UNA MICA D’INFORMACIÓ
Portbou turístic ,
comercial i ferroviari , té una superfície de
9.3 km quadrats , amb una població de 1.700 habitants. Està situat a 73 km de
Girona i a 35 de Figueres , al peu de les Alberes i de la Mediterrània. Es el
darrer municipi de Catalunya en el sector nord , i té un pas obert cap a
Cervera de la Marenda i a la Catalunya Nord.
L'any 1609 en un text del
Dietari II de Jeroni Pujades apareix escrit el nom de Portbou i l'any 1748
l'Abat del monestir de Sant Pere de Besalú demanà permís , en una carta que en
última instància va arribar al rei Carles IV , perquè li concedís facultats de
poder poblar en règim d'emfiteusi la muntanya de Portbou. Així és com neix el
que actualment és el municipi de Portbou , nogensmenys , sense abans passar una
sèrie de problemes per recuperar la seva capacitat de districte l'any 1885 , al
ser cremats els arxius municipals.
REFLEXIONS D’UN VISITANT
La primera vegada que vaig visitar Portbou, em va semblar un poble anglès. Devia ser a finals d'una tardor, i acabava de ploure. Les muntanyes pelades que envolten la vila, al costat del mar, oferien un verd intens, fosc. Les ones del mar colpejaven contra les roques corcades i morien convertint-se en escuma blanca, la saliva de Poseidó. Les barques dels pescadors no havien sortit a pescar, perquè la mar estava força picada. El passeig davant del mar restava sol, sense ningú enlloc, faia fred i podia tornar a ploure en qualsevol moment. Les grans cases, d'amples balconades, façanes negres i humides, escopien fils de fum per les xemeneies, que s’abraçaven amb la boira que començava a esvair-se després de la pluja. Vaig veure la gran estació dels trens, els magatzems, les vies, les velles i atrotinades dependències de l'antiga duana, la caserna de la guàrdia civil... Prop de l'estació s'aixecava, solitària i tètrica, la gran església neogòtica... I per un carrer, per casualitat, passaren uns anglesos, parlant en anglès i amb grans paraigües plegats a les naus. Per un moment, amb els prats verds, la mar i la costa esquerpa que l'acompanya, l'estació i els trens, l'església d'estil gòtic i els anglesos; vaig pensar que em trobava en un poble de la costa anglesa.
Portbou, tot i el seu aspecte anglès, és un
poble empordanès, cap d'un municipi situat a l'extrem nord-oriental de l'Alt
Empordà, a la costa i a tocar el límit amb la comarca francesa del Vallespir.
El Tractar dels Pirineus convertí Portbou en frontera internacional.
La vila va néixer amb la construcció del
ferrocarril durant la segona meitat del segle XIX. S'hi establí una important
estació i la duana internacional. Durant més de 100 anys Portbou ha viscut del
ferrocarril i els seus serveis, de la duana, de la pesca, i en els darrers anys
també del turisme.
Posteriorment amb la suspensió de les
fronteres de la comunitat europea es varen perdre alguns llocs de treball. Això
ha produït que la població hagi quedat estancada, car algunes famílies marxaren
del poble. Tot i això els serveis al turisme han augmentat i ha ajudat a cobrir
els llocs de treball que es perderen de la duana. El que no es sap és com
afectarà el fet que el tren d'alta velocitat (el TGV) passi per la Jonquera i
no per Portbou. La carretera que mena a Portbou des de Llançà, passant per
Colera, és estreta, plena de revolts i a voltes perillosa. Aquesta carretera
s'havia de millorar i això ajudaria al desenvolupament de Portbou.
El paisatge és dur i alhora atraient. La
vegetació és escassa degut a la sequera i als cops forts de la tramuntana. El
terreny és molt accidentat. Les Alberes, últimes muntanyes dels Pirineus
s'ofeguen a la mar oferint un paisatge terrible.
El límit septentrional del terme (de 9'3 km2)
és la carena de l'Albera, frontera actual amb França. Al municipi de Portbou
aquesta divisòria s’inicia, a ponent, amb el coll de Taravaus i segueix vers
llevant pel coll dels Empedrats i de Rumpisó, el Pla del Ras i el Querroig, el
pic més alt del sector amb 671 mts. D'allí davalla vers el coll de la Farella,
el coll dels Frares i el coll de Belitres fins a tocar el mar a la punta de
l'Ocell. Aquest darrer punt, situat entre el cap Cervera, al nord, i la punta
Falcó, al sud, és el límit de tramuntana de la costa empordanesa.
A migdia de la punta de Falcó, entre el cap de Portbou i la punta Claper, es forma la gran recolzada de la cala o badia de Portbou al fons de la qual hi ha el poble.
