Web de la Penya Cagatió

Aquest diumenge hi ha hagut una jornada de mig relaxament que ha permès que el Calces que estrenava paternitat acabés el recorregut amb un estat més que acceptable i això ho va agrair pagant l’esmorzar a la resta de companys. (Perfums, Pitorro Petit, Cremalleres, Palles, Caçador i Descensos).

L'anècdota de la jornada la va protagonitzar el Caçador que va aparèixer al Corte Inglés amb una samarreta del Barça amb el nom del De La Peña al darrera, no sabem si era per tocar els collons als “Periquitos” o perquè no en tenia cap de més actual, la veritat és que feia joc amb la seva bici...

Com va dir el Caçador la sortida va ser curta però intensa, Sabadell, Can Canyameres, Sentmenat, Guanta, Castellar, Can Deu i Camp de Golf. L’esmorzar va ser a Sentmenat i entre mossegada i mossegada el Calces va aprofitar per tirar-li els “trastos” al Palles, ja que el molt maricón va aparèixer tot depiladet fins i tot amb “ingles caribenyes” i clar el Calces que va apuradet va temptejar el terreny ...

A la tornada vam poder veure una cursa d’autocros al costat d’una biker que ens va fer baixar a tots. Llavors vam buscar un lloc per fer les fotos de rigor i quan tot estava preparat al Palles es va quedar sense piles, resulta que com va estar tot la nit amb l’Epilady, les va esgotar.

Quan ja arribàvem a casa el Cremalleres va fer l’estrena de la seva Mondraker i es va fotré un bon “saco” després de refregar tot el braç del Calces i enganxar-se els manillars. Sortosament no hi va haver sang i vam arribar a casa a l’hora prevista per alegria del Pitorro Petit que per una vegada no va tenir de queixar-se.

Aquest cap de setmana hi ha hagut doble ració de ciclisme. El diumenge per fi es va complir un dels anhels del Caçador ja que va ser capaç de convèncer o més aviat enredar a tres “pringats” per anar fins Granera, els tres valents van ser el Cremalleres, el Perfums i el Patarringu; el Galàctic i el Descensos van ser més assenyats i es van quedar a Sant Llorenç. Segons les cròniques que ens han fet arribar la sortida va ser bastant durilla però els va salvar el fet de tenir de tornar per carretera. En total 60 kms, nou récord de la temporada.

El dilluns el Patarringu i el Cremalleres van repetir i juntament amb el Calces van sortir, en principi per anar a estirar les cames, però com acostuma a passar, la cosa es va anar complicant i finalment van sortir 40 kms, acabats a petició del Calces amb la traca final de la remullada a l’increïble bassal de sota el camp de Golf. La ruta va ser: Castellar-Sentmenat-Guanta-Castellar-Can Deu-Titicaca, tot a un ritme bastant tranquil que ens va permetre explicar-nos la vida mútuament. Per cert que vam anar a esmorzar a la Casa de Andalucia i ens va atendre una catalana que estava molt més bona que l’esmorzar... i això en l’estat del Calces i del Patarringu és una mica perillós.

Amb un temps primaveral, però amb amenaça constant de pluja, aquest diumenge vam fer la darrera sortida de l'hivern. Com que érem pocs i ben avinguts vàrem decidir dedicar la sortida a posar a prova la nova maquinorra del Cremalleres que per fi ja va poder estrenar.

1ª prova: sortida en direcció cap a Matadepera per fer la Tartana i poder comprovar que tot i l’aparença estratosfèrica de la màquina, si no pedales la bèstia no es belluga, i com feia dues setmanes que el Cremalleres feia festa li va costar Deu i ajut arribar a dalt els dipòsits.

2ª prova: baixada a sac sense interrupcions des dels dipòsits fins Castellar. Aquí va respondre perfectament i no hi va haver cap tipus de queixa.

A Castellar vam esmorzar un bon bocata de truita de xoriç i una ferradura de crema de postres mentre deliberàvem el camí més adient per fer la tornada. Per majoria absoluta vam decidir tornar pel riu i pujar per la font dels Gitanos cap a Can Deu. Aquí la màquina ja començava a fer uns sorollets, però res preocupant.

