PERFUM DE TENEBRES
Emili Gil
|
|
PERFUM DE TENEBRES Emili Gil |
CINC CÈNTIMS SOBRE EL LLIBRE
Després de molts anys d'anar publicant relats en diverses publicacions, desde revistes, periòdics i fanzines fins a llibres col·lectius, finalment vaig aconseguir que una editorial es decidís a publicar-me un volum senceret amb històries meves. L'antologia original que vaig enviar als editors incloïa un grapat de contes més, però després d'alguna lectura van decidir deixar els que estan. No va ser premeditat, però es dóna la curiosa circumstància que són 6 els relats escollits. Quan ho vaig saber immediatament em va fer certa gràcia, per allò dels lligams amb el món fantàstic i, especialment, amb el número del Diable.
El volum, amb pròleg d'Albert Calls, inclou els contes: "La ressaca"; "666. Carta a la germana"; "Nit de pluja a París"; "El palau perdut"; "La nou" i "La cançó freda".
"La ressaca" parteix d'una sensació que sempre tinc quan torno de París: durants alguns dies, encara que camino per ciutats i pobles de Catalunya, la meva ment eixelebrada encara "visualitza" les vies parisenques. Vaig creure interessant explotar aquesta sensació, i d'aquí va néixer el conte.
"666, Carta a la germana" és un petit viatge imaginari als inicis de l'adolescència, quan estem plens de vitalitat, ansiosos per aprendre coses noves, per mirar de comprendre el món que ens envolta... Hi ha coses, certes coses, que s'entenen quan passen anys, molts anys...
"Nit de pluja a París" és el primer conte ambientat a la capital europea que vaig escriure, just al cap d'una setmana d'haver-la visitat, en ocasió del viatge de final de curs de BUP. El primer premi literari, fora de l'institut, que vaig guanyar va ser amb una versió primerenca d'aquest text, a la mítica Cova del Drac barcelonina, l'any 1988.
"El palau perdut" es una fantasmagoría que vaig elaborar amb ànim de mesclar conceptes, aplicar-los en diferents llocs i moments.
"La nou" va sorgir una tarda que els meus pares em van portar una cistelleta amb nous del poble. Crec que és un exemple de la crueltat de la innocència.
"La canço freda" es, sense dubte, un reflex de la meva passió per les pel·lícules de sèrie B.
OPINIONS SOBRE "PERFUM DE TENEBRES"
ALBERT
CALLS
"(...)
Perfum
de tenebres és (…) per damunt de tot, un viatge a l'altra banda, que roman tan a
prop nostre que podem intuir-la i tenir la certesa de la seva existència, tot
desitjant fer un salt que ens atrau tant com alhora ens espanta profundament.
Cal preparar-se, doncs, pel salt, per fer un viatge al veritable cor de les
tenebres (...)".
---
PERE
CALONGE
"(...)
Hi ha un vell argument que diu que la
literatura que s'escriu en català té una manca evident de productes de consum
que puguen arribar a un públic ampli; i sovint, quan se n'ha parlat, s'ha adduït
l'escàs interès mostrat pels autors per allò que es coneix amb el nom de
literatura de gènere. Per això, si prenem aquesta afirmació com a certa, hauríem
de considerar Perfum de tenebres una
proposta original, que vindria a trencar aquesta norma (…). Perfum
de tenebres és un producte recomanable per als amants del gènere i (…)
allò que trobaran serà la saturació dels elements més manits del fantàstic,
d'allò que es coneix per novel·la gòtica, o del romanticisme: cementiris i
psicofonies, joves fantasmagòriques de pell lívida, malediccions assassines,
manuscrits antiquíssims que oculten la resposta a totes les preguntes,
carruatges de cavalls que creuen els carrers de l'omnipresent ciutat de París
en nits de pluja, espiritisme i pactes amb el diable, etc. És a dir, tota la nòmina
d'ornaments i focs d'artifici esperables en un llibre d'aquestes
característiques.
En cas contrari, però, podríem anomenar-ho literatura de gènere? (...)".
ANDREU
SOTORRA, fragment
de l’article Des de París i el més
enllà, publicat al diari AVUI, el dijous 1 de novembre del 2001:
"(...)
