MENDELSSOHN
Biografia
 

ANÀLISI MUSICAL
Simfonia-Cantata
 

ARXIUS FINALE
2.Chor : 14-07-02
4.Chor:21-07-02
5.Soprano und Chor:
  28-07-02
7.Chor: 4-08-02
8.Choral: 9-08-02
10.Schlusschor:
  25-08-02

DISCOGRAFIA

LINKS
Coral Càrmina

1.Mendelssohn. Symphony No.2 in B flat major, Op.52, "Hymn of Praise". Barbara Bonney, Edith Wiens (sops.); Peter Schreier (ten); Leipzig Gewandhaus Orchestra / Kurt Masur. Teldec 2292-44178-2 (59 minuts: DDD: 4/90). Gravat al 1988.

En aquesta memorable interpretació de una de les menys conegudes però molt recomanable, simfonies de Mendelssohn,  Kurt Masur segueix la tradició musical de la què el mateix Mendelssohn va formar part, dirigint la Leipzig Gewandhaus Orchestra. El "Himne de lloança" roman sota l'ombra de la Simfonia Coral de Beethoven, amb la seva considerable duració i les contribucions solístiques i corals, ambdues molt ben interpretades, però no assoleix similars alçades de sublimació.  Masur posa lirisme, vitalitat i elegància. Obra popular entre les Societats Corals durant el segle dinou, La interpretació de Masur està en perfecta harmonia amb el caràcter de l'obra, la interpretació de l'orquestra és excel·lent, amb un segur sentit del estil, i la gravació és espaiosa.

2. Mendelssohn. Symphony No.2 in B flat major, Op.52, "Hymn of Praise".Soile Isokoski (sop); Mechthild Bach (sop); Frieder Lang (ten); Cologne Chorus Musicus; Das Neue Orchester / Christoph Spering. Opus 111 OPS30-98 (65 minuts : DDD: 9/94). Gravat al 1993.

Coneguda i ben documentada la preferència del compositor pels tempi ràpids, i tan ben seguida per Kurt Masur, potser sorprèn que Spering sigui bastant  més relaxat en l'elecció dels tempi. De cap manera, però, permet que la música pesi o es sentimentalitzi.Amb textures netes i clares, aquesta és una interpretació molt refrescant, plena de belleses incidentals. Al principal Allegro del primer moviment, així com a la secció d'obertura de la gran cantata coral final, les velocitats de Spehring són més ràpides que las de Masur; la resta és diferent, no precisament més lent, sinó més relaxat i àdhuc més afectuós. El duet de les dues sopranos solistes, "Ich harrete des Herrn" ("Vaig esperar en el Senyor"), és especialment bell, amb Soile Isokoski i Mechthild Bach angelicalment dolces, però molt contrastades. El tenor solista, Frieder Lang, també està dolçament entonat. La seva projecció és suficient amable com per  donar dramatisme i intensitat a l'episodi "Huter, ist die Nacht bald hin?2 ("Vigilant, ha passat la nit?"). El cor, enregistrat en una càlida acústica, no està idealment clar en la seva definició interna, però la frescor del seu cant omple la interpretació sencera. Qualsevol persona interessada en la interpretació històricament informada de la música del dinou, no hauria de perdre's aquest disc.

3.Cynthia Haymon, Alison Hagley (sops); Peter Straka (ten); Philharmonia Chorus and Orchestra / Walter Weller. Chandos . CHAN 8995 (73 minuts : DDD: 5/92).