3ª prova: com encara eren les 11:30 h el Pupas va proposar fer la prova definitiva, submergir-nos 50 cm en el bassal més gros de la comarca per comprovar d'estanqueïtat de totes les juntes i per rematar la feina passar per un fangar de considerables proporcions. Com podeu a veure a les fotos la “Mondraker” va superar la prova satisfactòriament, però el Cremalleres va suspendre estrepitosament.

En definitiva una sortida molt distreta i sobretot molt ràpida, ja que vàrem establir un nou rècord a les 12:20 a casa per poder celebrar el dia del pare en companyia.

Per cert, esperem que la setmana que ve tots els Josep paguin els cafès que aquest diumenge es van estalviar.

Després de 3 setmanes de mullar-nos el cul, per fi va aparèixer el sol i això ens va permetre començar a veure alguna jaqueta de primavera i calça curta.

Com no molava el suggeriment de la web d’anar a passejar pel riu, una vegada més el Caçador va començar a fer propostes descabellades fins que se li va acceptar Sant Llorenç per un camí nou, el que ningú sabia era que aquest camí era arribar fins la carretera de Gallifa i llavors fer una pujada cabrona fins on Crist va perdre l’espardenya... el pitjor de tot és que com el Mr Proper tenia pressa tot es va fer a un ritme acceleradíssim, tant que vam arribar a casa abans de la 1.

L’esmorzar el vam fer a l’enano i va servir perquè mentre el Mr. Proper es fotia un Plàtan XXXL, el Calces recuperés forces amb un pa amb botifarra i cansalada, dues coca-coles, croisant de xocolata i cafè, i li va donar resultat perquè a l’anada no podia amb l’ànima i a la tornada anava sobrat. L’avi va intentar mossegar-li el croisant i gaire bé li fot queixalada a l’orella.

Per cert que a la foto de dalt el Mortirolo es pot apreciar la cara de satisfacció que feia el Caçador (què cínic el maricó!!), que contrasta  amb la cara de fàstic de la resta de companys i els pensaments assassins del Pitorro Petit i del Calces que en aquells moments estaven pensant com fotre’l barranc avall...

.

Diu la dita que “gat escaldat de l’aigua calenta fuig” i nosaltres podríem dir “Cagatió remullat de les boires fuig” i és que després de la remullada general de la setmana passada només vam repetir el Caçador, el Palles i el Calces, apart del Pupas que també ens va acompanyar. La veritat és que el dia es presentava complicat, però aquesta setmana vàrem tenir més sort i vam poder anar esquivant les boires. Aquesta vegada el Caçador no va fer cap predicció i això segur que ens va ajudar.

Ens havia anunciat la seva presència el Macrosexual, però sembla ser que quan es va llevar va veure les seves tortugues amb paraigües i va tornar cap el llit. També ens havia promès el Cagatió que ens acompanyaria, però d’aquest ja ningú en fa cas...

Com hi havia majoria de la secció “hard” de la Penya, el Caçador va anar fent propostes de les seves (Gallifa, Granera, Guantanamera ...), fins que el Calces li va acceptar anar a Caldes per una variant nova: Castellar, Guanta, més amunt de Guanta, Caldes, Sentmenat, Can Canyameres i Sabadell.

La veritat és que tot i no fer gaire quilòmetres, la sortida va ser de les “durilles” ja que apart dels continus desnivells, el ritme va ser massa accelerat, sobretot perquè al ser només quatre no hi van haver parades i quan el ritme baixava sempre sortia algú disposat a donar pel sac als altres.

Només cal remarcar la punxada del Pupas a l’arribar a Caldes i el bocata de llom amb roquefort del Pupas i el mix de pernil ibèric i manxego del Calces.

26 de febrer de 2006, Sant Llorenç

Diuen que qui juga amb foc es crema, nosaltres podem dir que qui juga amb les boires es mulla, i és que després d’algunes setmanes d’esquivar boires, finalment aquest diumenge ens vam mullar com a peixos, tot gràcies a la perícia meteorològica del Caçador que la setmana passada va tornar a casa quan va veure la primera boira i aquesta setmana al sortir del Corte Inglés ens va assegurar que no cauria ni una gota.