Perfum
de tenebres és un recull de 6 relats de gènere fantàstic que un cop llegits
deixen el lector levitant lleugerament. Els protagonistes són personatges joves,
alguns dels quals remeten a confessions i fets del món adolescent. Hi ha
present, com a recurs, el mite de la ciutat de París, convertida en algun relat
en Sirap, i també hi ha l'atmosfera de la vila nadiua de l'autor, La Sénia (el
Montsià), que disfressa sota el microcosmos d'una suposada comarca anomenada Àiled
o del poblet de Lloes. Els contes refan llegendes de la presència quotidiana
del més enllà i mostren la predilecció literària de l'autor per la fantasia
tenebrosa, la nigromàntica, l'ocultisme, amb Poe i Lovecraft com a referents de
capçalera, però també amb una reelaboració del potencial tel·lúric en uns
relats on l'autor ha valorat la transparència de dicció i la versemblança
lingüística. (…) Emili Gil, amb aquesta estrena, mostra que és un escriptor
que ha llegit molt i ha paït les lectures. Té el traç, l'agilitat i l'aparent
senzillesa d'un autor veterà. Aquesta impressió segurament l'aporten, en
aquest llibre, uns textos treballats amb cura, ben arrodonits i sedimentats amb
calma (...)".
FRANCESC
VIADEL
"(...)
Perfum
de tenebres és un petit recull de narracions de terror destinades al públic
juvenil. L'autor tarragoní, Emili Gil, ha aplegat en aquest volum algunes de
les seus peces escrites des de 1995 i que han estat premiades amb Els Lluïsos
de Vila-real, el Josep Trenchs de Vilallonga del Camp o Les Roses de Vilanova i
la Geltrú. (…) Les narracions de Perfum
de tenebres gaudeixen d'un cert aire classicista. De fet, Gil veu de les
fonts narratives de sempre, dels Poe i Lovecraft, tot defugint, però, aquell
terror d'inspiració holliwoodiana que ens envaeix (...)".
VICENT
USÓ
"(...)
És un recull de relats que pretén
ressuscitar el gust per les narracions de terror, per les històries d'esperits
i de tombes. (…) En tot cas, Perfum de
tenebres beu més d'Edgar Allan Poe i de Lovecraft que no pas d'Stephen King.
I reivindica la vigència del terror en la literatura en un moment en el qual el
terror no hi ha que anar a buscar-lo sinó als butlletins de notícies
televisius o a les pàgines dels diaris. (…) Tots (els contes) comparteixen
una atmosfera on l'irreal i el món tangible s'hi confonen. Abunden fenòmens
parapsicològics, dames blanquíssimes, misteris que s'intueixen darrere de cada
paraula, morts que no estan tan morts i vius que no se sap si viuen. I un teló
de fons comú a bastants d'ells: París, amb els seus bulevards plujosos, els
seus carrers impregnats d'una atmosfera subtil i equívoca, els seus llocs
característics: el cementiri de Montmartre, la place de l'Étoile, l'avenue des
Champs-Élysées, la tour Eiffel (...)".
MATHIAS
ENARD
"(...)
Los perfumes que exhalan estos seis relatos
(perfumes de recuerdos, de amapola blanca, de noche de lluvia) se sitúan entre
la fragancia inquietante de los cuentos de Poe y el olor a antigua biblioteca o
salmos escalofriantes de los relatos de Lovecraft. (…) Emili Gil demuestra
toda la vivacidad de una tradición, la fuerza de un género desgraciadamente
poco cultivado en catalán. Cementerios, pactos oscuros, amores inconfesables y
pasiones góticas se mezclan con las numerosas alusiones a Rimbaud, Baudelaire,
Byron o Poe para crear un mundo entre pasado y presente, entre la más precisa
realidad y la pesadilla más inquietante. Las citas poéticas que abren los
relatos dan su melodía a cuentos que saben utilizarlas como telón de fondo
para llevar a los personajes hacia la oscuridad y el terror, hacia los misterios
de la infancia y los viajes a ciudades imaginarias o reales (...)".
---
ANDRÉ SION, opinió no publicada enlloc (de moment) però que igualment agraeixo:
"(...)
Perfum de tenebres és un recull
de 6 contes de por on es reuneixen els ingredients clàssics de la
literatura de terror, s'actualitzen, i es transformen en una preciosa amalgama
de relats d'agradable lectura i bona digestió que ens fan reviure el plaer de
la lectura (...) Dóna gust passejar-se de nit per cementiris , a la recerca de
psicofonies; trobar dones pàl·lides i enigmàtiques en els carrers de París;
saber els secrets d'un nen innocent que està tancat en un manicomi; conèixer
les vicissituds d'una enamorada que recorre mig món per trobar l'amant que se
n'ha anat a la recerca d'una planta, l'ayahuasca, amb misteriosos efectes...
(...)".
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE"PERFUM DE TENEBRES"
ISBN: 84-956200-3-0.
