|
|
|
La meva afició
Sóc aficionat al món de l'òpera des de
fa molts anys. Crec que és el gènere que reuneix totes les arts: pintura,
escultura, costura, maquillatge, interpretació, música i, dins d'aquesta, la
veu. Crec que és l'instrument més difícil que existeix i el més meravellós.
Aquí exposo algunes de les coses que amb
el temps he anat aprenent però que em varen costar molt de trobar en els
inicis.
fes clic a la foto!
Web del Liceu
Què et pots trobar a les òperes?
|
|
|
Les òperes són bàsicament obres de teatre en les quals els actors, en
comptes de parlar i encara que de vegades també reciten textos, canten al son
d'una música interpretada en directe per una orquestra. Així de senzill. Encara
que el que canten tenors i sopranos no siguen precisament les melodies
predigerides del pop més comercial, l'òpera no hauria de contemplar-se com un
espectacle minoritari, difícil i avorrit dirigit exclusivament a oïdes
exquisides o molt conreades. I, menys encara, com una expressió elitista de la
cultura. De fet, les òperes tal com avui les coneixem, van néixer a Itàlia al
començament del segle XVIII com un entreteniment de masses, l'equivalent al que
avui representen el cine i fins i tot la TV.
Algunes òperes són comèdies còmiques; d'altres, quadres
de costums d'una època o cultura determinades, o bé relats de temps heroics,
tragèdies romàntiques de sang i foc, drames burgesos, històries d'amor,
episodis bíblics... N'hi ha de tot: drames burgesos, històries d'amor, episodis bíblics... N'hi ha de tot. Que els
actors s'expressen cantant resulta un poc forçat, però si, tot i el seu
artifici, ens agraden els films musicals és per la bellesa de les melodies,
pels seus arguments tan aconseguits i per l'estètica de les seves escenografies
corals. Estos, i no uns altres, són els motius que fan que l'aficionat gaudeixi
tant de l'òpera. A més, en molts teatres un visor tradueix els textos
interpretats pels cantants i el cor (italià, francès i alemany són els idiomes
més freqüents dels llibret) amb el qual el seguiment de l'argument és immediat,
cosa que al seu torn permet d'entendre millor el que passa en escena i aporta
dinamisme i entreteniment a l'espectador, especialment en aquells moments
musicalment tediosos que tota òpera que es prea ha de tenir.
Anar a l’òpera
Encara que el nostre país ofereix una
oferta variada a l'aficionat, a l'òpera li succeeix com al teatre: és difícil
que arribin representacions excel·lents a totes les capitals,
i molt més que es gaudeixi d'una obra en ciutats menudes o pobles. A Espanya,
només el Liceu de Barcelona i el Teatre Real de Madrid ofereixen temporades
llargues d'òpera, amb fins nou mesos de representacions. Però també
l'Euskalduna de Bilbao, el Teatre de la Maestranza de Sevilla i l'Auditori
Alfredo Kraus de Gran Canaria ofereixen temporades que tot i que són una mica
més curtes, resulten molt atractives. Cal destacar també les del Teatre de
Campoamor d'Oviedo, on cada tardor des de fa 53 anys l'Associació Asturiana
d'Amics de l'Òpera organitza un festival de gran prestigi.
De tota manera, és necessari reconèixer
dues coses: una, que l'òpera és cara (encara que no més que el futbol, per
exemple) i una altra, que aconseguir entrades resulta difícil en quasi tots els
teatres amb programa anual. Cal abonar-s'hi per a tot el cicle o (com en
l'ABAO, de Bilbao), pertànyer a l'associació que promou cada any el programa.
La situació és millor als teatres que ofereixen òpera una o dos vegades l'any (encara
que normalment, la qualitat de les representacions és un poc menor), per la
qual cosa per a qui comença a gaudir de l'òpera aquesta pot ser una bona
primera presa de contacte.
Per aprendre a escoltar òpera
Començar a escoltar una òpera és tot un
procés, doncs si no s'està familiaritzat al principi pot arribar a ser
esgotador. El millor és començar escoltant seleccions i/o romances (ària)
d'obres conegudes, és més fàcil per anar familiaritzant-se amb les obres i el
tipus de música. Si vas seguint els texts amb el libretto podràs entendre els
jocs vocals, perquè al cantar les paraules es distorsionen. I per últim,
prestar atenció en els diàlegs musicals entre l'orquestra i les veus. Per fer
tot això cal escoltar diverses vegades l'obra escollida.
fes clic a la foto!
La Web de Kareol
En aquest enllaç trobares llibrets traduïts al castellà
Per on començar?