Vam tenir sort que l’anada fins a Sant Llorenç pràcticament no ens vam mullar i això ens va permetre gaudir del bocata com Déu mana, però la tornada ja va ser una altra cosa, doncs ens va ploure tot el camí i vam acabar de fang fins els cu....... cascs.

Aquesta sortida ens ha servit per comprovar que la jaqueta d’hivern CLADELLAS, amb la pluja funciona a les mil meravelles ja que no va travessar ni una gota i d’aquesta manera ens vam evitar de posar-nos els cangurs.

Per cert que aquesta setmana érem els habituals menys el Mr. Proper, que es trobava lesionat i des d’aqui li desitgem una ràpida recuperació i també faltava el Galàctic, que sembla ser que estava a Madrid preparant el relleu del Florentino; ara que ja està tot lligat esperem tornar a compartir experiències amb ell.

19 de febrer de 2006, La Pastora

Aquest diumenge tots vam sortir de casa “acollonidos” pensant que la resta de companys es quedaria al llit per por de mullar-se, però finalment tots els habituals ens vam carregar de valor i al punt de sortida ens vam trobar 9 valents disposats a desafiar l’amenaça de pluja... bé, 8 valents i una maricona, ja que a la que van caure les primeres gotes el Caçador va girar cua, no fos cas que se li rovellés la seva flamant maquinorra. (coneixent-lo, segur  que a mig matí va sortir a donar una volta fins Gallifa).

Després d’uns instants de deliberació vam decidir tirar en direcció cap a les boires per així travessar-les el més aviat possible... i la jugada ens va sortir quasi perfecta. Va començar a ploure tot just sortir de Sabadell, però passat el camp de Golf ja no va caure cap més gota i  fins i tot a l’arribar a la Pastora estava tot el cel net amb unes vistes precioses de Montserrat.

Per fi l’Evacuador va estrenar nova màquina, una Specialized Stumjumper de color vermell que és l’enveja de la resta de companys, però que el dia de l’estrena el va portar pel camí de l’amargura ja que la roda del darrera la portava frenada per culpa d’un mal ajustament del disc. Finalment el Pupas, fent gala dels seus coneixements mecànics li va solucionar el problema.

També cal fer esment que tot i el dia gris que vam tenir, no vàrem poder esmorzar a La Pastora ja que estava ple de bikers i vam tenir d’anar fins els Caus. Com no podia ser d’una altra manera la tornada va ser a “toc de pito”, ja que el Pitorro Petit (qui si no), tenia pressa, i és que entre deliberacions, fotos, esperar als López, punxades, posar-se i treure’s els cangurs, etz. vam arribar a casa a ¾ de 2.

.

12 de febrer de 2006, Caldes

Per aquest diumenge el Cagatió s’havia preparat una sortida a la seva mida, o sigui una mariconada, però una vegada més va faltar a la seva cita amb la resta de companys. No va faltar el Galàctic que estava a primera hora al Corte Inglés amb cara de pocs amics, remugant per qualsevol cosa; només li va faltar que se li espatllés la “Ronalda” per acabar de fotre’s de més mala llet, finalment va haver de tornar cap a casa sense fer ni un trist quilòmetre.

Els altres sis companys, tot i ser un dia fred i estar els camins bastant enfangats, vam tirar en direcció cap a Caldes amb l’esperança de poder degustar un bon llom amb Roquefort. A l’arribar al Bar de la Plaça, sorpresa!!, segons paraules textuals del cambrer s’havien esgotats les existències de pastes degut a un enterrament multitudinari, finalment el Lucini es va poder menjar l'ensaïmada reservada pel mort, que lògicament no va estar a temps de cruspir-se-la.

Com que érem pocs i ben avinguts i qui més qui menys tothom feia dies que no sucava, vàrem aprofitar per fer una sucada de melindro comunitària, de la qual cosa queda constància a les fotos del reporter Mr.Proper. Ja era hora que féssim alguna cosa més que pedalar !!!!!!