Antigament les muntanyes estaven cobertes de
vinyes i oliveres que treballaven alguns masos. Les feixes fetes amb parets de
pedra seca estan avui cobertes de garrigues i algun pi. Gairebé cada estiu hi
ha incendis que cremen els pocs pins petits que hi ha. La tramuntana i la
sequera ajuden a que la vegetació sigui escassa. Escampats pel terme hi ha
alguns monuments megalítics, en general no gaire ben conservats. Es destaca el
Dolmen del Coll de la Farella, Querroig. En els darrers anys s'estan trobant
restes de nous dòlmens.
La vall i la cala de Portbou eren paratges
deshabitats de la parròquia de Sant Miquel de Colera, dominats pel monestir de
Sant Quirze de Colera que gaudia del delme del peix d'aquest litoral almenys
des del segle X.
L'any 1592 el monestir de Sant Quirze fou
incorporat al de Sant Pere de Besalú el qual des d'aquesta data posseí els
drets sobre les cales del terme: Portbou, les Portes, Freixe i Freixenet.
Durant el segle XVIII consta que entre Sant
Miquel de Colera i la frontera amb França no hi havia cap lloc habitat. Segons
un document posterior a l'any 1768, l'abat de Sant Pere de Besalú, concedí
beneficis a la família Budallés, de Ripoll, perquè poguessin treballar la terra
i explotar el bosc d'una part de l'actual terme de Portbou. El mas Budallés es
troba a uns tres kms. terra endins i a ponent de la vila.
Hom creu que durant el segle XVIII, per les
cales properes on ara hi ha Portbou o en la mateixa platja del poble hi havia
algunes cabanes de pescadors dels pobles veïns.
Abans de la construcció del ferrocarril a
Portbou hi vivien una dotzena de persones (unes barraques, dues o tres cases i
un reduït destacament de carrabiners que vigilaven la frontera). La població
actual va néixer el dia 20 de gener de l'any 1878, quan s’inaugurà el tram de
ferrocarril de Figueres a França i l'estació internacional de Portbou. Per
emplaçar les vies, l'estació i els diferents serveis ferroviaris i duaners,
s'hagué de construir, a la petita vall de Portbou, entre el túnel de la Pineda
(o de Colera) i el de Belitres (o de Cervera), una esplanada artificial de més
de 22 metres d'altura. Entre aquest terraplè i el mar va créixer la població
formada per treballadors del ferrocarril i la duana, i tot un seguit
d'establiment per oferir serveis als passatgers.
Portbou fou, inicialment, un agregat del
poble veí de Colera que era el cap del municipi. El ràpid creixement de Portbou
va fer que prengués la capacitat municipal a Colera (l'any 1885). Això provocà
malestar entre els veïns de Colera que es manifesten pels carrers del poble.
Colera aconseguí la segregació de l'Ajuntament de Portbou l'any 1934, en temps
de la segona República.
Portbou, 1960
La vila de Portbou presenta una Rambla o
passeig, paral·lel a la platja, que cobreix l'antiga riera. El passeig posseeix
uns plàtans que donen bones ombres a l'estiu i bancs per seure. Hi ha moltes
botigues, bars i restaurants.
La badia de Portbou servia de refugi als pescadors dels pobles d'aquest litoral, sobretot quan es girava la tramuntana. Sembla que s'hi solien arrecerar les "barques del bou", especialment d'Argelers, Banyuls i Cotlliure. Hom creu que aquest és l'origen del nom del lloc.
L'església parroquial de Santa Maria de Portbou va ser aixecada a finals dels anys 70 del segle XIX. Les obres foren finançades per la companyia del ferrocarril. És una obra neogòtica de l'arquitecte barceloní Joan Martorell i Montells. Destaca la façana principal amb diversos relleus i llegendes al·lusives a la Mare de Déu. El campanar és una torre de planta octogonal que té un pis superior d'arcs apuntats i és remuntada per una gran creu de ferro.La llarga escalinata d'accés a l'església fou construïda l'any 1933, obra de l'arquitecte empordanès Pelagi Martínez.
El cementiri es construí en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i s'acabà l'any 1885. El 1899 es destinà un espai a cementiri catòlic i un altre a fossa civil, però amb el temps s'han ajuntat aquests dos espais. Hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist, una pedra amb placa en record al filòsof alemany Walter Benjamin mort a Portbou i una placa commemorativa al portal de l'entrada també dedicada a ell. Val a dir que aquest cementiri és potser un dels més bells de la nostra costa pel fet d'estar penjat sobre el mar.
