UNA NIT A LÒPERA

 


TITOL ORIGINAL: A NIGHT AT THE OPERA
DIRECTOR: SAM WOOD ( 1935 )
ACTORS: GROUCHO MARX, CHICO MARX, HARPO MARX, KITTY CARLISLE, ALLAN JONES I MARGARET DUMONT. 
GUIÓ DE GEORGE S. KAUFMAN I MORRIE RYSKIND.

 



Sense cap dubte la pel·lícula més popular dels Germans Marx. 


La primera que realitzaren per a Metro Goldwyn Mayer, gràcies a una partida de poker de Chico. Ell era un gran jugador de cartes i amb molta freqüència el seu contrincant era Irving Thalberg, el totpoderós magnat de MGM. Segons explicà anys més tard Groucho, un dia en que Thalberg va perdre més del compte els va proposar als Germans Marx fer amb ell algunes pel·lícules.

El grup, excepte Zeppo, va ser reconduït per Thalberg que els reinsertà en les usuals històries lineals de Hollywood (noi coneix noia) adaptant als Marx com a personatges llibertins però amb bon cor, tot això per a cridar l’atenció d’audiències menys enamorades de l’humor destructor i surrealista del grup.

 

Foto de Chico, Harpo y Groucho

 

Quasi totes les pel·lícules dels Germans Marx es desenvolupaven igual; hi havia una història pel mig que no importava res, i que ells s’encarregaven de amagar amb els seus acudits i actuacions visuals. Així també cadascú dels tres Germans es va tornar identificable amb un personatge portant-lo fins el llimit en tots els seus films.

Groucho era sempre el dirigent del grup (també a la vida real), lluïa un mostatxo pintat de gris i també portava un puro, era retratat com un trepat social sense tacte amb les dones, que cantava i llançava jocs de paraules i absurds insults a cadascú dels seus interlocutors.

El pianista Chico portava un punxegut barret i roba completament desigual, parlava amb un exagerat accent italià i el seu fort eren els acudits, llàstima que les traduccions del anglès ens priven la majoria de vegades de poder entendre’l millor.

I el meu preferit sens dubte Harpo amb perruca vermella (a que sempre heu pensat que era groga) i gavardina plena de pedaços i trucs, va ser el pallasso acriaturat que mai va parlar en cap film (deixaré el perquè per a una altra crítica) però que era capaç com ell sols savia, de fer-nos riure amb el seu sentit de l’humor surrealista i d’emocionar-nos amb els seus sols d’arpa. Harpo és en definitiva un veritable homenatge al cinema mut.

Abans de rodar aquesta pel·lícula es van fer assaigs al teatre per a comprovar la reacció del públic davant els “gags” i així poder retocar-los abans de començar el film. Es coneguda l’anècdota que quan Harpo, Chico i Groucho li ensenyaven guions a Zeppo de les seves pel·lícules , si havia alguna seqüència que li agradava la treien del film. El que Zeppo a partir d’aquesta pel·lícula ja no treballarà més amb ells, com entendreu no va ser una gran pèrdua. 

A “ Una nit a l’òpera” l’ humor inconfusible dels Germans Marx té el seu punt més àlgid en l’escena que té lloc a la cabina del vaixell, sens dubte aquesta és l’escena més coneguda de tota la seva carrera cinematogràfica i que figura per mèrits propis en les antologies del cinema còmic.

Inicialment sols està Groucho, però van apareixent successivament polissons ( Chico, Harpo i el xic de la pel·lícula), els lampistes del vaixell i els cambrers amb el menjar (“mec” “mec” “y dos huevos duros” interpreta Grocho al sentir les botzinades de Harpo) les senyoretes que fan la manicura i així fins a 18 persones que es menejen parlen i es xafen dintre de la cabina. Tot això amb un ritme trepidant i frenètic que va augmentant per moments en comicitat i risc i que sembla que no té fi, fins que algú atret pel soroll obre la porta i fa que caiguin tots per la pressió acumulada.

Lamentablement les influencies de l’obra dels Germans Marx a la comèdia nord-americana contemporània no son massa perceptibles, tan sols podria anomenar els sincers homenatges que W.Allen els fa de volta en quant (sobre tot a Groucho) a les seves pel·lícules, (un clar exemple seria: “ Todos dicen I love you”).

La veritat sigui dita aquestos genis de la comèdia revolucionaren amb el seu sentit del humor boig i absurd el cinema de l’època (recordem que estem parlant dels anys 30 i encara avui ens resulten innovadores).

 




 

fes clic per anar al principi!

 

 

 

 

URL Principal: http://www.telefonica.net/web/daper

 

© Copyright 2003 David Pérez.