i els professionals, i el que és pitjor, d'inseguretat". I tot això a un ritme veloç, imparable, perquè les lleis, ordres, resolucions canvien amb rapidesa i molt sovint són poc clares, circumstància que les deixa subjectes a la lliure interpretació de les parts i, per tant, al conflicte permanent.
Els tècnics no només es queixen de la proliferació reglamentista. El REAF també vol cridar l'atenció de totes les administracions públiques per llançar-los el missatge que, des del seu punt de vista, únicament l'estabilitat normativa pot assegurar una bona planificació fiscal, cosa que al seu torn és imprescindible per al bon govern de les institucions.

L'IRPF S'EMPORTA LA PALMA
Al llarg dels últims cinc anys, 286 normes han modificat o canviat algun aspecte de l'IRPF --a més de dues reformes en profunditat el 1999 i el 2003 (si el PP guanya les eleccions del març vinent, aplicarà una altra reforma de la renda)--, 84 l'impost de societats i 76 l'IVA.
La falta d'estabilitat normativa fa que "les mesures fiscals no aconsegueixin en molts casos els objectius per als quals van ser pensades, perquè al no mantenir-se en el temps, els obligats tributaris (les empreses i les famílies) no arriben ni a conèixer-les ni a aplicar-les".