El
filòsof Walter Benjamin
Anteriorment, els
enterraments s'havien de fer a Colera i per mar, al ser Portbou un agregat del
poble veí que era el cap del municipi, i no va tenir comunicacions per
carretera fins que es construí l'actual tram de Llançà a la frontera per el
coll de frare que s’inaugurà el 1918. En aquesta carretera, abans d'entrar a la
vila de Portbou, hi ha diversos miradors, situats sobre el mar, des de els
quals es pot contemplar una magnífica vista de la costa fins el cap de creus.
|
|
|
ALGUNS PERSONATGES DESTACATS
WALTER
BENJAMÍN
(Berlín 1892 - Portbou 1940
)
Filòsof alemany, de família
jueva. Va néixer a Berlín el 1892 i es va suïcidar amb una sobredosis de
morfina a Portbou el 26 de setembre de 1940, quan fugia dels nazis camí dels
Estats Units, al assabentar-se que havia de ser repatriat.
La seva mort, després d’una
llarga i dura travessia a peu pels Pirineus , des de Banyuls a Portbou, va
estar envoltada d’estranyes circumstàncies en el context de la Segona Guerra
Mundial i de l’inici de la postguerra espanyola, així com el lloc exacte de la
seva tomba va ser un enigma fins a descobrir-se que el seu cadàver va anar a
parar a la fossa comuna el 1945.
Considerat un mestre i un
crític del nostre segle. Encara que la seva mort va truncar la seva obra, ha
deixat estudis d´una penetrant i anticipada lucidesa, dedicats a l´art i a la
literatura. Vinculat estretament amb el grup de filòsofs de l’Escola de
Frankfurt (Adorno, Marcuse, Horkheimer...) i divulgat amb retards i fins avui de
forma fragmentària, la seva presència en el món de les idees del nostre temps
sembla ben assegurada per damunt de les modes.
Walter Benjamin s’ha
convertit en un dels més grans pensadors del segle XX. Tal com ho explica la
pel·lícula "La última frontera", la obra de Walter Benjamin es situa
al marge de diferents fronteres del pensament i, a la vegada, es situa als
límits de diferents matèries: la Història, la Sociologia, l’Estètica i la
Teologia, essent un heterodox en cada una d´elles. La seva aportació a la
Història del Pensament és molt actual, ja que des de la seva personal visió
fronterera de les coses, aporta una nova visió a temes i qüestions tant
diverses com Goethe, el Drama Barroc Alemany, l’obra d’art en l’època de la
seva reproductibilitat tècnica, el concepte d’Aura, la Fotografia, la
Literatura, l’Arquitectura, el Llenguatge, la Mística o la Filosofia de la
Història.
FABIÀ
ESTAPÉ RODRÍGUEZ
Economista.
Nascut el 1923 (Portbou) i fill de funcionari
de ferrocarrils.
Llicenciat en Dret a Barcelona
i doctor per Madrid, va ser degà de la Facultat d´Econòmiques, vice-rector i
rector de la Universitat de Barcelona. Catedràtic de Política Econòmica.
Va ser assessor de la Llei de reforma Tributària del 1957, del Plan
d'Estabilització del 1959, de varis Plans de Desenvolupament i de Ministeris
del Govern Espanyol.
Va ser Conseller de RENFE, TELEFÓNICA, ENTASA i ENHER entre d'altres empreses.
Els seus principals treballs han estat recollits a Ensayos sobre historia del
pensamiento económico i Ensayos sobre economía española.
Ha publicat articles en la
premsa escrita i actualment col·labora en el programa radiofònic d' El Matí de
Catalunya Ràdio.
També ha publicat De tots
colors , llibre de memòries reeditat diverses vegades i entre els llibres més
venuts durant l´any 2000 i va ser guardonada amb el IV Premi Gaziel de
Biografies i Memòries 1999. Presenta els records del que ha estat la seva vida,
des de la seva infància passant per les seves dues èpoques de rector
universitari i per les seves participacions en el govern de Madrid. S'hi parla
de personatges com Adolfo Suárez, Manuel Fraga, Jordi Pujol, Ernest Lluch,
Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch…
El 30 de maig de 1992
l'Ajuntament de Portbou li va atorgar el títol de fill predilecte de la vila.
MARIA
MERCÈ ROCA
Maria Mercè Roca va néixer
a Portbou (Alt Empordà, 1958), però fa anys que viu a Girona. Primer va ser
secretària, després va ensenyar català als adults i des de fa temps es dedica
només a escriure. Ha fet una telenovel.la (Secrets de família) i força
novel·les i llibres de contes. Escriure li agrada. Per això, ara per ara, no
s'imagina fent cap altra cosa que li pugui satisfer més. Quan escriu, la gossa
sempre se li ajeu al sofà de casa i que acabi per anar a passeig, però en
realitat és la gata, que s'està a sobre la taula enmig dels papers, qui li dóna
les idees per als llibres.