Després del Roquefort i de la sucada de melindro, tornada cap a Sabadell passant per Castellar per un camí nou que ens va ensenyar el Caçador; val a dir que tot i que sembli increïble aquesta vegada no ens va portar a l’hort. Com que no venia ni el Pitorro Petit ni el Galàctic i per tant no hi havia ningú per putejar aquesta setmana vàrem arribar a casa abans de la 1, cansats, enfangats i contents com a gínjols.

 

10 de febrer de 2006, Baixada suïcida

Mireu el que he trobat tontejant per la web, en un primer moment m'ha semblat el Patarringu però al veure-li el calçotets ja he descartat que fos ell.

10 de febrer de 2006, Una proposta interessant.

Avui en Mr. Proper ens ha fet arribar una interessant proposta per els amants de la natura i l'esport. Es tracta del projecte de creació d'una via verda al Vallès que aniria de Sant Quirze a Rubí passant per Sabadell, Bellaterra i Sant Cugat.

Aquí teniu una presentació en PowerPoint on s'exposa millor el projecte. Al final se'ns dona la possibilitat de signar recolzant la iniciativa.

5 de febrer de 2006, Forat del Vent

Primera sortida multitudinària de l’any amb la presència de 12 bikers, i és que per fi es va produir la reaparició dels desapareguts Cremalleres i Calces que van pagar la seva inactivitat i de quina manera!, sobretot el Calces que entrant a Sabadell més que pedalar, s’arrossegava. Els seus companys que feia temps que buscaven venjança, van trobar la oportunitat que esperaven i van preparar uns sortideta de 52 kms que els va deixar completament exhausts, i això que el Palles va subministrar una pastilla misteriosa al Calces que el va revifar una bona estona...

El recorregut va ser Sant Quirze, Sant Cugat, Can Coll (per un itinerari nou), Font Groga, Forat del Vent, Can Catà, Cerdanyola i Sabadell, tot a un ritme bastant tranquil, però que degut a la llargada va fer que 4 companys patissin rampes. Cal fer esment de l’esforç del Galàctic, que tan aviat va al davant fotent tralla, com es queda al darrera amb rampes a les dues cames.

Arribant a Can Borrell vam veure un “saco” acollonant que es va fotre una noia davant nostre. La ràpida actuació de la Penya va evitar mals majors i el Palles li va fer una bona cura amb el seu “botiquín portàtil”, fins i tot va haver temps de fer-li un reportatge fotogràfic.

Per les properes setmanes es presenten novetats, de moment el Palles i el Robocop ja han canviat de màquina, l’Evacuador ja té la seva preparada i el Cremalleres ja ha fet els deures que la Paqui li va exigir, o sigui que toca bici nova... tothom menys el Caçador que amb el seu ferro ens fot canya a tos.

Per cert que mentre degustàvem l’esmorzar a Can Coll, vam aprofitar per fer una crítica constructiva de la nostra pàgina web. Esperem que a les properes setmanes el Cagatió es posi al dia. La resta de companys estem disposats a col·laborar.

 

27 de gener de 2006, aniversari d'en Pitorro Petit

Per celebrar el seu 50e aniversari, el Sr. Pitorro petit va convidar a esmorzar a tots els companys presents aquell dia. I és que el Pitorro Petit cada dia se'ns fa més gran.

¡¡¡ Felicitats Pitorrin !!!!

31 de desembre de 2006, Matadepera

Darrera sortida de l’any que en principi tenia de ser molt light, però que de mica en mica es va anar complicant. L’excursió prevista era Matadepera-Castellar, i així es va fer, tot a un ritme bastant tranquil. Per cert en va acompanyar en nou membre el “Rafa”, que esperem que es prodigui ben sovint.

A l’arribar a Castellar el Galàctic ens va sorprendre portant-nos a esmorzar a una granja on hi havia de tot, sobretot un gran assortiment de mariconades que va fer molt feliç al “Tirites”. La veritat és que l’esmorzar va estar molt bé.

