CINC CÈNTIMS SOBRE EL LLIBRE

La primera idea que vaig tenir de la possibilitat d'elaborar un llibre semblant al que finalment es va publicar, se'm va passar per la ment en una llibreria de París, cap allà a l'any 1995. Aleshores jo treballava com a secretari tècnic de l'Associació de Joves Escriptors (AJELC) i estava força interessat en llegir reflexions al voltant de la tècnica i la concepció de la literatura. Passava que aquí, a Catalunya, els llibres que en parlaven resultaven, a més de una mica difícils de trobar, cars. Sobretot pel que es referia als clàssics. Em semblava una paradoxa tan enorme que no ho acabava d'entendre. I en aquella llibreria de París encara ho vaig entendre menys quan vaig ser davant d'un llibret, "Conseils aux Jeunes Littérateurs", de Baudelaire, que costava 10 francs. Pocs dies abans, a Barcelona, havia tingut entre les meves mans un volum, amb el mateix títol "Consells als joves escriptors", que incloïa aquell assaig de Baudelaire i uns quants altres, i que valia 2.250 pessetes! La diferència era enorme, arrodonint de 2.000 pessetes!  Clar que el llibre que havia vist a Barcelona tenia més planes, més treballs de Baudelaire... Però no era proporcional de cap de les maneres. Sort que sabia llegir francès...

La primera reacció que vaig tenir en haver llegit el text de Baudelaire va ser traduir-lo al català -reconec que amb un estil potser massa proper a la sintàxi francesa- i autoeditar-lo a base de fotocòpies, posant-lo a l'abast a la mateixa seu de l'AJELC, per si algú estava interessat en llegir-lo i no haver de pagar 2.250 pessetes.

Uns mesos més tard, i animat per "l'èxit" de l'anterior autopublicació, vaig emprendre una tasca per a mi encara més dura: traduir a Poe. Concretament vaig escollir "El principi poètic" perquè vaig considerar en aquell moment que "La filosofia de la composició" ja era molt coneguda i a l'abast dels aprenents d'escriptors. També en vaig fer-ne una autoedició, que no va tenir tanta acceptació entre els habituals de l'AJELC (potser perquè el mot "poètic" del títol restringia massa?).

Llegint, llegint, vaig anar a parar a uns assaigs ben poc coneguts de l'obra de Lovecraft ("The Notes and Commonplace Book" i "Suggestions for a Reading guide") on l'autor parla sobre el fet d'escriure, reflexiona sobre la creació i on, fins i tot, fa una sèrie de recomanacions de lectures força ben encertada, seguint més o menys els paràmetres del canon occidental (que Harold Bloom no se m'enfadi).

Mentre rumiava si traduir o no aquests darrers textos va aparèixer pel mig l' oportunitat de publicar els tres textos en un únic volum. Com que de Lovecraft ben poca se sap de la seva creació assagística vam creure interessant incloure completar el llibre amb una versió estractada meva de "The Notes and Commonplace Book" i "Suggestions for a Reading guide").

Per acabar d'arrodonir el volum, Albert Calls va redactar un postfaci amb el títol oportú de "Breu ideari de campanya per a nous autors contemporanis" que donava un aire d'actualitat al conjunt dels textos i que reafirmava el llibre com a una eina útil per als escriptors incipients en general (fossin joves o no).

Amb tot plegat, inclou: "Breu introducció", d'Emili Gil; "Consells als joves escriptors", de Charles Baudelaire; "Suggeriments literaris", de Howard Phillips Lovecraft; "El principi poètic", d'Edgar Poe; i "Breu ideari de campanya per a nous autors contemporanis", d'Albert Calls.

CINC CÈNTIMS SOBRE POE - BAUDELAIRE - LOVECRAFT

Moltes vegades hem sentit a dir que Poe és el pare de la literatura moderna, que si va innovar aquest o aquell aspecte, que si... Però a la seva terra, en la seva època, gairebé ningú no el va valorar. Ni a ell ni a la seva obra. I els seus treballs van arribar a ser coneguts, primer a França, i després a tota Europa per la traducció que va fer-ne Baudelaire, un altre personatge maltractat i menyspreuat pels congèneres del moment. I què dir de Lovecraft? Una altra ànima en pena, víctima de la societat hipòcrita i cruel. Entre aquestes tres persones, entre aquestes tres ments creadores hi ha un lligam ocult, un fil prim que els uneix, tal i com passa amb infinitat d'autors (vegeu Flaubert - Maupassant, per exemple), un corrent subterrani que va més enllà dels valors mundans. Els tres van ser honestos a l'hora d'escriure (cosa que en aquell moment no era habitual), el tres van lluitar contra l'estil "romàntic-rosa" de la literatura del seu temps, reivindicant llibertat d'expressió, convertint lletgesa o defectes en bellesa (no se'n diu alquímia, d'això?), esdevenint uns romàntics per excel·lència (en el pur significat del mot i del moviment romàntic autèntic). Els tres van patir la misèria econòmica, el menyspreu social, el rebuig dels seus semblants, els tres van morir joves, els tres van escriure narracions, poesia, assaig; els tres tractaren els gèneres de terror en diverses de les seves vessants; els tres compartien sentiments inquietants per París... En definitiva, que va resultar per a mi tot un plaer aconseguir reunir l'obra dels tres escriptors en un únic volum, una mena d'homenatge a tres persones amb les quals hagués compartit amb alegria taula, sopa i copes unes quantes nits al Chat Noir, mentre Aristide Bruant ens cantaria allò de: "Je cherche fortune, au-autour du Chat Noir, autour de la lune, à Montmartre!" .

POE - BAUDELAIRE - LOVECRAFT A INTERNET

EDGAR POE: Pàgina de The Edgar Allan Poe Society of Baltimore. No entenc encara com gent entesa té la barra de continuar admetent l'"Allan" dels pebrots. Deixant de banda aquest detall, pàgina molt completa i bona.

CHARLES BAUDELAIRE: Literatura.com. Increïble, fabulosa pàgina plena de documentació sobre el gran poeta. Dóna gust passejar-s'hi.

HOWARD PHILLIPS LOVECRAFT: The H. P. Lovecraft Archive.De les millors. Ple d'informació, enllaços, documents, sobre la vida i obra del mal anomenat "presoner de Providence". Aquí no puc evitar posar l'enllaç a Lovecraft magazine, la revista de la qual en sóc coeditor, i que tracta dels gèneres del terror, la fantasia i l'horror còsmic des de qualsevol perspectiva artística.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES D'"IDEES PER ALS ESCRIPTORS"

Oikos-Tau; Vilassar de Mar, primera edició: abril de 1999, 96 pàgines.
ISBN: 84-281-0960-5.