L'any 1934, Isidre Macau va publicar un important treball sobre el megalitisme a l'Empordà. En parlar del dolmen del Mas Bofill diu que el pare del llavors propietari del dolmen li va donar dues destrals de pedra polida i afegeix:

El mateix donador m'informà d'un altre dolmen destruït en caure-li a sobre un gros suro que va ésser carbonat.

Desitjós de conèixer-lo en l'estat en què es trobés, i aprofitant les indicacions donades, vaig seguir i resseguir el rec de Cap de Terme pel vessant dret, i, uns 150 metres més amunt de Ca N'Isaac, vaig trobar-lo, amb prou feines, entremig de mates i esbarzers. Sols quedava dreta la pedra que formava el fons d'1.85 m d'ample i 1.98 d'alt; les altres pedres força esbocinades, formen una paret que conté les terres d'una travessera, i la coberta rodolà rostos avall cap al torrent, i encar que no em fou possible amidar les seves dimensions, devia tenir uns 2.50 m d'ample per tres de llarg.

Buscant un millor camí per al retorn, vaig topar-me amb un altre dolmen caigut al mateix vessant, més cap a la carena. Aquest era de proporcions més reduïdes i traguérem una fotografia del munt de pedres a què quedà reduït, però el clixé se'ns inutilitzà i no ens és possible de publicar-lo.