IBSEN: UN ESCRIPTOR QUE EM VA MARCAR

“L’home més fort del món és el que està més sol”

"Penso que un periodista incorre en una responsabilitat molt greu si deixa d'aprofitar una bona ocasió per alliberar la majoria, la gent sense importància, els oprimits" (Hovstad)

"L'únic canvi que he fet és el de posar més seny i moderació, vet-ho aquí. El meu cor està encara amb el poble; però no negaré pas que la raó més aviat se'm decanta per la gent del poder" (Askalan, l'impressor)

"No puc suportar-los, vatua, els prohoms! N'he tractats massa tota la meva vida! Fan com les cabres en una plantació encara tendra: ho roseguen tot, i barren el pas als homes lliures, tant és que es girin cap aquí, com que es tombin cap allà... Com m'agradaria que ens en poguéssim desfer com d'unes males bèsties!" (Stockmann)

"L'enemic més temible de la veritat i la llibertat entre nosaltres és la incommovible majoria! La maleïda incommovible majoria liberal! [...] Porto de cap una revolució contra la mentida que confon la majoria amb la veritat." (Stockmann)

Curiosament el meu primer contacte amb Ibsen no va ser a través de la lectura de cap de les seves obres. Era el temps de la transició política a España, l’any 1979 o 1980. Jo encara un adolescent i a la televisió només podíem veure la TVE1 i la TVE2. Un dels meus programes favorits, l’Estudio 1, m’oferia aquella nit una obra de teatre d’un autor desconegut per a mi fins aquell moment. Es tractava de “Un enemic del poble” d’Henrik Ibsen i actuaven, entre d’altres, José Bódalo i Irene Gutiérrez Caba, una interpretació magnífica, per cert, dels papers del senyor i la senyora Stokmann. Posteriorment, el meu interès per Ibsen va anar en augment i vaig poder entrar millor en el seu treball a partir de la lectura directa d’algunes de les seves obres. Encara que reconec que la més atractiva per a mi, sense cap mena de dubte, ha estat sempre “Un enemic del poble”. Les frases que trobes sota del dibuix d’Ibsen pertanyen a aquesta obra teatral.

Després de molt de temps i d’analitzar aquest drama ibsenià m’he anat sentint cada vegada més captivat pel vigor històric dels conflictes plantejats a la seva trama teatral i l’exemplaritat dels valors encarnats per algun dels seus personatges. De manera especial em refereixo al Dr. Stockmann, abocat a la més absoluta marginació social i a la soledat per voler defensar una veritat científica enfront d’una societat que prefereix ocultar la realitat per suposats interessos col·lectius, encara que d’aquesta veritat depengui la seguretat i el benestar dels seus ciutadans... Ens trobem, així doncs, davant d’un gran text teatral que apel·la al compromís amb una societat lliure, amb una democràcia que deixa parlar i actuar als que expressen veritats.

fes clic per anar al principi!

URL Principal: http://www.telefonica.net/web/daper