IL TROVATORE A UNA NIT A L’ÒPERA

IL TROVATORE A “UNA NIT A L’ÒPERA”

L’última mitja hora d’Una nit a l’òpera transcorre enmig d’una representació d’Il Trovatore de Verdi i, segurament, podreu recordar a Groucho cridant des d’una llotja: “Que algú pentini aquesta bruixa!”, referint-se naturalment al personatge d’Azucena; o bé Chico i Harpo disfressats de gitanes per allà al mig...

De fet als germans Marx els interessava molt l’òpera, encara que a la pel·lícula facin veure que no. Hi ha una escena molt bona en la qual Groucho li diu al xofer quan arriben a la porta del teatre: “Li he dit que anés a poc a poc! Una mica més i haig de veure l’òpera!”. I em sembla que encara li va fer una altra volta per perdre més temps i que, quan entri, ja s’hagi acabat la representació.

De fet els Marx van triar el tema de l’òpera per fer aquesta pel·lícula perquè en el moment en què la van fer l’òpera es trobava en una situació de màxima decadència arreu del món. Recordem que aquesta pel·lícula és de 1935 i, en aquest moment, l’òpera estava totalment anquilosada. Les produccions eren rutinàries, moltes obres havien decaigut i no es feien; de Bellini només es representava Norma i potser I Puritani, Donizetti estava en plena regressió i se’n feien molt poques coses, de Verdi... La forza del destino era una raresa... Es feia Wagner, això sí, i algun Mozart... però vaja, era un espectacle que perdia prestigi a marxes forçades. A més, s’havia convertit en el reialme de les “pepes” que volien fer d’empresària, com la senyora Claypool de la pel·lícula, i de la “gente bien” que només hi anava a aparentar.

Com oblidar frases com: “¿Quiere casarse conmigo? ¿Tiene usted mucho dinero? ¡Conteste a la segunda pregunta!” Ja, ja,ja,... I és que és molt bona aquella dona fent d’empresària!! Quan el Gottlieb li diu que el tenor vol cobrar mil dòlars cada nit, que per aquella època és com si ara li diguessin que un cantant vol cobrar quatre o cinc milions de pessetes, ella li diu que sí, que sí, que el que convingui!. Ës absolutament ridícula. I quan Groucho se n’assabenta, diu allò de: “¡Mil dólares por noche! ¡Por setenta y cinco centavos le traigo unos discos de La bella Mimí que quitan el sentido! ¿Y por un dólar, a ella en persona!” Ja, ja, ja, ...

(Aquesta informació ha estat extreta parcialment del llibre “Cinc cèntims d’Òpera. Converses d’estiu entre dos amics” de Marcel Gorgori i Roger Alier)

Clica sobre el cartell si vols llegir l’argument de l’òpera Il Trovatore que es representa en l’última mitja hora de la pel·lícula

URL Principal: http://www.telefonica.net/web/daper