VÉRA i altres contes cruels

Villiers de l'Isle-Adam


CINC CÈNTIMS SOBRE EL LLIBRE

A l'hora d'emprendre la traducció de "Véra i altres contes cruels" vaig creure oportú antologar un seguit de narracions de Villiers de l’Isle-Adam que es plantegen la validesa i efectivitat dels valors humans tradicionals. Tot i que els contes aplegats en aquest volum van ser escrits durant la segona meitat del segle XIX, els temes que s’hi tracten mantenen una actualitat sorprenent ja que l’autor incideix de manera directa en les actituds i relacions humanes (i això, us ho ben asseguro, no passa de moda). L’atenta lectura de les narracions  reunides al volum aconsegueix en el lector un efecte mirall, sovint irònic i vertiginós, que permet una introspecció profunda d’un mateix. Villiers de l’Isle-Adam va treballar amb cura també l’ambientació i l’atmosfera de les seves obres, donant-los el to més adequat per a cada ocasió. Així, es creen escenaris adients per a la reflexió, la meditació i el pensament que ens aboquen a l’estudi, simbòlic i real, dels abismes que constitueixen la insòlita simfonia de la raça humana. Són relats que distreuen, instrueixen i, com se sol dir, fan pensar. Per tant, ens allunyen del ramat de titelles que alguns voldrien que fóssim totes les persones.

"Véra", la narració que encapçala el recull, és un clàssic que es recopila una i altra vegada en les antologies de terror, ja que està elaborat en un estil molt proper al d’Edgar Poe, però relats com, per exemple, "El convidat de les darreres festes", "El desig de ser un home" o "Flors de tenebres" no desmereixen gens i al mateix temps ens apropen al coneixement d’una literatura europea fantàstica i de terror que sovint ha estat tapada, i no sempre amb encert, per l’anglòfila.

El cèlebre poeta Mallarmé, un cop va haver llegit els contes cruels, va escriure de seguida al seu amic Villiers de l’Isle-Adam, dient-li que: “(...) Has reunit en aquesta obra una suma de Bellesa extraordinària. Com si fora la veu d’un déu omnipotent (...)”.

L'antologia conté les narracions següents: "Véra" ; "El duc de Portland" ; "Antònia"; "El convidat de les darreres festes"; "Sentimentalisme"; "El desig de ser un home"; "Els bandits" ; "La desconeguda"; i "Flors de tenebres".

Els relats els vaig traduir, també per encàrrec de l'editorial, entre l'abril i el juliol  de 2003.

L'edició del llibre es complementa amb una breu introducció sobre l'autor i una  cronologia de Villiers de l'Isle-Adam.

 

OPINIONS SOBRE "VÉRA I ALTRES CONTES CRUELS"

BERTA RODRIGO i MATEU, fragment de l'article Històries perdurables. Lletres Valencianes. Revista del llibre valencià. Número 12, corresponent a la primavera de 2004:

"(...) La condició humana és el fil conductor dels contes, els quals -val la pena insistir- conserven la seua validesa després dels anys i resisteixen l'embat ineludible del pas del temps, perquè aquelles coses que sempre han desballestat els éssers humans, aquelles coses que els han emocionat, refermat inquietat... continuen sent si fa no fa les mateixes: la mort, l'amor, l'amistat (...) Les històries són narrades amb un llenguatge ric i expressiu, al llarg de les quals Villiers ofereix i desgrana vessants insospitades de l'espècie humana, reaccions sobtades o premeditades i imperfeccions, així com conductes personals que van de la grolleria a l'amabilitat més pregona (...) Per a Villiers la imaginació és la manera més autèntica d'interpretar la realitat (...)".

CINC CÈNTIMS SOBRE VILLIERS DE L'ISLE-ADAM

La figura de Villiers de l'isle-Adam respon, una vegada més, a una persona que mai no va ser entesa i que no va saber encabir-se en aquest sistema social que ens ha tocat de viure. Tot i tenir ascendents aristocràtics i escriure obres de la talla de "L'Eve future" o filosòfiques com ara "Isis", l'única compensació que va rebre en vida va ser moral, ja que va malviure la major part de l'existència entre la pobresa i la misèria. A més, els seus textos no van ser valorats fins que aparegueren els simbolistes francesos i el van nomenar Mestre (sí, amb majúscula). Actualment és conegut, sobretot, per haver estat el pare dels "contes cruels", que són incisius i profunds estudis humans que, inevitablement i com a tals, es poden emmarcar en l'ampli panorama del gènere de terror. Es tracta d'un terror ben proper, el que tenim a dins cada persona, el que no ens abandona fins al moment del traspàs definitiu... La seva tomba és al Père-Lachaise, a París (us agraïrà la visita, quan hi aneu).

 

DE L'ISLE-ADAM A INTERNET

No he sabut trobar cap web significativa sobre l'autor a internet, cap indret dedicat íntegrament a la vida i obra de l'escriptor. Per això incloc aquesta adreça de l'Encyclopédie de l' Agora: Villiers de l'Isle-Adam. Com a mínim és correcta.

 

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE "VÉRA I ALTRES CONTES CRUELS"


ISBN: 84-96154-75-0.

 

Relats

Poesies

Traduccions

Articles

Guions

Antologies de diversos autors

Fanzines, revistes, periòdics...

Comentaris

Projectes en marxa

Webs d'escriptors de l'AELC

Apunts biogràfics

Premis

Actes literaris

Vincles

Pàgina principal