A la tornada vam passar a veure les noves instal·lacions del nostre “patró” Fustes Cladellas, les obres van a bon ritme i suposem que aviat farem un bon esmorzar per celebrar la inauguració.

Com encara era d’hora i el Calces tenia ganes de guerra, la tornada la vàrem fer per Polinyà i Santiga, i tot i les queixes del Cremalleres i del Galàctic per la llargada del recorregut, l’arribada es va produir sobre les 13:15 h, això sí, aquesta fase de l’excursió va ser el típic “maricó l’últim”

En resum que el 2005 s’ha acabat sense cap lesió greu (això és el  més important), amb les baixes per abandonament del Derrapades (a les baixades el trobem a faltar), i de la “mama Gemma” que esperem que torni l’any que ve amb la seva amiga Elsa (la filla del Lucini)... i aquesta setmana toquen Reis, a veure qui apareix el diumenge amb una màquina nova.

24/12/05 Can Coll

Trobada de germanor amb els companys del spinning  i el Màrius de Fustes Cladellas. Després de mesos, per fi hi va haver representació femenina que va estar a l’alçada de les circumstàncies, esperem que repeteixin més sovint. En total érem 15 bikers que no està gens malamant.

La sortida va ser molt light, amb la única pujada de Sant Quirze per arribar al nostre objectiu: L’ESMORZAR DE CAN COLL..

Tot es va fer a un ritme molt “tranqui” i no es va tenir de lamentar cap tipus d’incidència.

Acomiadament de l'any

Aquest dissabte hem quedat per fer l’acomiadament del 2005 com cal. Amb una pedalada de 35-40 kms a ritme familiar i una macro-botifarrada a Can Coll (només faltaria el partit de futbol). En principi hi ha prevista l’assistència dels companys i companyes de spinning del Lucini i l’Albert.

Us hi esperem a tots al Corte Ingles a les 8:30.

Aquest diumenge s’ha realitzat la darrera suada del 2005. Com que el Calces tenia pressa va decidir tirar cap a Caldes per poder fer una sortida rapideta però amb suficients ingredients per no fer-se avorrida. Des d’un principi el Calces va anar marcant ritme de manera que ningú s’adormís i això ens va permetre arribar a esmorzar a les 10:30.

A l’anada només cal destacar les rampes del “Galàctic”, tot i que al Corte Inglés va fer estiraments, escalfament i es va menjar un plàtan de proporcions considerables. De mica en mica va aprenent que els miracles no existeixen i que si no hi ha un bon entrenament no hi ha un bon rendiment. De tota manera el seu optimisme no l’abandona i això és el més important... llàstima per ell és que els seus amics galàctics, els de veritat, estan en un estat lamentable i punxen tot sovint, per alegria dels culés.

Cal destacar la presència del nou company Paco, un ex-Trujillo molt famós, que esperem que a partir d’ara ens acompanyi cada diumenge

Aquest diumenge, per segona setmana consecutiva, onze companys hem sortit a estirar les cames en companyia. Després de moltes setmanes d’absència s’ha presentat el Descensos, que tot i ser un home de poques paraules, quan no ve es troba a faltar. Els que no hi ha manera que es deixin veure són els tres “pájaros” de les fotos, que ja han acabat totes les excuses que tenien preparades i ara directament diuen que tenen són... o el que és el mateix, que estan gossos.

Per no variar la tònica de les darreres setmanes vàrem fer cas al Cagatió i tal com deia la web vam tirar cap el Forat del Vent, però per fer el camí més light vam anar pel riu, això va fer que el Calces trigués una hora a escalfar les cames.

A l’arribar a Can Catà hi va haver la deliberació de la jornada, “esmorzar abans o després de pujar al Forat del Vent”, i per una vegada i sense que serveixi de precedent va guanyar la proposta de la secció extremista, o sigui, que en dejú cap amunt i una hora més sense veure la nostra musa “Maria la Transilvana”; això sí el Transexual no va perdre el temps i mentre gaudíem de les vistes del Mediterrani va aprofitar per flirtejar amb una fèmina que ens vam trobar pel camí.