Les òperes més fàcils son entre
d'altres, La Bohème (Puccini), Tosca (Puccini), Lucia di Lammermoor
(Donizetti), L'elisir d'amore (Donizetti), Norma (Bellini), The Zauberflöte
(Mozart), etc.…Totes tenen un estil
particular i una riquesa musical important. Es poden trobar discos on es fa una
recopilació de les escenes més significatives, com alguns discs de M. Callas o
una col·lecció anomenada "La Ópera paso a paso", no fa falta dir que
en veritat son autèntiques aberracions, però per començar és perfecte.
Qüestions tècniques
Algunes qüestions tècniques per aquelles
persones profanes en aquest món:
- En l'òpera la veu és impostada, això vol
dir que tant les paraules com el so es realitzen mitjançant una col·locació vocal i el
recolzament de l'aire mitjançant el diafragma (fiatto). No es pronuncia amb els
músculs del coll i el so esta projectat, tot això es molt important perquè si
no esta ben col·locada la posició
vocal i l'aire no esta ben recolzat amb el diafragma poden passar diverses
coses desastroses.
- Quan la veu no es projecta significa
que està engolada, es queda dins i no se sent, o se sent malament.
- La nota sona però malament, es diu que
la nota esta caiguda per falta de recolzament en el diafragma, pot passar que
no arriba a la nota, està a prop però no és la nota, això es diu esta calante,
o pel contrari s'ha passat, això és està pujat de to, crescente.
fes clic a la foto!
Alguns termes operístics més usuals (en castellà)
Fins aquí els desastres, ara les coses
maques. Quan la veu esta ben col·locada i recolzada
sona amb brillantor i nitidesa donant matisos interpretatius:
- Pianissimos: es quan la veu es un fil
d'aire.
- Recitativo: es una forma del cant on
es parla, però amb un to o tons determinats i sempre amb la veu impostada;
corresponen a diàlegs curts i esporàdics.
- Notes agudes: sempre sonen fortes per
motius de recolzament del diafragma i la col·locació vocal,
requereixen un gran esforç i sempre són molt apreciades en les àries per la
seva dificultat i duració.
En el llenguatge del cant les veus tenen
color, això és per poder classificar-les una mica, poden ser brillants,
estretes, avellutades, amples, vibrants, etc., així com lleugeres, que serien
veus especialment apreciades per fer adornaments musicals que requereixen una
gran agilitat en l'execució i d'altra banda veus dramàtiques o spinto que són
veus amb menor agilitat, això no vol dir que no puguin fer-ho, sinó, que
sonarien pesades ja que la seva veu es més profunda.
Les veus principals que es poden
escoltar:
Femenines: Soprano, la veu
més aguda; Mezzosoprano, menys aguda; i Contralt, la més greu.
Masculines: Tenor, la més
aguda; Baríton, menys aguda i Baix, la més greu.
fes clic a la foto!
Web L'Òpera
Aquí trobaràs més informació tècnica
Quan puc aplaudir?
El de l'òpera és un món d'entesos, i per
no passar cap compromís, el millor és mirar el que fa la gent i prendre nota.
Després d'una obertura (l'inici, un tema instrumental realitzat per l'orquestra),
una ària, un duet o un número de cors o ballarins que ens ha agradat
especialment, podem aplaudir; això sí, sempre que hagi arribat el final del
fragment, no es pot interrompre. Si temem quedar-nos sols amb els aplaudiments
i rebre mirades desaprovadores, el millor és esperar uns segons i comprovar què
fa la resta del públic. Si desitgem aplaudir, ho farem uns segons després que
ho facin els primers. I si ens desagrada el que veiem o sentim, podem picar de
peus, xiular... no hi ha problema, però intentem ser moderats i respectuosos
amb els artistes i amb la resta del públic.
Quant de temps dura
l'espectacle?
Hi ha òperes curtes i d'altres de més
llargues, però el temps de la representació depèn també dels descansos, que
s’estableixen segons ho requereix la posada en escena, que al seu torn varia
molt fins i tot per a una mateixa obra. Una òpera curta com La Bohème de
Puccini dura una hora i tres quarts. Les més llargues, com les de Wagner, es
poden prolongar fins a 4 hores, però normalment s'adapten perquè no sobrepassin
les tres hores i quart. Una observació: el silenci a l'òpera és sagrat i hi ha
melòmans molt exigents que ens ho recordaran a la mínima oportunitat.
Recorda-ho. Si estossegues o esternudes emporta’t el mocador a la mà, a la boca
o al nas. No parlis durant la representació ni et moguis en excés, pot molestar
els altres. Ves amb compte amb tots els sons que emets (alerta amb el plàstic
dels caramels) quan la música o els cantants emeten en volum molt baix.