Es va donar a conèixer amb
els reculls de narracions Sort que hi ha l'horitzó (1986), premi Víctor Català,
Ben estret (1986) i El col·leccionista de somnis (1987). Posteriorment va
passar a la novel·la amb Els arbres vençuts (1987), El present que m'acull
(1987), premi Josep Pla, Perfum de nard (1988), La casa gran (1991), Greuges
infinits (1992), L'àngel del vespre (1998), i Temps de perdre (1999), entre d'altres.
El 1992 va obtenir el premi Sant Jordi amb Cames de seda, i el 2000, el premi
Ramon Llull, per la novel·la Delictes d'amor. La seva obra, de caràcter
intimista, mostra una preferència per la confessió personal. També ha conreat
la literatura juvenil a Com un miratge (1988).
RAFAEL
SANTOS TORROELLA
Portbou-1914.
Escriptor, crític d´art,
poeta i dibuixant. Fill d´un funcionari de duanes salmantí , va estudiar dret a
Valladolid i Salamanca. Professor d´Història de l´Art a l´Escola Superior de
Belles Arts de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i estudis, i, a més a
més, ha traduït al castellà nombrosos llibres de caràcter literari i crític.
Molt interessat en Dalí, li ha dedicat diverses obres. És corresponent de
l´Acadèmia de Sant Fernando de Madrid des de 1974. Com a dibuixant ha retratat
molts intel·lectuals i artistes.
Entre d'altres llibres, ha
publicat el 1952 el llibre de poemes "Sombra infiel" i després, el
1956 i 1959, va obtenir els premis Ciutat de Barcelona i Boscán amb els seus
llibres "Hombre antiguo" i "Cerrada noche", respectivament.
FREDERIC
MARÈS I DEULOVOL
Fill predilecte de la vila.
Escultor i col·leccionista. Va ser director de l'escola de la Llotja de
Barcelona del 1946 al 1964 i restaurador de las tombes reials de Poblet a
Tarragona el 1946.
També va ser President de
l´Acadèmia de Sant Jordi. Amb la seva ingent col·lecció d´escultura antiga,
fundà a Barcelona el museu que porta el seu nom. Féu també donacions al museu
de l´Empordà de Figueres i al de Montblanc. És President Honorari de l´Institut
d´Estudis Empordanesos.
MÉS INFORMACIÓ (EN CASTELLÀ...)
Clica
sobre la foto per accedir a més informació sobre Portbou (en castellà)
PUBILLES I HEREUS SUPERFAMOSOS
La meva
germana Inma- PUBILLA 1975
El meu
nebot Raúl - HEREU 1998
Clica
sobre la imatge per accedir al còmic amb l’aventura de Mortadelo i Filemó a
Portbou.
Descarrega el mapa
de Portbou en format PDF
Clica sobre la imatge
Si no tens Acrobat Reader 6.0 clica aquí
VISITA A PORTBOU DE NORMAN FORSTER
Si
cliques sobre la foto podràs accedir a la notícia de la visita a Portbou de
l’arquitecte Norman Forster.
|
TELÈFONS D ' INTERÉS |
|
|
|
CALENDARI DE FESTES |
|
Oficina
de turisme...........972 12 51 61 |
|
|
|
Festa d
' hivern ........................6 de gener |
|
Ajuntament.....................972
39 02 84 |
|
|
|
Carnaval.........................................febrer |
|
Policia............................972
39 00 90 |
|
|
|
Festa
Major............................25 de juliol |
|
Guardia
Civil...................972 39 00 77 |
|
|
|
Trobada
Pla de Ras.....1r dissabte d'agost |
|
Correus
i telègrafs...........972 39 01 75 |
|
|
|
Festa Carrer
del Pi.......1r dissabte d'agost |
|
Parròquia
Santa Maria....972 39 02 34 |
|
|
|
Festa
Barri Muntanya...2n dissabte d'agost |
|
Duana............................972
39 00 26 |
|
|
|
Aplec
de la Sardana....2n diumenge d'agost |
|
Bombers.......................................085 |
|
|
|
Festa
C.E. Portbou ................. 14 d'agost |
|
Mossos
d' esquadra......................088 |
|
|
|
Exposició
de pintures............... 15 d'agost |
|
RENFE.............................972
39 00 99 |
|
|
|
Havaneres
...................3r dissabte d'agost |
|
Farmàcia........................972
39 01 45 |
|
|
|
|
|
Centre
Atenció Primaria.972 12 50 58 |
|
|
|
|
|
Taxista
Santi Lluch..........629 778 135 / 972 390 211 |
|
|
|
|
|
Taxista
Domingo Mallol...
639 315 615 / 972 125 107 |
|
|
|
|
fes clic per anar al principi!
URL
Principal: http://www.telefonica.net/web/daper
© Copyright David Pérez