La tornada, com encara estàvem forts la vam fer per Sant Cugat i Sant Quirze, al crit de “maricó l’últim” com acostuma a passar darrerament, i és que des de que venen regularment l’Apnea i el Tirites, la cadència de pedalada ha augmentat força.

Companys, ja sabem que teniu moltes obligacions i que els diumenges els dediqueu a descansar per recuperar-vos de les estressants jornades de treball que us toquen viure, o el que és el mateix, que sabem que sou una mica gossos i que us fa molta mandra agafar la vostra màquina per sortir a passejar amb una colla que ara estan més forts que vosaltres, per tot això i sobretot perquè us trobem a faltar hem preparat una sortida pel proper dijous dia 8 a les 9 del matí, us hi esperem!!!!

Un home en Calça curta i deu maricones amb les cames tapades disposats a desafiar la baixa temperatura i a passar una bona estona pedalant en companyia.

El bon estat general dels companys Cagatió, va fer que sortíssim en direcció cap a Gallifa, tal com deia la web, sense cap veu discordant. Això sí, una vegada havíem passat Can Cadafalc, per no perdre la costum, hi va haver una petita deliberació: el Caçador, representant del partit extremista, va proposar una alternativa “canyera” secundat pel Robocop i l’Apnea, el Grup mixt representat pel Pitorro Petit i secundat pel Pep Romaní “Tirites” (per fí l’hem batejat)  i el Palles no es va definir, i el grup conservador representat pel Mr.Proper i secundat per l’Avi va proposar l’alternativa “light”. Un cop desaprovada la proposta de fer dos grups, es va acordar anar tots junts per la carretera i d’aquesta manera, una vegada més, no va prosperar la proposta del Caçador... i ens vàrem equivocar de totes, totes, ja que baixant la carretera vam passar un fred brutal.

Al bar de Gallifa, apart de recuperar forces amb un bon bocata, hi van haver hòsties per escalfar el cul a la llar de foc, bé el cul i alguna cosa més ja que el Pitorro Petit es va acostar tant al foc que es va cremar el casc i tot. I és que com li va dir la cambrera “a quién se li ocurre poner el casco a calentar...”, per cert que aquesta noia serà de difícil casar, ja que apart del mal caràcter que té, és lletja de cullons.

A la tornada la única cosa a destacar va ser el ritme accelerat que vam portar i és que amb el fred que feia no era qüestió d’anar de passeig. Tot i així vàrem tenir temps de fer una foto per emmarcar que esperem que el Palles ens passi per exposar-la a la web.

Mare meva quina mariconada!!!!!  Aquest diumenge s’han ajuntat massa circumstàncies adverses i el resultat ha sigut la sortida més ligth de la història de la Penya Cagatió. Primer punt: la ressaca del 0-3, 2on les cagareles del Calces, 3er la reaparició de l’Avi després de 6 mesos de no tocar la seva màquina, 4art la presència del Toni-2 que encara està fent la posta a punt i 5é les avaries del Toni-2 i del Cremalleres.

I és que el Calces a la darrera sortida ja va fer de bruixot quan va advertir “ja sé que no ho hauria de dir, però fa molt de temps que no trenquem cap cadena”, dit i fet, el pobre Cremalleres va tenir de reconstruir la seva cadena dues vegades.

La sortida no va tenir gaire història, es va fer l’itinerari que el Cagatió havia previst a la web Castellar - Guanta - Sentmenat, tot a un ritme de passejada familiar i és que entre que érem tretze, que al Toni-2 li saltava la cadena a cada canvi de plat i que el Calces s’anava arrossegant, la cosa es va anar allargant.

A l’hora de l’esmorzar es va notar l’absència del Cagatió ja que per primera vegada varen sobrar olives, i és que els culés ens vam passar l’estona parlant del Ronaldinho mentre els merengues es consolaven mútuament en un racó de la taula.

En resum només 30 quilòmetres i a l’arribar a Sabadell més d’un se’n devia anar a fer spinning per poder-se dutxar una mica suat.