Com iniciar-me en el
gaudiment de l'òpera?
No és difícil apropar-se avui a l'òpera,
si tenim en compte com de senzill és trobar reproduccions en vídeo (hi ha
enregistraments des de 3.000 pessetes) i en discs compactes (molts títols per
menys de 2.000 pessetes). Recordem que l'òpera es pot gaudir des del seu mateix
inici, perquè les composicions musicals són belles i suggeridores. Per
passar-ho bé durant una representació no és imprescindible llegir llibres sobre
òpera, l'autor, el llibret -l'argument- o el moment històric en el qual
transcorre l'acció, ni estudiar música, encara que tot això ens qualifica per a
entendre millor l'òpera i divertir-nos-hi més. Un consell: si parles amb
experts, no desesperis, ja que ells veuen una altra òpera, i la seva
experiència els porta a valoracions molt diferents sobre el que tu ha vist i
entès. Et desconcertaran amb les seves apreciacions. Però tu, a la teva:
gaudir-ne i aprendre-hi. Per comprovar si l'òpera pot interessar-te, et
suggereixo dotze títols fàcilment abastables: La flauta màgica (Mozart), El
barber de Sevilla (Rossini), La sonàmbula (Bellini), L´elixir d´amor
(Donizetti), Lucia di Lammermoor (Donizetti), Macbeth (Verdi), Rigoletto
(Verdi), La Traviata (Verdi), Martha (Flotow), Carmen (Bizet), I pagliacci
(Leoncavallo), i La bohème (Puccini).
Però l'òpera és també una obra teatral
que desenvolupa un argument de comèdia o tragèdia. Per això, és imprescindible
saber què diuen els actors, els cantants i el cor, per a la qual cosa hem de
disposar, almenys en les primeres audicions, del llibret. Si les obres que
comprem o tenim no contenen llibret, podem adquirir-lo en llibreries
tradicionals, bussejar en encants i fires de llibre vell o trobar els més
populars a la web de
kareol.
L’òpera: la meva experiència personal
La primera vegada que vaig tenir l’oportunitat de veure una òpera
representada va ser en ocasió de la reinauguració del Gran Teatre del Liceu
l’any 1999. Es tractava de Turandot de Giacomo Puccini. Des de llavors la meva
assistència als teatres d’òpera (molt especialment al Gran Teatre del Liceu) ha
estat una constant. Des de l’any 2000 sóc també membre de l’Associació d’Amics del Liceu. A
continuació us detallo tot l’historial de representacions d’òpera, recitals,
concerts i ballets als quals he pogut assistir en els últims quatre anys:
fes
clic a la foto!
HISTORIAL DE
REPRESENTACIONS
La
meva òpera preferida
fes clic a la foto!
Properes òperes
previstes
fes clic a la foto!
Per conèixer amb més
profunditat els diferents tipus de veu que podem trobar a l’òpera clica sobre
la foto (en castellà):
Les
tècniques vocals
Molta gent pensa quan escolta en un recital un cantant d’òpera, com és
possible que aguanti tant?, això és increible!!...doncs tot això és possible
gràcies al control de la respiració. Si vols saber més coses sobre la tècnica
que utilitzen els cantants clica sobre la foto (en castellà):
Arxius
de so (Veus del passat)
Si cliques sobre la imatge del gramòfon podràs
accedir a l’arxiu de so de veus llegendàries del món de l’òpera així com a les
seves biografies i fotos.
Arxius de
so (Veus femenines)
Si
cliques sobre la imatge de la cassette podràs accedir a l’arxiu de so de veus
femenines així com de petits fragments d’òpera.
Arxius
de so (Òperes i Àries famoses)
Si
cliques sobre la caricatura de Pavarotti podràs accedir a una selecció de
fragments musicals en mp3 d’àries d’òperes famoses de la Història de la Música.
Una visita al Liceu
Si vols saber més coses sobre el món de
l’òpera i del Gran Teatre del Liceu pots descarregar en format html o pdf la
Guia Didàctica Una visita al Liceu, dirigida especialment a
professors/res com a material per a les seves classes de música o com a preparació
per a una visita guiada. Aquesta guia ha estat produïda pel Gran Teatre del
Liceu de Barcelona.
Descarrega tot el
document en format html
Clica sobre la imatge
Descarrega tot el
document en format PDF
Clica sobre la imatge
Si no tens Acrobat Reader 6.0 clica aquí
Clica sobre la imatge per
accedir a la secció de Telèpolis dedicada al món de l’òpera:
fes clic per anar al principi!
URL
Principal: http://www.telefonica.net/web/daper
© Copyright
David Pérez