Per finalitzar un consell: PAQUI (SRA. DE CREMALLERAS) POR FAVOR CÓMPRALE UNA BICI A TU MARIDO QUE EL POBRE HOMBRE VA LOCO POR HACERTE FELIZ Y ESTA ESPERANDO UN DETALLE DE TU PARTE Y CON EL HIERRO QUE TIENE POR BICICLETA CUALQUIER DOMINGO TE LLEGARA A CASA EN LA GRUA DEL RACC.

Imatges del nou fitxatge, que en Mr. Proper espera incorporar aquesta temporada.

    Ara sí, per fi la Penya Cagatió ha aconseguit fer el cim del Farell, després de tres setmanes d’estar anunciat a la web. I ha tingut de ser aquest diumenge quan només hi havia 4 companys disposats a pedalar, i entre aquests quatre el Caçador i el Pupas sempre amb ganes de guerra.

    El dia va començar gris amb molta amenaça de pluja i les pessimistes prediccions del Calces dient que ens mullaríem abans d’arribar a esmorzar, per sort, sembla ser que les boires anaven per davant de nosaltres i finalment no van descarregar al damunt nostre.

    Com érem poquets, el ritme va ser bastant alegre i això ens va permetre arribar a Caldes a una bona hora, això sí, com no hi havia hagut cap incidència, el Caçador estava intranquil i ens va fer passar per un camí dels seus i vàrem acabar tots amb els peus molls.

    Després d’un bon esmorzar de llom i beicon amb Roquefort, vam fer la pujada al Farell, comandats pel Pupas, el Caçador i el Cremalleres i deixant el Calces a la cua. Un cop vàrem fer el cim ens vam les fotos de rigor i llavors camí de tornada pel Puig i Castellar. A partir d’aquí tothom es queixava de rampes a les cames, excepte el Caçador que tenia el mateix rictus de sempre.

    En resum, una sortida de nivell, acompanyats per un temps gaire bé primaveral i molt bon rotllo entre tots els membres, un bon esmorzar i a 1/4 de 2 a casa amb les màquines plenes de fang.

9 d’octubre de 2005, Forat del Vent.

    Aquest diumenge al Corte Ingés sorpreses positives i negatives. Al costat dolent de la balança les absències per lumbàlgia del Descensos i del Palles i per vagància del Cagatió i al costat positiu la presència del Macrosexual que, després de dos mesos, es va presentar amb un aspecte immillorable, senyal que el colega tot i no pedalar gaire s’ha cuidat bastant.

    Com que no hi havia gaire ganes de pujar el Farell, vam canviar l’itinerari previst i vam tirar cap a Sant Cugat per anar a esmorzar a Can Coll i poder saludar a la nostra estimada Maria “La Transilvana”. Abans d’arribar a Sant Cugat primera caiguda de la temporada a càrrec del Pitorro Petit i seguidament ruta turística per la bonica ciutat de Sant Cugat comandada per un desorientat Macrosexual i adobada pels comentaris boletaires del Perfums que va donar una lliçó de micologia a una pobre parella que portava un cistell amb dos pinatells.

    A l’hora de l’esmorzar, mentre el Caçador anava i tornava del Tibidabo, la resta de la Penya vam tenir una agradable tertúlia amb una breu exposició a càrrec del Calces sobre les desconegudes propietats curatives del “Vicks Vaporub”, ara tots estarem pendents de veure si algun company ve escaldat.

    Després de l’esmorzar el Pitorro Petit va fer una petita demostració de com baixar 4 escales, llàstima que va acabar per terra per segona vegada i aquest cop una mica més copejat que abans. Un cop net de sang i amb tots els ossos al seu lloc, vam seguir camí cap al Forat del Vent per tornar per Cerdanyola i la Granja Sant Pau, sense patir més ensurts que una punxada del Calces just a l’ermita del Riusec.

Pitjar aquí per veure el reportatge en PowerPoint del Macrosexual (662Kb).

Distancia: 47 Km.

Bikers: Cremalleres, Pitorro Petit, Evacuador, Caçador, Macrosexual, Perfums i Calces.

Caigudes: 2 a càrrec del Pitorro Petit.

Punxades: Calces.